El mon de les idees

TEXT: “Havent-me donat ... Amb certesa”

// 1.-IDEES:

L’autor defensa dues idees Que en últim terme reben el suport de l’existència d’un Déu no decebedor o Enganyador, que seria per l’autor com la garantia última del valor d’aquestes Idees. Les idees en concret són: a.-les coses corporals existeixen, perquè Tenim una forta tendència a creure-ho i Déu no pot voler enganyar-nos pensant Que les idees que hi fan referència no corresponen a res. B.-el coneixement Cert de les coses corporals és possible; l’home té la facultat per conèixer-les Bé, amb claredat i distinció, com a objectes de la geometria; aquest Coneixement no té res a veure amb els sentits i les idees fosques i confuses Que ens en donen.

// 2.-A.-

“ COSES CORPORALS”: -realitats Materials, no mentals, connectades amb idees que ens fan referència a un món exterior.

B.-

“MENYS CLARAMENT” : -dubtós des De la perspectiva de la raó sola

// 3.-Expliqueu El sentit i la justificació , segons Descartes, de la frase següent del text: “s’ha d’admetre que les coses corporals existeixen”

La Frase és estranya perquè pressuposa dues idees: que és dubtós que existeixin el Món i dels coses materials, i que cal donar arguments per demostrar-ne L’existència.
Descartes va defensar d’alguna forma aquestes dues idees.

Ell Volia refonamentar l’edifici del saber humà sobre bases sòlides i definitives. I Per això va definir un mètode per validar les idees o creences que poden Presentar-se a la ment humana i va voler sotmetre-les totes a prova. La regla exigia Només acceptar com a vertadera la idea que aparegués a una ment sana i atenta, calia Rebutjar-la com a falsa si oferia la mínima possibilitat de dubte. Així, Descartes preveia arribar tard o d’hora a idees absolutament vertaderes i Inqüestionables.

Descartes Exposa aquests arguments sobretot en la Meditació cinquena i sisena, un cop ha Deixat clar que Déu existeix i que és la garantia que la nostra raó, creada per Ell, és infal.Lible, si s’usa bé.. D’entrada, ens afirma que les propietats Purament racionals de les nostres idees sobre l’espai, el temps i el moviment Són reals i vertaderes, és a dir corresponen a la realitat i no són simples Productes de la nostra ment, sense correspondència a res extramental. I si bé Aquestes idees donen informació valuosa per a la nostra supervivència, no Descriuen la realitat extramental de forma objectiva i clara: són idees fosques I confuses, però fiables.

// 4.-Compareu La concepció de Descartes sobre la ment (o ànima) i el cos amb la concepció Sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor destacat de la història de la Filosofia occidental.

ANIMA // Descartes:- només la tenen els homes – única funció es pensar – és immortal I a estat creada per Déu., tot  i tenir Una connexió amb el cos humà- és lliure // Aristòtil:- l'anima forma part de la Substància primera( matèria + forma(ànima))- tot els éssers vius tenen anima- L'anima es la portadora de la vida i en cas del home de la raó- 3 tipus de ànima: Vegetativa(plantes),Sensitiva(animals) i Racional(homes)- l'anima mor Quan mor el cos

COS // Descartes apoya la separació de cos i ànima, per Descartes el cos es una «maquina» la qual funciona com a tal, el qual te el principi de moviment fora D'ell. El moviment no es lliure sinó que estan regits per estrictes lleis físiques ( Determinisme físic) // Aristòtil: diu que el cos es la matèria i que l'anima Es la forma, allò que li dona sentit i vida, son complementaries  una no existeix sense l'altre.

// 5.-DACORD O DESACORD: “El fet que Hi hagi guerres i desastres naturals que causen el patiment de persones Innocents és incompatible amb l’existència d’un ésser omnipotent i bondadós”

Jo Estic en desacord amb l’afirmació següent ja que un ésser omnipotent i bondadós Segurament no actua com ho fa un home; no podem esperar d’un ésser tan diferent De l’home una conducta semblant a la humana. Cal pensar que actua segons Paràmetres morals i intel·lectuals, diferents als nostres. Així, podríem dir Que Déu té un sentit diferent del Bé i del Mal; i que per exemple aquesta vida No és l’única ni la més important i que l’altra vida es viurà segons com s’hagi Viscut aquesta, de forma que Déu deixa llibertat d’acció als homes (sense Intervenir ens els nostres afers) per veure com gestionem la nostra salvació Eterna.