L'Humanisme i la influència de Bernat Metge

L'Humanisme

És un corrent estètic, ideològic i cultural que neix a Itàlia al segle XIV i pren com a model els clàssics grecollatins, sent el punt de partida del Renaixement. Aquest interès pels autors grecollatins comença a Itàlia i s’extén a Europa. Els humanistes passen d’una concepció pessimista del món, centrada en Déu, a una visió més optimista, que ressalta els valors positius de l’home i creu que s’ha de buscar la felicitat en aquesta vida, basant-se en el poder de l’ésser humà de transformar la societat a través de l’art, la política, la filosofia, la ciència... Es passa del teocentrisme a l’antropocentrisme. En els nostres territoris, l’humanisme adquirí gran força entre els membres de la Cancelleria Reial. Els humanistes van conrear el llatí literari, amb una influència important en l’ús literari de les llengües romàniques. Autors com Dante Alieghieri, Giovanni Boccaccio i Francesco Petrarca van ser el punt de partida d’aquest corrent.

Bernat Metge

El català que emprava Bernat Metge era ric: la seva prosa representa una renovació estilística. Empra paràgrafs llargs, sovint amb construccions llatinitzants i molts cultismes.

• L’Ovidi enamorat: El tema del text és l’amor a una dona vella davant la impossibilitat d’obtenir l’amor d’una dona jove. Són les estratègies de l’home per obtenir el favor d’una dona.
• El sermó 5: Text compost per 211 versos de codolada. És una paròdia dels sermons dels predicadors medievals que es conserven en català. És una paròdia dels bons consells dels cristians, una sàtira a les dones, al matrimoni, a la moralitat...
• Llibre de Fortuna e Prudència (1381): Està format per 1194 versos apariats. Escrita en primera persona, el protagonista es troba en una situació adversa. Va ser segrestat i dut en una embarcació en alta mar cap a un illot i allí es troba amb dues figures al·legòriques, Fortuna i Prudència, amb qui posa pau.
• Valter e Griselda (1388): L’obra va ser escrita quan Metge va ser acusat d’irregularitats en la seva tasca i necessita el favor d’amics i valedors. Per això escriu aquesta epístola a Isabel de Guimerà, filla del tresorer Berenguer de Relat. Es creu que li dedica perquè intercedeixi per ell. És una traducció d’una epístola llatina de Petrarca. És una espècie de novel·leta, més aviat de caràcter medieval allunyada del to alegre i realista del Decameró. La importància del text està en el fet que Bernat Metge empra una prosa elegant, en l’admiració que sent per Petrarca.
• Apologia (fragment) (1395): És una imitació del Secretum de Petrarca, que és la confessió íntima d’un home modern. Situa l’acció a Barcelona i en concret la conversa amb un amic seu. És la història d’un somni que consisteix en un diàleg en llatí que l’autor manté amb diferents personatges. Va ser un precedent de Lo somni.
• Medicina apropiada a tot mal (1396-97): Poema humorístic que va escriure a la presó donant possibles cures a mals d’amors i d’altres. Són 125 versos apariats escrits en forma d’epístola al seu amic Bernat Margarit que estava malalt.
• Lo Somni: L’objectiu és fer una defensa de les acusacions que hi ha sobre ell. Té un destinatari: Martí I, l’Humà, un rei religiós, de qui vol obtenir el seu favor. Està escrit en forma dialogada a l’estil del diàleg filosòfic platonià. Es divideix en quatre llibres.