Idees clau Descartes

Meditacions metafísiques, VI [Aquesta naturalesa-aquest dolor]

-Tot coneixement en darrer terme es basa en la raó i no en els sentits /-Descartes ofereix dos exemples que justifiquen aquesta afirmació: la creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida tot i que proporcionin la mateixa sensació, la creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats del foc.

·Els elements bàsics de l’epistemologia de Descartes /·Paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes /·Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó

Meditacions metafísiques, II [Soc,doncs-propia naturalesa]

-En aquest punt de les Meditacions, Descartes ha arribat a que sap que ell existeix, que és una cosa que pensa i que no és una cosa corpòria. /-La imaginació permet imaginar només allò que és corpori. /-Per tant la imaginació no ens permet saber res sobre quina és la naturalesa del “jo” .

·Els trets bàsics de l’epistemologia de Descartes: criteri de claredat i distinció, paper de la raó, de la imaginació i dels sentits. /·El cogito demostra la meva existència com a cosa pensant, sense apel·lar als sentits o a la imaginació. /·La frase del text estableix purament una comparació. En aquesta comparació l’ús de la raó correspon a estar en estat de vigília, l’ús de la imaginació correspon a estar somniant. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, igual que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, enlloc d’allò que percebem estan desperts, per a percebre una cosa real.

Meditacions metafísiques, II[Que es,doncs-de l’esperit]

-Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d’un tros de cera, car allò que ens indiquen els sentits canvia. /-Coneixem què és el tros de cera només per l’enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.

·Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement. /·Claredat i distinció com a marques del coneixement. /·Concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement. La raó és també la font última de la justificació del seu coneixement del tros de cera.

Meditacions metafísiques, II[Arquimedes, per-meu esperit]

-Descartes busca una primera veritat completament certa a partir de la qual poder fonamentar el coneixement. /-Per fer-ho decideix considerar com a fals tot allò del qual es pot dubtar: els records, el món material, Déu, la pròpia existència. . /-Troba una veritat indubtable: ell existeix, perquè per dubtar i per pensar sobre tot això, ell ha d’existir.

·El mètode cartesià: intent de fonamentació del coneixement mitjançant la recerca de veritats indubtables. /·Arguments per dubtar del que ens diuen els sentits. /·Argument per dubtar de les proposicions generals i les proposicions matemàtiques (argument del geni maligne).