Identitat personal i socialització

Aristòtil filòsof s. IV a.C., defineix EH dos termes:

Zoon politikon (animal polític perquè té raò i pot socialitzar).

Zoon logistikon (animal que te logos) -> l'especificitat de l'eh necessita. la polis, la paraula , la raó (diferència be i mal, pensar x un mateix i no actuar sense pensar).

És un conjunt dels dos pero més rellebant ZL i racionalitat (marca diferencia entre l'antropos i la resta d'animals).

Hobbes s. XVIII d. C, important teoria CONTRACTUALISTA -> diu que l'estta absolutista és la milor solució i la justifica, ho explica a "Levatian"

Plantejament diferent al d'Aristòtil --> EH coma ésser dotat de raó però segueix sent un animal que te impulsos, passions, objectius... deixa la passió en segon pla. Lo primer és més important.

Hom ha de donar una interpretació del seu ésser per després prendre una prendre una posició i exercir una conducte respecte els altres i ell mateix.

DA: aquí (temps i lloc). Sóc allò que sóc. Cadascú té les seves pròpies circumstàncies que li estableixen una identitat.

SEIN: ésser --> jo indefinible al marge de la circumstància.

DASEIN: existència.

Jaspers: cadascú es construeix a partir d'un qüestionant del seu propi ésser.

Ortega: caràcter personal: cadascú s'autointerpreta i s'autofabrica en funció d'aquesta interpretació

Corporalitat (naturalesa):

Cos: determinant fonamental per la identitat personal

Naturalesa: per mantenir la identitat de l'organisme és necessària una continuïtat d'espai temps. Si h hagués un tall es convertiria en un organisme diferent. Construir el cos no et fa completar-te com a un mateix.

La identitat personal no acaba de realitzar-se amb el sol fet de néixer.

Processos de socialització:

Procés mitjançant el qual l'individu interioritza la cultura de la societat en la que viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona.

Perquè un individu s'identifiqui amb ell mateix i es reconegui com a persona necessita identificar i reconèixer als altres com a persones.

Necessita adaptar-se a l'entorn social i adquirir recursos que li permetin apropiar-se d' aquesta realitat.

Socialització primària:

Part + imp. procés. (infantesa) introduir la persona en societat es desenvolupa en el si de la família. Nen aprèn valors i actituds. Molta càrrega emocional.

Socialització secundària:

(Després infantesa) s'interioritzen en els submóns que contrasten amb el món base adquirits durant la SP. Nous agents de socialització. El coneixement ha de ser forçat per tècniques pedagògiques específiques. Crisis de creixement durant procés maduració.

Hi ha moltes maneres de fer i de ser, cosa que de petits no veiem.

Impersonalitat:

Manca de característiques pròpies de la persona física (identitat).

EH: és QUÈ (ESSÈNCIA) i també QUI (EXISTÈNCIA, OBRAR, ACTUAR).

Identitat que es conforma a partir d ́ allò que fem, resultat dels nostres actes, per tant, IDENTITAT està arrelada a la LLIBERTAT.

La llibertat te diferents puntes de vista. L'EH té capacitat de decidir sobre els seus actes però això significa que té capacitat per escollir de manera radical allò què ha de fer?

Objectes, l ́ordre és: ésser-existència.
Déu creador: ésser-existència --> produeix home seguint tècniques.

S.XVIII: En relació filòsofs ateus: perspectiva atea però diuen que hi ha una naturalesa humana que ens fa seguir l'ordre ser- existència.

Sartre: filòsof professor crític literari i escriptor francès del s. XX. Autor del text "l'existencialisme és un humanisme".

Declara que si Déu no existeix, llavors hi ha  un ésser en el que l ́existència precedeix a l ́essència, que existeix abans de poder ser definit per cap altre concepte, i aquest ésser és l ́HOME o REALITAT HUMANA. EXISTÈNCIA ABANS DE ÉSSENCIA --> hom comença no sent res, per això no és definible. L ́HOME és allò que ell es
fa. Aquest és el PRIMER PRINCIPI DE L ́EXISTENCIALISME”.

MAN: es (opinió comú, mentalitat púbica, allò que es pensa).

EH es caracteritza per la seva llibertat, però aquest és relativa ja que com a individus com fabricants segons uns criteris que nosaltres no hem establert.

El DASEIN es realitza en el MAN i a vegades el DASEIN es deixa manipular pel MAN, dins de la gran massa., i aquest fet el fa quedar en l’anonimat

MAN: manera comú de veure i jutjar, prejudicis.