L'Ésser Humà: Idees Clau, Evolució i Teories

Idees sobre l'ésser humà

1. L'ésser humà com a ésser racional

L'antiguitat clàssica grega

L'ésser humà és homo sapiens, però també és passió, sentiments i demència. Aleshores, si perd la raó, deixa de ser humà?

2. L'ésser humà com a centre de l'univers

• Antiguitat clàssica: L'ésser humà és un microcosmos o món en ell mateix, dins el cosmos. Concepció geocèntrica, la Terra centre de l'univers (compartit pel cristianisme).
• Renaixement: Concepció heliocèntrica; la Terra és un planeta més que volta entorn al sol. L'ésser humà queda desplaçat.
• Ciència moderna: L'ésser humà no és la finalitat de l'univers, aquest no té metes ni finalitats, és només el resultat per atzar de l'evolució.

3. L'ésser humà com a ésser sociable

• Els grecs: Aristòtil (Política): L'home és un animal polític, és a dir, que viu a la polis o en la societat. Per tant, és un ésser social per naturalesa.
• Hobbes (S.XVI-XVII, Leviathan): L'home és un llop per l'home, per tant, és naturalment agressiu i egoista, i acaba vivint en una societat per no autodestruir-se.
• Rousseau (S.XVIII): L'home és bo per naturalesa i és la societat que el perverteix.

4. L'ésser humà com a ésser espiritual

• Plató (S.V aC): L'home és la seva ànima (part més important i immortal) i el cos és una presó per a l'ànima. Inaugura la tradició espiritualista.
• Aristòtil: L'home és la unitat entre cos i ànima. Quan mor el cos, mor l'ànima. No creu en la immortalitat de l'ànima, visió científica.

5. L'ésser humà com a ésser lliure

• Els grecs: L'ésser humà està sotmès a les lleis de la naturalesa, a la necessitat. L'ésser humà es va construint o fent al llarg de la seva vida i va decidint què vol ser.
• Els existencialistes (S.XX, Sartre): L'ésser humà no és lliure de deixar de ser lliure.
• Spinoza (S.XVII) i els marxistes (S.XIX-XX): La llibertat consisteix en no ignorar el que ens determina o condiciona.

6. L'ésser humà: dignitat i misèria

La llibertat > dignitat: permet triar el que un vol fer i ser. > misèria: comporta patiment i esforç ferotge.

7. L'ésser humà: enigma o misteri

• Individualisme: Potser només podem parlar d'individus i no de l'individu humà.
• Ésser inacabat: No som éssers definits, ens anem definint al llarg de la vida.
• Ésser complex: Hi ha massa facetes, aspectes i matisos en nosaltres per acabar-les totes.

Teories de l'evolució

Creacionisme

• Els grecs: Hesíode (Teogamia). Els déus ordenen la matèria caòtica originària i conformen totes les diverses coses o realitats, entre elles l'ésser humà considerat privilegiat.
• La tradició judeo-cristiana: La Bíblia, llibre del Gènesi, diu que Déu crea del no-res totes les coses, inclòs l'ésser humà posant al seu servei tota la resta d'espècies. Per tant, són les concepcions divines de l'origen del món.

Fixisme

Aristòtil (S.IV aC): fa una primera classificació de les espècies. Estableix que les espècies són fixes, inalterables, els fills es mantenen idèntics als pares. Defensa la teoria de la generació. Contrari de l'evolucionisme: les espècies canvien i s'adapten.

Lamarkisme

En base a l'adaptació al medi, els trets per adaptar-se són transmesos als descendents (erroni).

Darwinisme

En base a la selecció natural, les característiques favorables d'un individu enfront les exigències del medi que permeten l'adaptació, la supervivència i es transmeten als descendents (evolucionen).

Mutacionisme

L'evolució és resultat de canvis genètics sobtats i casuals. Les mutacions són degudes a alteracions ambientals o químiques, aïllament de poblacions, migracions... Poden ser favorables o perjudicials i es transmeten.

Teoria sintètica

Agrupa tant el plantejament de Darwin: l'evolució progressiva, com el del mutacionisme: evolució.

L'origen de l'ésser humà

Descendim d'espècies animals antropoides. Canvis: bipedisme, per divisar l'aliment i enemics i utilització de les mans per fer eines. Les noves activitats comporten un ensinistrament i un augment de l'activitat nerviosa o cerebral. Canvi d'alimentació: deixem de ser recol·lectors i passem a ser caçadors també (omnívors). Organització en grup deixant de ser nòmades. Llenguatge indispensable per comunicar-se.

Hominització

Procés evolutiu fins a arribar a la forma actual de l'ésser humà: Austrolopithecus, Homo habilis, Homo erectus, Homo neanderthalensis, Homo sapiens.

Humanització

Procés que els antropòlegs que l'ésser humà s'independitza de la pressió natural del medi perquè s'hi adapta a través d'un món de cultura a més de biològicament.

Cultura