L'ésser humà en la mentalitat grega

Socialització procés mitjançant un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procés es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha més aprenentatge per imitació. Després queda integrat dintre l'educació.
Societat conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, per constituir un grup o comunitat.
Cultura es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliqües que donen significat a dita activitat. La xenofòbia animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al Segle XX la xenofòbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del món. El racisme actitud que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l’imprialisme, l’esclavitud i el genocidi de molts pobles.

Etnocentrisme:

Actitud dels components d'un grup ètnic de considerar llur grup superior als altres grups racials o culturals.

ESTOICISME

Impossibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.

EH mentalitat grega:

L’ésser humà és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent de la resta dels éssers naturals. és l’únic animal que pensa i parla, es preocupa per cercar la felicitat i tracta de comprendre el món que l’envolta. Es capaç de analitzar la naturalesa de les coses i buscar la veritat, pot preguntar-se per el més enllà... La mentalitat grega veu la polis(societat)
Com el lloc on l’ésser humà pot arribar a ser felíç.
EH en Plató(428-347aC): l’ésser humà és un ésser dividit entre dos mons: el món espiritual al qual pertany perquè té una anima racional, i el món material, al qual està lligat per la seva condició corpòria. Segons ell el cos està fet de matèria i és mortal, mentre que l’ànima pertany a un altre ordre(món de les idees) es espiritual, pura i immortal. Concep les ànimes com quelcom diferent i amagat en els cossos.

EH en Aristòtil(384-322aC):

L’ésser humà és un ésser físic i biològic que té una ànima vegetativa i una ànima sensitiva. Es propi de l’ésser humà tenir una ànima racional, el que li permet parlar, raonar i distingir el bé del mal. Concep les ànimes com un tipus de facultat o funció dels organismes. Per ell l’ésser humà és una unitat substancial, és a dir, una única realitat en la que podem distingir, però no separar, dues substancies. L’anima i el cos. A més a més l’ésser humà és sociable per naturalesa i, gràcies a la raó i el llenguatge, pot establir el que és just i injust. Segons ell, l’humà només podrà realitzar-se com a tal si la polis, ens proporciona un entorn adequat.

EH en l’època hel·lenística:

Aquest període comprèn des de la mort d’Alexandre Magne (323aC) fins a la incorporació d’Egipte a l’Imperi ROMà (30aC). L’hel·lenisme significa la fi de l’època clàssica grega. L’individu s’identificava amb la polis, el seu benestar depenia del benestar de la ciutat, l’individu no podia ser felíç i viure humanament al marge de la polis,la moral, costums.... L’ésser humà es descobreix com un ésser únic i aïllat enmig del món, una partícula més del cosmos.
L’epicureisme , defensada per Epicur(341-270aC) constitueix un model d’antropologies monistes i materialistes. Epicur entenia que tot el que existeix està format per àtoms materials i que, per tant, l’ésser humà també és un conjunt d’àtoms.

Antropologies dualistes i monistes:

dualistes suposen l’existència d’una doble substancia en l’ésser humà: d’una banda, el cos material i de l’altre, una substancia espiritual, psíquica o mental, l’anima. Per defensar la seva tesis consisteix a afirmar que les activitats específicament humanes (pensament,llenguatge,moral...) no es poden reduir a explicacións materials. Fa falta un principi espiritual que <posi en marxa> el cos i el mogui.
monistes i materialistes afirmen que l’ésser humà està fet d’una única substància de caràcter material i que, per tant, qualsevol dualista es fals. L’anima és una funció especial del cos, o un tipus especial de matèria. L’existencia d’un principi immaterial es indemostrable, a més d’innecessari per explicar el comportament humà. Conèixer, sentir, decidir i actuar són activitats que duu a terme el cervell que es material.

La concepció cristiana de l’ésser humà:

El cristianisme es basa en la predicció de Jesús de Natzaret, que proclama l’amor de Déu a tota la humanitat.El cristianisme és la primera religió universalista d’Occident. Introdueix algunes novetats pel que fa a l’ésser humà i al seu lloc en el món: a) Tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat, com a fills del mateix Déu . B) l’ésser humà ha estat creat racional i lliure. C)la vida humana té un sentit transcendent, que es troba més enllà d’aquest món. La vida terrenal es converteix en una preparació per a la trobada amb Déu en l’eternitat. Per al cristianisme , l’humà és un ésser que necessita ser salvat. Tots nosaltres naixem amb el pecat original i només ens podem alliberar a través de Jesucrist fill de Déu. La salvació s’aconsegueix pertanyent a una comunitat , l’Església, acceptat el missatge de la salvació i vivint segons el manament evangèlic.

EH Reneixement(s. Xv i xvl):

moviment de renovació cultural profunda que s’inicia a Itàlia i que acabarà afectant la manera d’entendre la ciència, les arts, la filosofia, la religió o la política de tot Europa.Es vol recuperar el món clàssic. Marsilio Ficino(1433-1499) veu a l’esser humà com un déu en miniatura, capaç de dominar i transformar la natura segons el propi benefici. Giovanni Pico (1463-1494): destaca la llibertat radical; l’humà pot fer d’ell mateix el que vulgui, ja k no te naturalesa fixa. Nicolau Maquiavel(1469-1527):els homes som malvats per naturalesa, cruels i hipòcrites.

EH modernitat:

La modernitat comença aproximadament en el s.XVll. L’ésser humà és una subjectivitat pensant. Descartes També és el màxim representant del dualisme antropològic. Per a Descartes l’humà és un esperit que pensa, un ésser format per dues realitats. El cos i l’esperit, materia i ment. L’esperit pot existir independentment del cos.

La modernitat i les seves idees bàsiques sobre la naturales humana

Il·lustració: a)
Idea de progrés humà, en el sentit d’augment i millora. Els filosofs il·lustrats s. XVIII van creure que, cultivant la racionalitat, l’ésser humà seria cada cop més culte, més lliure, més bo i més felíç.
b) idea d’autonomia moral i intel·lectual, perque l’humà progreses pel seu compte. Per a Kant, la modernitat significa l’arribada de l’home a la majoria d’edat.

EH segons Darwin:

tots els ésser vius estan emparentats i tots han evolucionat a partir d’algun avantpassat comú. L’home és una espècie animal com les altres, fruit de l’evolució de la vida sobre la terra.

EH segons Marx:

(1818-1883), l’ésser humà és un producte de la natura, però la seva activitat no es limita al terreny biològic. L’home pot trencar els límits que li imposa la natura i produir els seus propis mitjans de vida amb el treball a diferencia dels altres animals. Quan la forma de producció en basa en la divisió del treball, en el repartiment desigual de la riquesa i en l’explotació de l’home per l’home, l’ésser humà es comptes de realitzarse com a persona , es desrealitza, perd humanitat i es converteix en un objecte en mans dels altres s’anomena alienació.