La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina

Moviment que sorgeix a les universitats alemanyes i s’escampa però tota Europa a finals del Segle XVIII i és ple al primer terç del Segle XIX. 

És una ideologia, no només una estètica ( forma artística en que es reprodueix un conjunt determinat). És un conjunt que afecta a tots els camps del pensament.

Abans la idea dominant a Europa era la raó, en front de la imaginació (IL·LUSTRACIÓ). La persona podia arribar a explicar i a representar tots els fenòmens que es donen al nostre entorn, a partir del mètode científic.
Així, van sorgir les Enciclopèdies. 

Contra això s’oposen els ROMàntics: hi ha molts de fenòmens que no són explicables racionalment. Supremacia de la imaginació, dels sentiments, de la part irracional. Evasió de la realitat, que no és un objectiu literari ni lingüístic.

Si es rebutja el mètode racional, es rebutja el món que els envolta i tots els seus coneixements i avenços científics. Hauràn de cercar un altre lloc on situar les seves obres literàries, un món dels somnis, el món de l’Edat Mitjana: temps desconegut. Així neix el model de novel·la històrica, on un heroi o Heróïna de l’Edat Mitjana duen a terme gestes i batalles impossibles, junt a una història d’amor plena de dificultats. Exemple: W. Scott: Ivanhoe.

Els ROMàntics cercaran noves cultures desconegudes i primitives, llocs exòtics per abocar-hi la seva imaginació. Estàn insatisfets amb el món que els envolta, per això s'esvaeixen.  Aspiren a un món ideal i irreal al qual no hi poden arribar. Exemple: J. W. Goethe.

Per a ells no existeix l'objectivitat, existeix el subjectivisme:
les coses canvien en funció de qui les cotempla i el seu estat d’ànim. 

Rebutja la civilització en que es troben i tenen la teoria del bon salvatge: l’ésser bo és aquell qui no ha estat incontaminat per les lleis i la civilització en general, qui té una ànima autèntica, i això s’ha de rescatar.