Idees innates: Tesi platònica, arguments i proves

Idees Innates: Una Perspectiva Filosòfica

La Tesi Platònica

La tesi platònica sobre les idees innates s'emmarca en el seu sistema filosòfic. Plató creia que l'ànima és eterna i que, en una vida anterior, havia contemplat les idees. La vida ideal no prové del cos i els sentits, sinó de l'ànima eterna. Plató defensa un món d'idees perfecte i immutable, en contraposició al món sensible, imperfecte i canviant. Les idees innates provenen de la vida anterior en el món intel·ligible, abans de la "caiguda" al món sensible (mite del carro alat).

Altres Filòsofs i les Idees Innates

Descartes també va defensar les idees innates: idees presents en la ment des del naixement, que no deriven de l'experiència. Kant va proposar una estructura mental innata ('formes a priori') que permet el coneixement del món. Conceptes com 'espai' i 'temps' són, per a Kant, condicions a priori de la sensibilitat.

Arguments a Favor de les Idees Innates

Malgrat l'empirisme, que considera la ment una 'tabula rasa', es poden defensar les idees innates. Existeixen diversos arguments:

• Genètica i evolució: Si trets físics són innats, per què no les idees? A més, alguns comportaments innats ofereixen avantatges evolutius.
• Psicologia: Alguns comportaments i raonaments abstractes només són possibles amb la maduració psíquica innata.
• Patrons perceptius: L'existència de patrons perceptius comuns a la humanitat suggereix una base innata.
• Política (menys sòlid): Descartes va argumentar que les idees innates universals demostren la unitat de la humanitat. Aquest argument és menys convincent, ja que la llibertat humana pot néixer de la diversitat d'idees.

Conclusió

Els arguments epistemològics a favor de les idees innates tenen un fort suport empíric, mentre que l'argument ètic és menys evident.