Idees princupals de La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà, 26 d’Agost de 1789

Les causes de la revolució

El tercer estat(l’estament del no-privilegiats) rebutjava un sistema que el marginava i que li feia suportar totes les càrregues econòmiques.

La pagesia, la majoria no eren propietaris de les terres que treballaven i les collites només els servien per pagar impostos i càrregues senyorials. La burgesia, se sentia marginada socialment i políticament. Encoratjada per les idees il·lustrades, propugnava la igualtat davant la llei i els impostos.

La hisenda havia fet fallida, l’única solució comportava fer tributar els privilegiats (la noblesa i el clero)

CAUSES ECONÒMIQUES: - L'empobriment dels camperols va anar en augment després de les males collites agrícoles que es van donar en aquells anys. Això va provocar que faltessin aliments i a més el preu dels productes que s'obtenien del camp va caure per la cada vegada major producció. Tot i la pobresa més gran, però, havien de seguir pagant impostos feudals als seus senyors. - Crisi de l'Estat: França estava en fallida. A la crisi econòmica se li va unir les despeses derivades de la participació en favor de la Guerra d'Independència americana més les despeses de la recent Guerra dels Set Anys. A més la Cort Reial seguia amb les seves despeses luxosos. L'Estat es va veure forçat a pujar els impostos. Per a buscar nous ingressos a més es va proposar que les classes privilegiades també tributessin al que aquestes es van negar. CAUSES IDEOLÒGIQUES: - La difusió de les idees liberals la principal proposta era que no es concentrés en unes úniques mans tot el poder (no a l'absolutisme) i que el sistema polític havia de reconèixer la sobirania del poble i la seva capacitat per intervenir en l'elaboració de les lleis ( sufragi universal). CAUSES SOCIALS: - Crisi política: tot i el descontentament general, la participació de la pagesia i de la burgesia en la vida política del país era nul·la. - Oposició de la noblesa: també els nobles es van oposar a col·laborar en l'economia del país i a pagar aquests nous impostos que ara els volien imposar.

Finalment, aquesta imposició de tributs a les classes privilegiades va ser el detonant perquè es convoquessin els Estats Generals on es va propagar la idea que el Tercer Estat format per les classes més baixes que representaven el 92% de la nació, era l'únic representant dels francesos. La uníó de la seva força va ser la que els va portar constituir-se en Assemblea Nacional

Fase de la revolució

-1a La convocatòria d’estats generals (1789)

Davant la proposta d’una reforma fiscal, la noblesa es va revoltar i van exigir la convocatòria dels Estats Generals, els representants de cada estament va comportar un debat sobre les peticions de cada grup social.

Es va reunir els Estats Generals a Versalles, els representants del Tercer Estat, que doblaven el nombre dels privilegiats, van exigir la reuníó conjunta de tots els grups i el vot per cap i no pas per estament, com era habitual a l’Antic Règim.

Davant la negativa del rei i dels privilegiats, els diputats del Tercer Estat van declarar que representaven la majoria de la població i, amb un suport d’un cert nombre de clergues i de nobles liberals, es va constituir en Assemblea Nacional, el rei va acceptar la situació i el 27 de juny els Estats Generals es van transformar en Assemblea Nacional Constituent.

-2a L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

El 14 de juliol el poble de París va assaltar la Bastilla, presó reial i símbol de l’absolutisme.

Els pagesos van protagonitzar revoltes antisenyorials que es coneixen com la Gran Por. Després d’aquests fets, l’Assemblea Nacional va decidir un seguit de mesures que van començar el desmantellament de l’Antic Règim:

-La nit del 4 d’Agost del 1789 es van abolir tots els privilegis i els drets feudals de la noblesa i del clero.

-El 28 d’Agost es va aprovar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

L’Assemblea va elaborar una Constitució, en la qual el monarca només conservava el poder executiu, l’Assemblea elabora les lleis i els jutges eren independents. També va establir el sufragi censatari, és a dir, limitar als més rics.