L'ésser humà segons Nietzsche

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,48 KB

Ésser humà en la mentalitat grega:


Sòfocles va expressar: “ No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà.
”Sòfocles i la majoria de filòsofs grecs, l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent de la resta dels éssers naturals.

L’ésser humà en Plató:

Per a Plató, l’ésser humà és un ésser dividit entre dos mons; espiritual i material. Segons ell, el cos està fet de matèria i és mortal mentre que l’ànima pertany a un altre ordre, és espiritual, pura i immortal.

L’ésser humà en Aristòtil:

Aristòtil sosté que l’ésser humà és un ésser físic i biològic, és propi de l’ésser humà tenir una ànima racional. Per a ell, l’ésser humà és una unitat substancial, podem distingir, però no separar l’ànima i el cos. A més, l’ésser humà és sociable per naturalesa i gràcies a la raó i al llenguatge, pot establir les justícies o injustícies.

L’ésser humà en l’època hel·lenística:


El període hel·lenístic comprèn des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la incorporació d’Egipte a l’Imperi ROMà. L’ésser humà es descobreix com a “individu”, únic i aïllat.
Doctrines: El cinisme, proclamava que calia tornar l’ésser humà a la seva naturalesa original.
L’epicureisme, defensada per Epicur, l’ésser humà també és un conjunt d’àtoms.

L’estoïcisme

Viure en harmonia amb el cosmos significa conèixer aquest vincle amb el tot i sotmetre-s’hi.

Antropologies:

LeS antropologies dualistes suposen l’existència d’una doble substància en l’ésser humà. Les antropologies monistes, però materialistes firmen que l’ésser humà està fet d’una única substància de caràcter material. ·

La concepció cristiana de l’ésser humÀ

Amb el cristianisme apareix una nova manera d’entendre el món i la vida, el cristianisme és la religió universalista d’Occident. Aquest plantejament introdueix algunes novetats, idees:

A

Tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat.

B

L’ésser humà ha estat creat racional i lliure.

C

La vida humana té un sentit transcendent .

D

L’humà és un ésser que necessita ser salvat.
Tomàs d’Aquino col·locava el destí humà en un pla completament diferent del Aristòtil. La vida eterna després de la mort és fonamental en el seu pensament, així com la contemplació beatífica de Déu. El que sí que accepta d’Aristòtil és que la racionalitat ens distingeix dels altres animals i que seguir els dictats de la raó és la manera virtuosa d’orientar la vida humana. ·

L’ésser humà en el Renaixement

El Renaixement (s. XV i XVI) és un moviment de renovació cultural.

L’ésser humà en la modernitat

La modernitat filósòfica comença aproximadament en el s. XVII. S’inicia quan René Descartes proclama un discurs, conclusió, l’ésser humà és, sobretot, una subjectivitat pensant. Descartes és el màxim representant del dualisme antropològic, per a ell, l’ésser humà és sobretot un esperit que pensa, però alhora un ésser format per dues realitats; el cos i l’esperit. Thomas Hobbes defensa una antropologia monista i materialista. Des de el seu punt de vista, els homes som màquines i egoistes. Idees bàsiques sobre la naturalesa humana:
A.
Idea de progrés humà, en el sentit d’augment.

B

Idea d’autonomia moral i intel·lectual. Immanuel Kant, per a ell, la il·lustració significa l’arribada de l’home a la majoria d’edat. L’autonomia moral defensada per Kant és el fonament dels drets humans universals.

VISIONS CONTEMPORÀNIES SOBRE L’ÉSSER HUMÀ L’ésser humà segons Darwin

Charles Darwin, per a ell l’home és una espècie animal com les altres, fruit de l’evolució de la vida sobre la Terra.

L’ésser humà segons Marx

Per a Karl Marx, l’ésser humà és, sobretot, un producte de la natural, a més a més, l’ésser humà és un ésser actiu que, per mitjà del treball, pot produís béns, realitzar-se com a persona, construir societats i fer avançar la història.

L’ésser humà segons Nietzsche

Friederich Nietzsche, va escriure; si “Déu ha mort”, segons una frase d’ell, “en quin lloc queda l’home? Qui ens dirà el que està bé i el que està malament? Com orientarem les nostres vides?” Una possibilitat segons Nietzsche, és continuar vivint com si Déu existís, des de el seu punt de vista és un estil de vida molt pobra i mediocre, que nega tot el positiu. L’altra possibilitat consisteix a superar l’home actual, crear nous valors i alliberar-nos de Déu, transformant la vida humana en la d’un superhome, ja que segons ells, l’ésser humà és voluntat de poder.

L’ésser humà segons Freud

Sigmund Freud és el creador de la psicoanàlisi, segons ell, l’ésser humà desconeix bona part del que és en realitat, perquè s’amaga l’inconscient, origen i causa fonamental del nostre comportament.

La posició existencialista

L’existencialisme és un corrent filósòfic, s. XX. Els existencialistes pensen que l’ésser humà no té una naturalesa fixa. Aquesta posició està representada per Jean-Paül Sartre, segons ell, l’ésser humà no té essència, sinó que es troba abocat a l’existència. La construcció de la pròpia existència es duu a terme en llibertat, així doncs, estem condemnats a la llibertat i, per tant, a la responsabilitat. 

La naturalesa humana

La naturalesa humana és el genoma humà, la diferencia és el que ens distingeix els uns dels altres. El concepte d’ésser humà és un concepte biològic; som humans per una simple raó genètica.
 

La persona humana


A diferència del concepte biològic d’ésser humà, el concepte de persona és un concepte cultural. La persona és un individu humà, però considerat com a subjecte autoconscient, racional i moral.
Boeci, va definir la persona humana com a substància individual de naturalesa racional, per a Kant, la persona humana és un agent racional i moral. La dignitat és el valor que té tota persona pel sol fet de ser persona.

Persones que no són humanes:

Individus racionals i morals que pertanyin a altres espècies, com déus o àngels.

Humans que no són persones:

Hi ha humans humans que no compleixen les condicions per ser considerats persones.

Els éssers humans i les persones mereixen la mateixa consideració moral?:

Únicament les persones poden tenir drets i deures, això ens compromet a traçar moralment i jurídicament com a persones els ésser no humans que ostentin, ara o al futur, característiques d’una persona. També hi ha comunitats humanes que poden atorgar l’estatut de persona i tractar moralment i jurídicament com a tal altres éssers humans que no compleixen requisits de persona.







 
 
 
 
 
 

Entradas relacionadas: