Idees princupals de La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà, 26 d’Agost de 1789

Entre 1776 i 1787 apareixen les constitucions democràtiques als Estats Units. Es creen 13 constitucions, i cadascuna opta per una forma pròpia de crear-se. Existeixen 4 elements importants per al naixement del constitucionalisme democràtic:  1. Elecció directa d’una assemblea constituent, democràtica.- Creació d’una relació participativa i plural entre l’assemblea popular i el poble per a crear un esborrany de constitució. -Aquest esborrany té que passar per referèndum. Un referèndum constitucional. -Aprovar-se aquesta. 2. En aquest període apareix o ix el republicanisme. 3. Apareix el concepte racional de constitució. 4. Apareix la diferència entre la part dogmàtica (drets) i la part orgànica.  /Tota acció democràtica té una reacció conservadora. 

En 1787 s’acaba la guerra en Estatus Units. En aquest moment apareixen els federalistes (conservadors)que volen reformar el Tractat de Confederacions.  No obstant això es va aprovar la Constitució Federal de 1787 (l’actual vigent nord-americana). Esta, va ser una constitució conservadora. Aquesta constitució no va passar per referèndum, no va estar ratificada pel poble, sinó pel poder legislatiu dels diferents pobles confederats.  Aquesta constitució ix sense part dogmàtica, sense drets. Fins que en 1789, mitjançant les esmenes.  

Herència del Constitucionalisme Americà

- Aplicació del poder constituisme - Federalisme i Bicameralisme: Una cambra progressista i una cambra conservadora - Presidencialisme: el president té la pròpia legitimitat, no té control, hi ha una separació de poder, i per altra banda està el parlament. - Concepte racional-normatiu de Constitució - Constitucionalisme democràtic. - Republicanisme. 

EL CAS FRANCÉS:

Finals del Segle XVIII, hi ha una monarquia absoluta de Lluís XVI.  Burgesia emergent sense poder, ja que existeix un poder del monarca i dels nobles. On el poble està en la misèria per la guerra americana i una sequera forta. Apareixen les idees de la il·lustració. En esta crisi es decideix pujar impostos per als nobles. Estos no volen. El rei amenaça en convocar els Estats Generals constituït per un nombre de 3 representats dels 3 estats (clerc, noblesa i tercer estat) on es votarà per estats (1 estat un vot). 

Sieyes:

Crea el assaig sobre els privilegis, on els estats condemnen al tercer estat. Per a ell, el tercer estat és el poble francès on aquest té que tindre i ser el poder constituent on els altres dos estats no tenen legitimitat alguna.  Aquest tercer estat crea una assemblea i a poc a poc va anant agafant força. En aquest moment, el rei reacciona i tira al tercer estat de Versalles. Una vegada tirat, aquestos es reuneixen i creen un jurament conegut com el “jurament de joc de pilota” on volien que França tinguera una constitució democràtica i no es dissoldrien fins donar-li a França una. Va ser un membre del tercer estat.

Beilly:

President de l’assemblea constituent. A poc a poc els dos altres estats van unint-se a l’assemblea constituent. El 9 de juliol es declara la assemblea constituent com assemblea nacional constituent. El 14 de juliol es pren la Bastilla, una antiga presó i edifici simbòlic de la monarquia absoluta, no va quedar res en peu. El poder constituent, el 2 d’Agost del 1789 va acabar en la relació de vassallatge, liberalitzant-se la propietat del camp, es va incorporar el clerc a l’estat, on els retors van passar a ser “funcionaris de l’Estat”.  Apareix la declaració de drets de l’home i del ciutadà, aquest és el primer document liberal de l’Europa occidental. És el primer document liberal que no sols parla de llibertats, sinó també d’igualtats. Una igualtat davant la llei, que no hi haja privilegis. Aquesta declaració conté el primer concepte jurídic de Constitució en el seu article 16 on diu “allí on no hi ha separació de poders i allí on no hi ha drets garantits no hi ha constitució”.  Apareix el concepte de separació de poders (part dogmàtica) i drets garantits. Apareix també la Constitució francesa (primera constitució democràtica europea) de 1791, la primera constitució racional normativa d’Europa on té encara elements conservadors. Aquesta constitució conté la declaració de drets de l’home i del ciutadà com a part dogmàtica. És una constitució extensa on hi ha un major control del poder constituït (legislatiu i executiu). En aquesta constitució encara existeix la monarquia, en este cas una monarquia constitucional, on la constitució limita els poders del rei, on el rei té poder executiu.

En esta constitució es crea el sufragi censatari (masculí), on qui tot home amb propietats podrà votar. Però la legitimitat d’aquestos escollits serà flexible. L’assemblea continuarà sent una assemblea unicameral.

Hi havia dues eleccions per a escollir el legislatiu on els primers electors votaran als segons electors.
Aquestos segons electors ja escolliran al legislatiu.

Primers electors

Homes amb poques terres que escollien a homes amb moltes terres. -

Segons electors

Homes amb moltes terres que ja escollien al legislatiu. 

Quan la constitució entra en vigència en 1791, el rei conspira o intenta tornar a l’estat anterior. Intenta escapar però l’atrapen i ja no es fiaran d’ell. És en aquesta època quan es radicalitzarà la revolució. S’acaba amb el rei, acabant amb la monarquia. Es deroga la constitució de 1791, es torna a crear un nou legislatiu més radical (jacobina) creant una constitució nova de 1793. On existirà un sufragi masculí. Aquesta constitució és més democràtica i és aprovada per sufragi. És una constitució que més ha influït en altres constitucions europees. Aquesta nova constitució mai va entrar en vigència, una constitució “non nata” que mai s’ha aplicat, encara que es va aprovar. No es va aplicar ja que estaven en plena guerra contra les tropes absolutistes. El comitè de seguretat i salut és qui no la va posar en vigència. Aquest va ser un error molt gran on el comitè de seguretat i salut va agafar un gran poder, un poder il·legítim, on va crear un clima de violència (1793-1795) on es recorda com “El terror”. Açò va ser el preludi de la contrarevolució. /Els contrarevolucionaris (termidorians/termidors) acabaran fent un colp d’estat al comitè de seguretat i salut en 1795. En aquesta època es crea una nova constitució, una constitució termidoriana de 1795, una constitució del liberalisme conservador i modificada en 1799 on entrarà com a cònsol Napoleó on aprovés ell constitucions. 3 moments per tant: - Moment destituient - Moment constituent - Moment reaccionador.