Ideologies i partits polítics de la Segona República

Partits d'esquerra

El seu programa es basava en els següents pilars:

• Sistema polític: Republicà (amb tendències federals i autonòmiques).
• Canvis socioeconòmics: Millora de la situació de les classes desfavorides (reforma agrària, legislació laboral).
• Estat: Separació Església-Estat i no intervenció de l'Exèrcit en la vida política.
• Educació: Laica i racionalista.

Izquierda Republicana (1934)

Resultat de la fusió d'Acció Republicana (Manuel Azaña), Partido Radical Socialista (Marcel·lí Domingo) i ORGA (Casares Quiroga). Defensaven canvis profunds, però sense recórrer a la violència ni a la revolució.

PSOE (1879)

Partit obrer i marxista amb el suport de la UGT. Es dividia en dos corrents:

• Moderats: Indalecio Prieto i Julián Besteiro.
• Revolucionaris: Francisco Largo Caballero (secretari general de la UGT).

PCE

Fundat el 1921 arran d'una escissió del PSOE. Liderat per José Díaz i Dolores Ibárruri.

Anarquistes (CNT, 1911)

• Moderats: Pestaña i Peiró (Partit Sindicalista, 1933).
• FAI: Línia dura revolucionària, majoritaris a Catalunya, amb figures com Durruti.

Partits centrals

Davant la crisi, s'inclinen cap a la dreta:

• Partido Republicano Radical (1908): Alejandro Lerroux (inicialment demagog, anticlerical i anticatalanista; posteriorment més moderat).
• Petits partits republicans: Alcalá-Zamora (Derecha Liberal Republicana) i Miguel Maura (Partido Republicano Conservador).

Partits de dreta

Generalment monàrquics, tot i que inicialment van acceptar la República. Els seus objectius eren:

• Estructura socioeconòmica: Mantenir el poder dels terratinents, industrials i banquers.
• Valors: Defensa de la família, la propietat privada i la religió.
• Estat: Partidaris d'un model centralista.

CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas)

El partit més fort de la dreta, de caràcter catòlic. Liderat per José María Gil-Robles.

Feixistes (Extrema dreta)

Defensaven un govern autoritari i un partit únic:

• FE-JONS: Fusió de les JONS (1931) de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo amb la Falange Española (1933) de José Antonio Primo de Rivera.

Monàrquics

• Renovación Española: Liderat per José Calvo Sotelo (assassinat el 13 de juliol per una unitat de la Guàrdia d'Assalt).
• Comunión Tradicionalista (Carlins): Va desaparèixer el 1937 en fusionar-se amb la Falange Española Tradicionalista de las JONS (Movimiento Nacional).