L'ésser humà: evolució biològica i cultural
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,06 KB
●
Trets
Fonamentals del procés d’hominització: 1-Modificacions corporals relacionades
Amb la configuració de la pelvis i de les cames, per caminar i de les mans, que
Li permet manipular i fabricar utensilis; reducció de les mandíbules,
Creixement de la capacitat cranial i desenvolupament del cervell.
2- Fabricació i ús d’eines 3-Aparició i
Desenvolupament del llenguatge i de la intel·ligència abstractiva, de tot
Allò que porten associat.
4- El desenvolupament de formes de relació social específicament humanes,
Basades en una intensa actitud cooperativa i en vincles de tipus cultural.
LLENGUATGE I HOMINITZACIÓ:
El fet de concebre i realitzar instruments, dur a terme
Activitats col·lectives ( caça social) i conservar i transmetre l’empremta
Cultural de les habilitats pressuposa l’existència d’una cervell força complex,
Capaç de pensar i comunicar-se. Jesús Mosterín.
Genoma humà:
El patrimoni genètic o genoma humà és el conjunt de
Tots els gens i els seus diferents al·lels o formes alternatives, que són
Presents en l’espècie humana. Aquests gens contenen la informació que determina
Que siguem el que som en general – éssers humans- i en concret –individus
Diferents-.
Cada ésser humà té el seu propi genoma, constituït pel conjunt dels
Gens humans, concretat en uns al·lels determinats. Cadascun de nosaltres sigui
únic i diferent dels altres. Si comparem el genoma de dos individus humans
Escollits a l’atzar, ens diferenciem del 0,1%, aquest percentatge és suficient
Per fer-nos singulars. Si el comparem el genoma de dos individus d’espècies
Diferents, el nombre de diferències és molt més gran.
Algunes diferències en el genoma dels
Humans es tradueixen en diferències morfològiques, anatòmiques o
Fisiològiques, ( color de la pell o dels cabells, forma dels ulls, dimensions
Del cos o la resistència a certes malalties). Individus de poblacions aïllades
Presenten un cert tipus de caràcters hereditaris comuns que els distingeixen
Dels pigmeus o dels japonesos, no equival a ser racista. La noció de raça es
Descriptiva.
Els humans podem parlar de races, però no de races pures
És
Impossible que un conjunt ben determinat de trets i caràcters diferencials
Només el posseeixin els individus d’una zona geogràfica. Entre aquests
Individus hi ha una gran variabilitat respecte de molts altres trets i
Caràcters diferencials. Les migracions i els contactes que s’han produït al
Llarg de la història de la humanitat han afavorit els encreuaments, la
Disseminació dels caràcters diferencials. En poblacions molt aïllades s’ha
Produït menys i en poblacions més obertes s’ha produït més. En el món
Contemporani és cada vegada més difícil l’aïllament. Els encreuaments i les
Transmissions genètiques entre individus de poblacions diferents cada vegada
Són més freqüents. Si no existeixen races pures, encara menys existeixen races
Superiors. En primer lloc, cal precisar en quin sentit parlem de superioritat.
Segon lloc, difícil trobar una o diverses poblacions que tinguessin de manera
Que tots els drets i diferències genètiques suposadament superiors. La idea
Fonamental: l’existència d’una o diverses races amb característiques genètiques
Superiors, s’esvaneix. Des del punt de vista de la genètica no es pot parlar ni
De puresa ni de races ni de racisme. La genètica
Explica el fonament de totes les nostres diferències individuals.
La uniformitat del genoma humà és el que permet parlar d’una espècie
Humana estesa per tot el planeta, però amb poblacions que mostren diversitats
Físiques i culturals.
EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:
L’aparició de l’ésser humà representa
Un canvi radical en la història de l’evolució dels éssers vius: amb l’ésser
Humà apareix la possibilitat d’evolucionar en el terreny sociocultural.
A més
Dels caràcters heretats biològicament, els humans podem transmetre
L’experiència adquirida en els grups socials dels quals formem part. Les
Nostres formes de vida, el nostre llenguatge i els coneixements que tenim
Difereixen d’una societat a l’altra i passen de pares a fills.Aquestes habilitats i sabers
Apresos constitueixen la cultura d’una societat. Però les cultures no són
Estàtiques. En menys de 5000 anys, els humans hem evolucionat des de les
Primitives cultures agràries fins a la moderna societat de la informació.
EVOLUCIÓ BIOLÒGICA I EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:
Amb el Homo
Sapiens, l’evolució dels humans ja no s’observa en l’àmbit orgànic, sinó en
El sociocultural.
Evolució biològica:
processos de transformació i adaptació orgànica de
L’espècie.
Evolució sociocultural:
processos de canvi i adaptació social i cultural
Dels individus i els grups, que afecten els coneixements, les formes de vida i
L’organització dels humans.
Evolució biològica à
Les unitats d’informació que es transmeten són gens. Es fa amb canvis de
L’atzar, es produeix en sentit vertical, dels pares als fills. ( consisteix en
L’evolució dels gens).
Evolució cultural à les unitats
D’informació que es transmeten són trets culturals o trossos de cultura. La
Transmissió de la cultura no solament és de tipus vertical, sinó que també es
Produeix horitzontalment i obliquament. Si l’evolució biològica és l’evolució
Dels gens, l’evolució cultural fa evolucionar els trets culturals, els
Coneixements i les llengües, depenent de moltes contingències imprevisibles.
L’evolució sociocultural à fenomen històric,
Al llarg del temps ha donat lloc a grups d’humans i societats, cadascun amb les
Seves peculiaritats organitzatives i una manera pròpia d’entendre el món,
Cadascun amb una cultura. Cap grup humà no s’ha mantingut idèntic a si mateix i
Aïllat de la resta.
MECANISMES DE L’EVOLUCIÓ SOCIOCULTURAL:
Els mateixos membres del
Grup s’encarreguen de fer evolucionar les estructures i les formes de vida de
La seva societat. Els individus sorgim i som educats en una cultura, amb el
Temps canviem d’idees.Els grups i
Societats humans es relacionen entre si, intercanvien recursos, s’influencien
Mútuament i, sovint, entren en conflicte. Com a resultat d’això, unes societats
I unes cultures són substituïdes per unes altres. És tracta d’un procés
Semblant al que exerceix la pressió ambiental sobre les espècies, exercit per
Unes cultures sobre unes altres.Han
Sobreviscut les societats i les cultures que disposaven de coneixements i d’una
Organització suficient per poder superar amb èxit les dificultats a les quals
S’enfrontaven. Diem que l’evolució biològica ha deixat pas a l’evolució
Sociocultural.
L’evolució sociocultural no
Solament ha “completat” la feina iniciada per l’evolució biològica, sinó que ha
Funcionat com el motor de moltes adquisicions humanes. El llenguatge, la
Ciència, la tecnologia, l’art, la religió o la política (ex. Adquisicions
Culturals). La cultura millora contínuament l’home i explica la quantitat dels
Seus assoliments, teòrics i pràctics. L’evolució sociocultural ha aconseguit
Realitzacions que difícilment s’haurien obtingut per mitjà de l’evolució
Biològica.
Els resultats de l’evolució Sociocultural són fràgils:
qualsevol adquisició d’aquesta mena pot
Desaparèixer en poc temps, de la mateixa manera pot desaparèixer en poc temps,
De la mateixa manera que han desaparegut moltes idees, creences i costums.
Les adquisicions biològiques, incorporades Al codi genètic, són més duradores
Els humans actuals som el producte
D’una doble herència, biològica i sociocultural. Però un cop assolit l’estadi
Sapiens, l’evolució de l’home ja no s’observa des del punt de vista orgànic.
L’adaptació ja no és genètica, sinó sociocultural.
El futur de la humanitat
Mitjançant
La cultura, els humans hem aconseguit alliberar-nos de la pressió selectiva del
Medi ambient. No podem deslliurar-nos de les condicions físiques del nostre
Planeta, la humanitat hauria de poder satisfer les seves necessitats respectant
L’entorn natural i sense comprometre la capacitat de les generacions futures
Per satisfer les seves.
Cultura: conjunt de tradicions,
Estils de vida, creences, llengües... Adquirides per un individu que forma part
D’una societat.