La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina

A14. Aristòtil De què està feta la matèria terrestre? I la celeste? Com es mouen?

El model geocèntric va nàixer a parit de les observacions que es feien: si mirem la Terra es veu queta, mentre que els planetes i les estreles, si que es movien.

Els grecs van afegir la idea que la matèria a la Terra està feta de quatre elements:
terra, aigua, aire i foc. Però damunt tenim que la volta celeste on es troben les estreles i està composta d’èter. Es a dir, els cels estaven formats per un quint element, el èter. Així, la Terra era el món de la corrupció i el cel el món d’allò incorruptible, imperible i etern, sent-ho també els seus moviments, que eren conseqüentment circulars i uniformes. En la Terra es donava la generació i corrupció per la qual cosa els moviments terrestres eres rectilinis i tenien principi i fi com tots els fenòmens terrestres.

A més, van afegir les idees de moviment natural (si deixa caure alguna cosa, cau al sòl) i forçat. Aquesta, resulta ser una de les grans dificultats de la ciència per als xiquets que tenen la idea de que tot moviment necessita una força, cosa incorrecta per la primera llei de la dinàmica. Realment, aquestes conclusions no les inventaven, sinó que es basaven en les coses que podien veure.

A15. Explica que es necessita per mantenir un cos en moviment

Aristòtil deia que a més força més velocitat i que  La força és causa del moviment. Per tant, la força creu una variable constant d velocitat. La força era igual a la massa, els objectes amb més massa cauen abans. La magnitud que ens diu que hi ha moviment és la velocitat. A +força + velocitat, és directament proporcional. Avui dia saben que aquesta afirmació que va dir Aristòtil és falsa. Als planetes la força la fa el Primum Mobile (primer motor). Deien que les forces havien d’estar en contacte per tant, l’aire era eter i el buit no podia existir.

A.16. Quines relacions hi ha entre la ciència, la tècnica i la societat

La ciència en l’antiguitat estava poc desenvolupada per açò era força social menor. L’única ciència mes desenvolupada era l’astronomia. La tecnologia era allò més important en l’antiguitat. La prehistòria es classifica per la tecnologia dominant (pedra, metall).

La escriptura dona lloc a historia (antiga, mitjana, moderna i contemporània). La historia no es pot classificar cronològicament. Per això, molta gent prefereix classificar-la per la tecnologia dominant: Es dona la revolució agrícola (al neolític/edat de coure), després la primera revolució industrial, segona revolució industrial i finalment la revolució de les TIC. Però els historiadors encara utilitzen l’antiga classificació. La tecnologia agrícola i el ferro són dos descobriments molt importants. Altres revolucions tecnològiques importants són la construcció (ex. Piràmides), la navegació. La revolució agrícola implica l’aparició de coses que encara existeixen: les classes socials (a la època del caçadors eren tot iguals perquè menjaven allò que caçaven ,però l’agricultura permet guardar i tindre excedents per això hi havia gent que podia viure sense treballar), les ciutats (abans la gent vivia al camp). L’Edat Mitjana comença amb la caiguda de l’Imperi ROMà que provoca un endarreriment: desapareixen les grans ciutats, apareixen regnes menuts que provoca una desvertebració política important, els coneixements científics s’endarrereixen a l’Occident Europeu (ex.: els grecs s’havien que el món era una esfera i amb la caiguda de l’Imperi es torna a la terra plena Mediterrani centre del món).

A.17. Es la ciència una característica específica de la cultura occidental? Quines altres civilitzacions

La ciència no és una característica especifica de la cultura occidental. A l’Edat Mitjana la ciència la cultivava la cultura àrab (quasi tots els noms de les estreles l’àlgebra, l’arquitectura i medicina (a més de matemàtiques i astronomia). També va ser molt important la civilització xinesa, sobretot en tecnologia. Descobriments: la pólvora, el paper, la impremta, bitllets. En la navegació: a brúixola. Desenvolupada la tecnologia: foren capaços de construir la Muralla Xina.

A18. Quines ciències s’ensenyen des de l’Edat Mitjana fins el Segle XIX?

A l’Edat Mitjana baixa (s.XIII) comença a aparèixer a Europa el sistema educatiu. Abans només el clero estava alfabetitzat. Allò més reglat era la universitat i la primera universitat d’Europa fou la de Bolonia.

S’impartien: medicina, teologia (la més important) i dret. Eren les tres grans carreres de l’antiguitat. Les classes es donaven només parlant. Abans de la universitat estava el Batxiller, però només hi havia un títol: Batxiller en Arts. Estudiaven: quadrívium (ciències) i trívium (lletres). Les ciències que s’ensenyaven eren: aritmètica, geometria, cosmologia (física aristotèlica) i música. Les lletres que s’ensenyaven eren: lògica, retòrica (saber parlar bé davant del públic) i dialèctica (mena de filosofia).La primària no estava reglada però era on ensenyaven a escriure, llegir i un poc de llatí. Aquest sistema dura fins al Segle XIX des del Segle XII.

Capítol 2. LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

A19. Quines branques de la ciència foren protagonistes de la revolució Científica?

Astronomia: canvi de geocentrisme a heliocentrisme. Aquest canvi ho fa Copèrnic en un Llibre ‘De revolutionibus’ de 1543. Aquest no fou un canvi fàcil de fer perquè Es planteja que la Terra està en moviment i la gent no ho acceptava donant Arguments com que si açò fora cert si deixes caure un objecte, aquest quedaria Endarrerit. També es referien a que no hi havia paral·laxi (Desviació angular de la posició aparent d’un objecte dependent del Punt de vista esollit) perquè les estreles estan molt lluny (la més propera és Sirio a quatre anys llum). Un altre argument que donaven es que Ptolomeu Digué que Mart pegava voltes a un punt que pegava voltes a la Terra, cosa que Fou la primera cosa que refutà Copèrnic dient que Mart no retrograda sinó que Com que la Terra va més ràpid avança a Mart i pareix que Mart retrograda.

Medicina: comencen a fer disseccions i fan dibuixos d’allò que veuen (fan atles Anatòmics). Vesali va escriure un llibre anomenat ‘Anatomia corporis fabrica’ En 1543 on deia que el cos era com una màquina. Per aquesta raó es va convertir En el metge més famós i va acabar treballant a Espanya com a metge de capçalera De Carlos V, motiu pel qual va deixar d’investigar. Vasali va refutar les idees De Galeno.

Cinemàtica. Galileu va investigar tot allò que va investigar Aristòtil refutant les Seues teories.

A21. Entre les internes cal destacar el mètode científic:

Pregunta (problema). Hipòtesis (possible Solució al problema). Una hipòtesis ha de donar una relació causal i ser Explicativa, però no sé si la solució es correcta. 

Comprovar la hipòtesis

Mitjançant experiments o observació, açò depèn de la ciència que siga Perquè n’hi ha més experimentals (com la física o la química) i més Observacionals (com l’astronomia i totes aquelles que necessiten treball de Camp). 
De l’experiment es trauen uns resultats que s’han d’interpretar. 

Poden passar dues coses:

es compleix la hipòtesis I tenim un coneixement científic que pot ser una llei, un model o una teoria no Es compleix i tornem cap arrere i canvie l’experiment, i si continua donant Error canvie la hipòtesis, i si finalment no es comprova hi ha que canviar la Pregunta. S’ha de buscar bibliografia Dels passos 1 a 4 per vore si s’ha investigat un tema o s’ha fet un experiment Concret. La primera persona que es té constància que el va utilitzar fou Galileu.

A22. Galileu (1564-1642)caiguda lliure. Deixem caure dos cossos

Galileu S’enfronta amb Aristòtil. Aristòtil diu que la força és la causa dels moviments I que la força és directament proporcional a lavelocitat, per tant quant major es l’objecte major és la força que actua I major és la velocitat a la que cau. Ací entra Galileu. Es Necessari un experiment per a refutar la idea d’Aristòtil i la pregunta va ser: ¿Quina relació hi ha entre Espai i temps en caiguda lliure? L’espai era molt fàcil de mesurar, però El temps era més difícil. En aquella època gastaven el pols i la clepsidra per A mesurar encara que no és molt fiable i volem precisió però ni encara amb un Cronòmetre digital hi ha suficient precisió així que els altres dos mètodes no Funciones. Galileu tracta que el moviment de caiguda no siga tan ràpid, per a La qual cosa utilitza el plànol inclinat i així la caiguda és més lenta. Aleshores Galileu estudia la relació entre espai i temps en la caiguda d’un Objecte en el plànol inclinat. Galileu utilitza el ritme del so per a estudiar El temps.