Hume. Emotivisme moral
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,66 KB
hume: 1er pas studiar ome i ls svs caractristiks xq... a)- ori. ids: provnn d l'expriencia xq no i a cap rprsntacio q sigui prvia (lock e ). - b e rk e l e y afirma q ls prcpcions sn subjctivs.
- classi. intnsitat d ls prcpcions:imprsions o ids(imatg guardada en la mmoria sns la intnsitat d ls originals).
-classi. procdncia d prcpcions:prcpcions d snsació(sntits) i d rflxió (mntals)(aburrimnt).
-sgons la composició: prcpcions simpls(no s dividixen) y composts.
l'orign d ls ids ens prsntan la ralitat com 1 mon dsordnat q ncsita q stigui ordnat i lxpriencia ens xtara a aksta asosiacio d ids intrrlacionads.
b)asociació d'ids: tots ls ids aparixen en la mmoria, la imaginacio en canvi rlaciona ls idees yiurmnt. aksta imaginació basa ls svs rlacions en difrnts rgularitats( la smblança, contiguitat,(proximiat spai tmps)i rlació causa efct(nxe d 2 sucsus).
c)judicis d ls nos3 imprcions: rl. ids : s donn entr idees i concpts a causa d la smblança,aksts s podn rlacionar amb ls vritats d raó amb 1s vritats analitiks, q s basn enl prippi d contradicció.sn propocisions racionals.kstió d fets: comprovats mitjançant lobsrvació i lxpriencia(el sol surtirá demà.
Principals carateristikes del empiristes: supremacía de lexperiencia (el centre d tot). Negació de idees innates(locke). interes pel estudi humà . impossibilitat de la metafisica i ciencies com a model.
Emotivisme moral: fonament bàsic del judici moral, el trobem en els sentiments. Són els sentiments els que poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Això té com a conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la moral està basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic, i, per tant la pretensió de crear normes morals racionals no té sentit. No se sap, racionalment, que una acció és moralment reprovable, sinó que se sent.
Principi de causalitat:(el foc escalfa el aigua) un nexe existent en els esdeveniments. Qui o provoca? xq ? un sanomena causa i laltre efecte. no es una idea universal.. esta basada en lobservació y amb aixó HUME SOPOSA A: racionalistes(descartes)q creu q la natura es pot arribar a coneixer, al empirsme de lLocke i a la ciencia.
Critica:metafisica xq no es un coneixament valid xq no es poden clasificar ni en rel idees ni kuestio de fets. Subs extensa: xq no es pot coneixer (pertant no existeix) Deu subs infinita (perfecte) no existeix xq no es percep sensorialment(sentits) xo creu q es necesaria akesta idea perke els omes ens consolem davant el temor i angoixes.Subs pensant:no es pot justificar lexistenciaxq no tenim cap impresió.
Falacia naturalista:q una idea sigui cualificada com a bé no implica q sigui una lllei universal.moore diu q bo no es el q em be de gust.. ya q no defineixen cap realitat ojectiva de les coses. Popper diu q es imposible derivar normes etikes a partir denunciat de fets. La autoritat sera legitima sota el poder del gobern q regulara la societat.
- classi. intnsitat d ls prcpcions:imprsions o ids(imatg guardada en la mmoria sns la intnsitat d ls originals).
-classi. procdncia d prcpcions:prcpcions d snsació(sntits) i d rflxió (mntals)(aburrimnt).
-sgons la composició: prcpcions simpls(no s dividixen) y composts.
l'orign d ls ids ens prsntan la ralitat com 1 mon dsordnat q ncsita q stigui ordnat i lxpriencia ens xtara a aksta asosiacio d ids intrrlacionads.
b)asociació d'ids: tots ls ids aparixen en la mmoria, la imaginacio en canvi rlaciona ls idees yiurmnt. aksta imaginació basa ls svs rlacions en difrnts rgularitats( la smblança, contiguitat,(proximiat spai tmps)i rlació causa efct(nxe d 2 sucsus).
c)judicis d ls nos3 imprcions: rl. ids : s donn entr idees i concpts a causa d la smblança,aksts s podn rlacionar amb ls vritats d raó amb 1s vritats analitiks, q s basn enl prippi d contradicció.sn propocisions racionals.kstió d fets: comprovats mitjançant lobsrvació i lxpriencia(el sol surtirá demà.
Principals carateristikes del empiristes: supremacía de lexperiencia (el centre d tot). Negació de idees innates(locke). interes pel estudi humà . impossibilitat de la metafisica i ciencies com a model.
Emotivisme moral: fonament bàsic del judici moral, el trobem en els sentiments. Són els sentiments els que poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Això té com a conseqüència més important la no existència d'una moral general basada en la raó, sinó que la moral està basada en els sentiments, en un gust similar al gust estètic, i, per tant la pretensió de crear normes morals racionals no té sentit. No se sap, racionalment, que una acció és moralment reprovable, sinó que se sent.
Principi de causalitat:(el foc escalfa el aigua) un nexe existent en els esdeveniments. Qui o provoca? xq ? un sanomena causa i laltre efecte. no es una idea universal.. esta basada en lobservació y amb aixó HUME SOPOSA A: racionalistes(descartes)q creu q la natura es pot arribar a coneixer, al empirsme de lLocke i a la ciencia.
Critica:metafisica xq no es un coneixament valid xq no es poden clasificar ni en rel idees ni kuestio de fets. Subs extensa: xq no es pot coneixer (pertant no existeix) Deu subs infinita (perfecte) no existeix xq no es percep sensorialment(sentits) xo creu q es necesaria akesta idea perke els omes ens consolem davant el temor i angoixes.Subs pensant:no es pot justificar lexistenciaxq no tenim cap impresió.
Falacia naturalista:q una idea sigui cualificada com a bé no implica q sigui una lllei universal.moore diu q bo no es el q em be de gust.. ya q no defineixen cap realitat ojectiva de les coses. Popper diu q es imposible derivar normes etikes a partir denunciat de fets. La autoritat sera legitima sota el poder del gobern q regulara la societat.