L'ésser humà: evolució biològica i cultural

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,06 KB

 


Trets Fonamentals del procés d’hominització: 1-Modificacions corporals relacionades Amb la configuració de la pelvis i de les cames, per caminar i de les mans, que Li permet manipular i fabricar utensilis; reducció de les mandíbules, Creixement de la capacitat cranial i desenvolupament del cervell.
2- Fabricació i ús d’eines 3-Aparició i Desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència abstractiva, de tot Allò que porten associat.  
4- El desenvolupament de formes de relació social
específicament humanes, Basades en una intensa actitud cooperativa i en vincles de tipus cultural.


LLENGUATGE I HOMINITZACIÓ:


El fet de concebre i realitzar instruments, dur a terme Activitats col·lectives ( caça social) i conservar i transmetre l’empremta Cultural de les habilitats pressuposa l’existència d’una cervell força complex, Capaç de pensar i comunicar-se. Jesús Mosterín.


Genoma humà:


El patrimoni genètic o genoma humà és el conjunt de Tots els gens i els seus diferents al·lels o formes alternatives, que són Presents en l’espècie humana. Aquests gens contenen la informació que determina Que siguem el que som en general – éssers humans- i en concret –individus Diferents-.

Cada ésser humà té el seu propi genoma, constituït pel conjunt dels Gens humans, concretat en uns al·lels determinats. Cadascun de nosaltres sigui únic i diferent dels altres. Si comparem el genoma de dos individus humans Escollits a l’atzar, ens diferenciem del 0,1%, aquest percentatge és suficient Per fer-nos singulars. Si el comparem el genoma de dos individus d’espècies Diferents, el nombre de diferències és molt més gran.
Algunes diferències en el genoma dels Humans es tradueixen en diferències morfològiques, anatòmiques o Fisiològiques, ( color de la pell o dels cabells, forma dels ulls, dimensions Del cos o la resistència a certes malalties). Individus de poblacions aïllades Presenten un cert tipus de caràcters hereditaris comuns que els distingeixen Dels pigmeus o dels japonesos, no equival a ser racista. La noció de raça es Descriptiva.

Els humans podem parlar de races, però no de races pures


És Impossible que un conjunt ben determinat de trets i caràcters diferencials Només el posseeixin els individus d’una zona geogràfica. Entre aquests Individus hi ha una gran variabilitat respecte de molts altres trets i Caràcters diferencials. Les migracions i els contactes que s’han produït al Llarg de la història de la humanitat han afavorit els encreuaments, la Disseminació dels caràcters diferencials. En poblacions molt aïllades s’ha Produït menys i en poblacions més obertes s’ha produït més. En el món Contemporani és cada vegada més difícil l’aïllament. Els encreuaments i les Transmissions genètiques entre individus de poblacions diferents cada vegada Són més freqüents. Si no existeixen races pures, encara menys existeixen races Superiors. En primer lloc, cal precisar en quin sentit parlem de superioritat. Segon lloc, difícil trobar una o diverses poblacions que tinguessin de manera Que tots els drets i diferències genètiques suposadament superiors. La idea Fonamental: l’existència d’una o diverses races amb característiques genètiques Superiors, s’esvaneix. Des del punt de vista de la genètica no es pot parlar ni De puresa ni de races ni de racisme. La genètica Explica el fonament de totes les nostres diferències individuals.

La uniformitat del genoma humà és el que permet parlar d’una espècie Humana estesa per tot el planeta, però amb poblacions que mostren diversitats Físiques i culturals.


EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:


L’aparició de l’ésser humà representa Un canvi radical en la història de l’evolució dels éssers vius: amb l’ésser Humà apareix la possibilitat d’evolucionar en el terreny sociocultural.
A més Dels caràcters heretats biològicament, els humans podem transmetre L’experiència adquirida en els grups socials dels quals formem part. Les Nostres formes de vida, el nostre llenguatge i els coneixements que tenim Difereixen d’una societat a l’altra i passen de pares a fills.Aquestes habilitats i sabers Apresos constitueixen la cultura d’una societat. Però les cultures no són Estàtiques. En menys de 5000 anys, els humans hem evolucionat des de les Primitives cultures agràries fins a la moderna societat de la informació.


EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:


Amb el Homo Sapiens, l’evolució dels humans ja no s’observa en l’àmbit orgànic, sinó en El sociocultural.

Evolució biològica:


processos de transformació i adaptació orgànica de L’espècie.

Evolució sociocultural:


processos de canvi i adaptació social i cultural Dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i L’organització dels humans.
Evolució biològica
à Les unitats d’informació que es transmeten són gens. Es fa amb canvis de L’atzar, es produeix en sentit vertical, dels pares als fills. ( consisteix en L’evolució dels gens).
Evolució cultural à
les unitats D’informació que es transmeten són trets culturals o trossos de cultura. La Transmissió de la cultura no solament és de tipus vertical, sinó que també es Produeix horitzontalment i obliquament. Si l’evolució biològica és l’evolució Dels gens, l’evolució cultural fa evolucionar els trets culturals, els Coneixements i les llengües, depenent de moltes contingències imprevisibles.
L’evolució sociocultural à
fenomen històric, Al llarg del temps ha donat lloc a grups d’humans i societats, cadascun amb les Seves peculiaritats organitzatives i una manera pròpia d’entendre el món, Cadascun amb una cultura. Cap grup humà no s’ha mantingut idèntic a si mateix i Aïllat de la resta.


MECANISMES DE L’EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:


Els mateixos membres del Grup s’encarreguen de fer evolucionar les estructures i les formes de vida de La seva societat. Els individus sorgim i som educats en una cultura, amb el Temps canviem d’idees.Els grups i Societats humans es relacionen entre si, intercanvien recursos, s’influencien Mútuament i, sovint, entren en conflicte. Com a resultat d’això, unes societats I unes cultures són substituïdes per unes altres. És tracta d’un procés Semblant al que exerceix la pressió ambiental sobre les espècies, exercit per Unes cultures sobre unes altres.Han Sobreviscut les societats i les cultures que disposaven de coneixements i d’una Organització suficient per poder superar amb èxit les dificultats a les quals S’enfrontaven. Diem que l’evolució biològica ha deixat pas a l’evolució Sociocultural.


L’evolució sociocultural no Solament ha “completat” la feina iniciada per l’evolució biològica, sinó que ha Funcionat com el motor de moltes adquisicions humanes. El llenguatge, la Ciència, la tecnologia, l’art, la religió o la política (ex. Adquisicions Culturals). La cultura millora contínuament l’home i explica la quantitat dels Seus assoliments, teòrics i pràctics. L’evolució sociocultural ha aconseguit Realitzacions que difícilment s’haurien obtingut per mitjà de l’evolució Biològica.

Els resultats de l’evolució Sociocultural són fràgils:

qualsevol adquisició d’aquesta mena pot Desaparèixer en poc temps, de la mateixa manera pot desaparèixer en poc temps, De la mateixa manera que han desaparegut moltes idees, creences i costums.

Les adquisicions biològiques, incorporades Al codi genètic, són més duradores

Els humans actuals som el producte D’una doble herència, biològica i sociocultural. Però un cop assolit l’estadi Sapiens, l’evolució de l’home ja no s’observa des del punt de vista orgànic. L’adaptació ja no és genètica, sinó sociocultural.

El futur de la humanitat


Mitjançant La cultura, els humans hem aconseguit alliberar-nos de la pressió selectiva del Medi ambient. No podem deslliurar-nos de les condicions físiques del nostre Planeta, la humanitat hauria de poder satisfer les seves necessitats respectant L’entorn natural i sense comprometre la capacitat de les generacions futures Per satisfer les seves.
Cultura: conjunt de tradicions, Estils de vida, creences, llengües... Adquirides per un individu que forma part D’una societat.

Ètnia: conjunt d’individus Diferenciats per trets culturals ( llengua, costums, tradicions, religions)


Raça: conjunt d’individus que es Diferencien a partir de trets físics, biològics


Entradas relacionadas: