Hume
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,97 KB
hume:Impressions: són les nostres percepcions més intenses: quan escoltem, o veiem, o sentim, o estimem, o odiem o desitgem, o volem… que sentim de manera forta i viva.Idees: són la copia difuminada que la ment guarda com a record, la representació .Impressions i idees: poden ser simples o compostes.Experencia: es l’associació d’idees per la contigüitat espai-temporal. L’experiència es com un producte de costums i de l’hàbit que ens indueix a relacionar les idees i a <<esperar>> que els fets es produeixin d’una determinada manera.Lleis d’associació: les idees s’atrauen mutuament aquesta atracció no és arbitrària, sinó que respon a determinades lleis.Llei de semblança: es la 1ºllei de associació d’idees que permet comparar unes idees amn unes altres.Llei de contigüitat espacial-temporal: les idees percebudes s’atrauen mutuament pel fet d’estar juntes en l’espai i per ser succesives en el temps.Costum i habit: L’experiència es defineix com un producte de costums i de l’hàbit que ens indueix a relacionar les idees i a <<esperar>> que els fets es produeixin d’una determinada manera.
Causa: La causalitat, doncs, no és cap principi racional, sinó una creença, fonamentada en aquest costum de la imaginació Relacions d’dees:són el resultat de la llei de semblança en posar en contacte les idees, un fet que es produeix en l’àmbit exclusiu de la raó. Són a priori, i equivalen al que Leibniz havia aomenat veritats de raó.Qúestions de fet: provenen de l’experiencia i que són per tant a posteriori, el que Leibniz va anomenar veritats de fet. En elles es basen les ciencies empiriques, on la certesa es prova perque descriuen fets, és a dir, per associacions d’idees segons la contigüitat espacial-temporal.Problema de la inducció o de hume: la ciencia es caracteritza perquè vol establir les veritats com les mates, siugin universals i necessaries. Però encara que un fet es confirmi empiricament, això no significa que es pugui establir com a veritat necessària, sinó només com a contingent(possible), mai no podrà ser més que una veritat de fet. No es legítim passar de l’afirmació particular<<algun x és y>> a la proposició universal<<tots x és y>>Substancia: La idea de substànciaés, per exemple, una idea composta per associació: no es deriva de cap impressió, interna o externa; no és res més que «la col·lecció d’idees simples unides per la imaginació», que atribueix el conjunt de característiques a quelcom desconegut, com si fos el seu suport permanent
Jo: hume afirma que com a substrat permament. Unitari i idèntic de la infinitat de sensacions i experiènices, és totalment fictici. No hi ha res en nosaltrs que romangui inalterable a les percepcions. El jo o anima no existeix. La identitat és nomès un conjunt de percepcions i un encadenament d’idees.Món: La idea de món no prové de l'experiència, perquè no es deriva de cap impressió particular; que tampoc és una inferència de la raó, perquè ens és impossible inferir l'existència de res que no sigui una percepció. Només la presència continuada en la ment d'un conjunt d'impressions distintes, a les que la nostra imaginació confereix constància i coherència, permet explicar la creença en l'existència contínua del món.Déu: Hume nega també que Déu pugui ser considerat causa del món perquè, el concepte de “causa” per a ell no té sentit.Només són legitimes les idees que provenen d’impressions. No tenim, però, cap impressió sobre Déu i , en conseqüència, respondre a la pregunta si Déu existeix és impossible, perquè les impressions constitueixen el límit del coneixement. motivisme: teoria segons la qual les idees ètiques i morals provenen de l’emoció o sentiment, i no tenen una justificació racional. l’utilitarisme: teoria segons la qual les idees ètiques i morals es basen en criteris de utilitat i plaer. Entenent per útil el que comporta felicitat o satisfacció a un màxim nombre de persones (hedonisme humanista)Fal·lacia naturalista: consisteix en atribuir validesa universal aquella acció que ha despertat el sentiment d’aprovació. Passar de l’<és>(acció qualificada de bona) a l’<ha de ser>(deure moral)
Causa: La causalitat, doncs, no és cap principi racional, sinó una creença, fonamentada en aquest costum de la imaginació Relacions d’dees:són el resultat de la llei de semblança en posar en contacte les idees, un fet que es produeix en l’àmbit exclusiu de la raó. Són a priori, i equivalen al que Leibniz havia aomenat veritats de raó.Qúestions de fet: provenen de l’experiencia i que són per tant a posteriori, el que Leibniz va anomenar veritats de fet. En elles es basen les ciencies empiriques, on la certesa es prova perque descriuen fets, és a dir, per associacions d’idees segons la contigüitat espacial-temporal.Problema de la inducció o de hume: la ciencia es caracteritza perquè vol establir les veritats com les mates, siugin universals i necessaries. Però encara que un fet es confirmi empiricament, això no significa que es pugui establir com a veritat necessària, sinó només com a contingent(possible), mai no podrà ser més que una veritat de fet. No es legítim passar de l’afirmació particular<<algun x és y>> a la proposició universal<<tots x és y>>Substancia: La idea de substànciaés, per exemple, una idea composta per associació: no es deriva de cap impressió, interna o externa; no és res més que «la col·lecció d’idees simples unides per la imaginació», que atribueix el conjunt de característiques a quelcom desconegut, com si fos el seu suport permanent
Jo: hume afirma que com a substrat permament. Unitari i idèntic de la infinitat de sensacions i experiènices, és totalment fictici. No hi ha res en nosaltrs que romangui inalterable a les percepcions. El jo o anima no existeix. La identitat és nomès un conjunt de percepcions i un encadenament d’idees.Món: La idea de món no prové de l'experiència, perquè no es deriva de cap impressió particular; que tampoc és una inferència de la raó, perquè ens és impossible inferir l'existència de res que no sigui una percepció. Només la presència continuada en la ment d'un conjunt d'impressions distintes, a les que la nostra imaginació confereix constància i coherència, permet explicar la creença en l'existència contínua del món.Déu: Hume nega també que Déu pugui ser considerat causa del món perquè, el concepte de “causa” per a ell no té sentit.Només són legitimes les idees que provenen d’impressions. No tenim, però, cap impressió sobre Déu i , en conseqüència, respondre a la pregunta si Déu existeix és impossible, perquè les impressions constitueixen el límit del coneixement. motivisme: teoria segons la qual les idees ètiques i morals provenen de l’emoció o sentiment, i no tenen una justificació racional. l’utilitarisme: teoria segons la qual les idees ètiques i morals es basen en criteris de utilitat i plaer. Entenent per útil el que comporta felicitat o satisfacció a un màxim nombre de persones (hedonisme humanista)Fal·lacia naturalista: consisteix en atribuir validesa universal aquella acció que ha despertat el sentiment d’aprovació. Passar de l’<és>(acció qualificada de bona) a l’<ha de ser>(deure moral)