L'Humanisme Català: Factors de Canvi i Característiques

L'HUMANISME CATALÀ: Factors de canvi des del punt de vista social. Crisi de valors

Època de transició entre les formes de vida i de pensament medievals i les noves ideologies que culminen en el Renaixement. Antropocentrisme: l’ésser humà esdevé el centre de tot. Convivència d’espiritualitat cristiana amb actituds escèptiques de l’existència. Hegemonia econòmica i social de la burgesia i de les ciutats. Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes. Acabament de les polítiques de croada.

Factors de canvi des del punt de vista cultural

Humanisme: nou sistema de valors i referents culturals, basats en la racionalitat i els clàssics. Procés de recessió dels nuclis de producció i d’innovació cultural i literària tradicionals: monarquia i alta noblesa. Contactes literaris de la corona catalanoaragonesa i el regne de Castella. Difusió de la impremta, de la lectura i escriptura privades. Auge de les universitats i més demanda d’informació especialitzada. Producció extraordinària d’obres catalanes.

Característiques de l’humanisme

A partir del segle XIII, la burgesia va començar a tenir més importància, a partir d'això es va renovar el llenguatge. A Itàlia, neix l’humanisme, un moviment que es basa amb les clàssics antics per redescobrir els valors estilístics i ètics. Per donar una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món. L’humanisme es considera un trànsit entre l’edat mitjana i el Renaixement. Els humanistes volíen conèixer els autors grecollatins per a impregnar-se dels valors morals i estilístics amb què escrivien. Volien ressuscitar els ideals del racionalisme, mesura i crítica que es trobava als clàssics antics i que els van portar a una literatura culta i refinada.

L'humanisme català i la Cancelleria Reial

Encara que les obres dels autors aporten mostres d’aquesta nova mentalitat, no es poden desvincular del tot de la concepció medieval moralista. Sorgeixen elements innovadors que recullen la nova mentalitat: intenció crítica, racionalisme, to satíric i burlesc respecte a la moral imperant i influència dels autors italians. A la corona d’Aragó l’humanisme és acceptat pels reis i la Cancelleria Reial és una mostra i la seva importància prové de la uniformitat lingüística que va introduir a tot el territori.

Bernat metge

Va néixer a Barcelona al segle XIV i era funcionari de la cancelleria. Tenía el càrrec de secretari reial de Joan I. Va tenir diners i privilegis fins que el rei va apareixer mort al bosc i la reina va fer empresonar els exconsellers, on ell estava. Ell va escriure una obra Lo somni per fer-li entendre al nou rei que no havia sigut el del asesi, poc després va sortir de la presió guanya-se el favor del nou rei. Era un autor refinat, culte, una mica sarcàstic.

Analització de l'obra Lo somni

És la gran obra de l’humanisme català i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval. Escrit en primera persona, narra una nit a la presó, on se li apareix Joan I que havia mort recentment acompanyat de dues divinitats (Orfeu i Tirèsies) Intenció→ justificar-se davant de Martí l’Humà, per tal de ser admès de nou a la Cancelleria, cosa que es va complir. Poc després es va presentar com a creient com era el el monarca amb el llibre Lo somni amb la intenció de comploue al monarca.

Altres aspectes interessants de l’obra

La modernitat i el racionalisme d’algunes idees. El culturisme dels humanistes, que fa que les idees que expressin siguin explicis d’autors llatins, grecs i italians. Integra a l’obra personatges mitològics reals

Ausias March

Té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramon Llull per a la prosa. És el creador de la poesia culta en català sense provençalismes i augmenta la producció de poesia popular gràcies això. És també el primer en trencar la tradició trobadoresca ja que va crear un estil propi.

