Humanisme, Cavalleria i Poesia Catalana: Segles XIV-XVIII

Humanisme i Cavalleria (Segles XIV-XVI)

• Humanisme: Segles XIV-XVI (llengua grecollatina). Benat: 1340/1413: actitud escèptica.
• Nova cavalleria (segle XV): Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc: versemblança, humor, sensualisme... El protagonista és cavaller.

Roman Cortes i Cançons de Gesta

• Cançó de gesta: Nova artúrica: França (segle XII). Evolució respecte les primeres cançons de gesta (romanç curt). Personatges: herois reals, accions desfigurades per elements èpics. Escenaris: llocs reals. Públic: públic popular i es transmet per via oral amb joglars.
• Romà curt: Personatges: herois fantàstics. Escenaris: inversemblants i l'acció se situa en temps indefinit. Públic: públic aristocràtic que llegeix.
• Tema del romà és la idealització de la cavalleria: combats individuals, l'amor, la matèria de Bretanya.

Llibres de Cavalleria i la Nova Cavalleria Catalana

• Llibres de cavalleria: Característiques: elements inversemblants, força desmesurada de cavallers. Pertany al gènere Amadís de Gaula. Reflecteix la decadència de la cavalleria (segle XIV). Cavallers rituals i apareixen els cavallers errants (peregrinar). Practicaven torneigs.
• Nova cavalleria catalana: Trets originals. Històries versemblants. El cavaller guanya les batalles amb enginy. Característiques: personatges amb profunditat psicològica i rodons. Lloc i temps: llocs localitzables. Fets pròxims i immediats. Trets remarcables: versemblança i lògica.
• Al segle XV, Jacob Curial i Tirant tenen protagonistes errants, realisme, humor i sensualitat.

Curial e Güelfa (1435-1462)

Narra l'ascensió social de Curial. Característiques: psicologia de personatges complexa i protagonisme de les dones. Geografia: escenaris amb llocs reals. Personatges històrics: Pere II. Elements humorístics: sensualitat i humor. Estil dinàmic. Curial tracta temes d'existència humana.

Poesia Trobadoresca (Segles XII-XIII)

• Poesia trobadoresca: Segles XII-XIII. Al segle XII apareix la poesia trobadoresca.
• Provençal: Segle XV. Causes: èxit i prestigi, proximitat geogràfica, similitud.
• Poesia feudal: Occitània (feudalisme): culta, tema profà, reflectia l'amor i la guerra.

Amor Cortès i Trobador

• Amor cortès: Ideologia amorosa. Amat: home. Amada: midons.
• Gelos: marit de la dama (senyor feudal). Lausengiers: els espies.
• Trobador i joglars: Trobador: qui componia poemes en occità amb una melodia.

Elements Formals i Temes de la Lírica Trobadoresca

• Elements formals de la lírica trobadoresca: Normes rigoroses. La rima ajudava a la memorització i es transmetia cantant.
• Temes i subgèneres de la lírica trobadoresca:
  • Poesia amorosa: Canso: llenguatge subtil i connotat amb amor cortès.
  • Pastorela: diàleg d'un cavaller i una pastora.
  • Alba: canta l'arribada del dia i la tristesa.
  • Poesia bèl·lica o atac personal: moralitzadors (crítica dels mals costums), personalitzats (adreçats a una persona), literaris (reflexions poètiques), sociopolítics (defenses o atacs d'un país o senyor).
  • Plany: lamenta la mort d'algú.
  • Tenço: discussió entre 2 trobadors.

Trobador Català i la Lírica Catalana

• Trobador català: Segles XII-XIII. Alfons I va ser un difusor de la poesia trobadoresca.
• Guillem de Berguedà: va tenir molts conflictes, en les cançons estil cortès. Destacaren 3 cicles poètics: Pere de Berga, Bisbe d'Urgell, Ponç de Mataplana.
• Ramon Vidal: Gelos... Segle XII.
• Cerverí de Girona: intenció moralitzadora, defensa als joglars.
• Lírica catalana (segle XV): Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig.

Ausiàs March (1397-1459)

Neix a Gandia (1397-1459) a València. Va participar a l'expedició d'Alfons IV, més tard conquesta de Gerba. Als 28 anys deixa les armes i administra les seves possessions i el rei el va anomenar falconer major. Es va casar 2 cops: primer amb Isabel Martorell i després amb Joana Escorna. Els temes dels seus poemes eren: amor, relació amb la dona, moralitat, espiritualitat i mort. Característiques: temàtica: imatge humana i real de la dona. Estil: llenguatge farcit d'imatges de la vida quotidiana. Llengua: català molt pur. Ausiàs expressa els estats anímics amb gran sinceritat. Lirica trobadoresca: decasíl·lab clàssic amb cesura a la 4a síl·laba (4+6).

Prosa, Teatre i Poesia (Segles XVI-XVIII)

• Prosa (segles XVI, XVII i XVIII): didàctica i història. Desapareix la narrativa.

Prosa Didàctica i Narrativa Popular

• Didàctica: diàleg filosòfic: és el subjecte més emprat. Renaixement. Cristòfor Despuig: 1510 Tortosa "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (diàlegs).
• Prosa didàctica (segle XVIII): assaig. Literatura d'idees. L'assaig va ser el gènere més conreat a la Il·lustració.
• Exemple: Baldiri Reixac (sacerdot gironí): "Instruccions per a l'ensenyança de minyons". Destaca: defensa l'ensenyament en la llengua materna, denuncia la manca de traduccions, fa un elogi de la llengua catalana.
• El dietari: El Baró de Maldà: escrit per dies. Rafael d'Amat (1746-1818) "Calaix de sastre": descriu la vida dels ciutadans.
• Narrativa popular:
  • Rondalla: els trets més definidors de la narració popular.
  • Llegenda: fet històric real deformat i enriquit.

Poesia Renaixentista i Barroca

• Poesia (segles XVI, XVII, XVIII): Renaixement i Barroc.
• Poesia renaixentista: poesia culta es centrava en: fet amorós, la natura, mites clàssics.
• Sonet: composició estròfica senyera del Renaixement (Pere Serafí).
• Poesia barroca: desengany i frustració. Temes: mort, dualitat, caricatura, pessimisme. Recursos: l'artificiositat, contrast, deformació, cultismes i castellanismes, figures retòriques.
• Poesia barroca a Catalunya: Francesc de Fontanella.
• Poesia popular: gran vitalitat, monolingüe per al poble. Cançons de bandolers i balades de camí. La literatura popular era anònima. Temes: amor, feines, infantils, religió, històric. Recursos: versos curts i rima assonant, lèxic i sintaxi senzills, arcaismes, dialectalismes, ús de la música, transmissió oral.

Teatre Barroc i Neoclàssic

• Teatre (segles XVI, XVII, XVIII): Barroc i Neoclàssic.
• Teatre barroc: és molt diversificat. "Lo desengany" de Francesc de Fontanella.
• Tragèdia neoclàssica: Joan Ramis (menorquí, 1746-1819). Influències llatines. Gran Bretanya va ocupar Menorca. La burgesia va crear la Societat Maonesa de Cultura. "Lucrecia": a l'antiga Roma, protagonistes: Príncep i el matrimoni per Col·latí i Lucrècia que s'estimen molt.
• Teatre popular: segles XVI, XVII, XVIII. Religiós. Teatre profà: fa que els entremesos i el sainet tinguessin èxit fins durant el segle XIX. El sainet: és un gènere dramatúrgic que se sintetitza en actes.