Vida

Va néixer al segle XIV a Gandia i era fill de militar. Va ser cavaller de jova i va intervenir en companyies militars. Es va casar dues vegades, amb la germana de Joanot Martorell i Joana Escorna. La seva obra consta de 128 poemes que tracten sobre cants d’amor dedicats a senyores que no era la seva, cants de mort, cants morals i cants espirituals. Els poemes més coneguts eren els cants d’amor on per ell significaven una ruptura, tant amb l’amor cortès i dolce stil novo i es van anar estenent per els diferents territoris de parla romànica. Rebuig de la idealització: graus molt alts de realisme i imatges casolanes als poemes. Utilitza llargues imatges, comparacions hiperbòliques, influència de l’escolàstica o la utilització moralitzadora d’alguns clàssics. En definitiva, és un autor molt complex. Cal destacar el Cant espiritual, un extens poema amb versos sense rima en què l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.

Vida i obra: Tirant lo blanc

Joanot Martorell va néixer a Gandia, va ser, un cavaller. Provenia d’una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar a Anglaterra, Nàpols, Portugal… per retornar la situació, però només la va empitjorar. Intercanviava lletres de batalla (carta en que es citava combats) amb diversos cavallers. Sobretot amb el seu cosí Joan Montpalau, que era un enemic que va tenir relacions amb la germana de Martorell i després la va deixar. Martorell no va arribar a veure publicat la seva novel·la Tirant lo Blanc ja que va morir abans, però va ser editada posteriorment per Martí Joan un amic seu. El seu prestigi es deu a diverses raons: La categoria de novel·la total que té l'obra: és moltes novel·les en una (cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures,..) i amb una trama argumental rica i complexa. El realisme: hi apareixen personatges creïbles, psicològicament més complexos, i s'utilitzen diferents registres de llengua segons qui parla i la situació en què es troba. La incorporació de l'humor i l'erotisme.

Tirant lo blanc: argument

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important i coneguda de tots els temps. L’argument segueix l’estructura pròpia de les novel·les de cavalleries: al voltant d’un personatge principal que esdevé l’eix conductor de l’obra, es van encaixant una sèrie d’episodis. Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i Rode, Tirant a l'Imperi grec, Tirant al nord d'Àfrica, Retorn a l'Imperi grec i mort de Tirant. Explica la història d’un jove cavaller des dels seus inicis a la cort d’Anglaterra, on és armat cavaller, fins a la seva mort per causes naturals a Grècia, després d’haver demostrat ser el millor cavaller del món, no solament en els espectacles (torneigs, justes…), sinó també com a cavaller integrat en els exèrcits militars.

Dos aspectes importants de l'obra

el seu caràcter de novel·la total: alternança d'episodis èpics i amorosos, irònics i dramàtics. el fet, propi de l'època, que, malgrat que giri entorn de la vida de l'heroi, estigui constituïda per molts petits episodis d'una certa autonomia narrativa.

Dos aspectes més del llibre

la barreja de fets històrics i ficció, aquesta sempre presentant el triomf de la cristiandat i la derrota dels turcs. la importància del món de les dones, agents participatius i actius en la trama.

Curial e Güelfa: argument i estructura

La novel·la està ambientada al segle XIII. És una altra obra una mica eclipsada per Tirant lo Blanc. L’autoria no és clara i l’obra es caracteritza pel realisme i la versemblança malgrat algun episodi al·legòric i mitològic. Es divideix en 3 llibres: Primer llibre: s’explica la iniciació del jove Curial en el món de la cavalleria a Montferrat, on l’ajuda Güelfa, una vídua de 15 anys amb qui s’estima en secret. L’heroi ha de fugir a Àustria on guanya un torneig i se li ofereix la mà de la jove Laquesis, i ell la rebutja. Segon llibre: Curial participa al torneig de Melú i viatja a la cort de París; Güelfa, gelosa per Laquesis per les mentides d’uns envejosos, deixa d’atorgar-li el seu favor. Tercer llibre: Curial viatja a Terra Santa i Grècia i naufraga al Nord d’Àfrica on passa sis anys. En aquest temps, unes mores s’enamoren d’ell i una d’elles se suïcida per ell. En retornar a Montferrat participa en un torneig sense revelar la seva identitat i acaba sent acceptat per Güelfa i es casen. A l’obra es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa. També es combinen personatges de ficció amb alguns històrics. Té un aire més medieval que el Tirant però el llenguatge, fins i tot quan adopta un caire culte, aconsegueix semblar més natural.