L'Ésser Humà: Especificitat, Dimensions, Acció i Ètica

L'especificitat de l'ésser humà

L’aparició de l’ésser humà dins l’evolució dels éssers vius representa un canvi radical: amb l’ésser humà apareix la possibilitat d’evolucionar en el terreny sociocultural. L’ésser humà també pot transmetre l’experiència adquirida en els grups socials als quals pertany. Però no hem d’oblidar que formem part de la natura i del procés evolutiu dels éssers vius.

Diferències anatòmiques amb els avantpassats animals

Des del punt de vista bioquímic i genètic, no hi ha gaires diferències entre l’ésser humà i els nostres avantpassats; en canvi, les diferències anatòmiques són força significatives:

• Reducció de la mida de les dents i mandíbules.
• Canvi en la forma de les mans i l’habilitat.
• Posició bípeda i dreta: això permet alliberar les mans i utilitzar-les per a altres coses, i augmenta la capacitat d’observació (major camp de visió).
• Desenvolupament del cervell, major complexitat i grandària.

Diferències de comportament

L’ésser humà, a més dels trets propis de comportament de la vida animal, presenta alguns trets distintius:

• Capacitat de simbolització: És capaç de comunicar-se a través de símbols; l’ésser humà és un animal simbòlic.
• Capacitat de viure en la realitat: Som capaços, gràcies a la intel·ligència, de captar el nostre entorn com a diferent de nosaltres, però en relació amb nosaltres.
• Consciència del propi cos: L’ésser humà és capaç de conèixer el seu cos, no només anatòmicament sinó també des de dins; som conscients de la nostra existència (impulsos, limitacions, poders, situació). Això ens afecta creant un estat anímic determinat que dirigeix la nostra conducta davant de la realitat.
• Capacitat d’entendre més enllà: L’ésser humà pot comprendre coses més enllà del seu entorn immediat, pot desitjar coses que no hi són. Les aconseguirà transformant el medi amb la seva acció, i d’aquesta manera augmentarà el seu coneixement sobre el mateix medi.
• Lliure albir o capacitat d’escollir: L’ésser humà té capacitat d’escollir les seves accions independentment dels seus impulsos instintius.
• L’ésser humà està inacabat: És un ésser que mai no està acabat; sempre sent el desig d’anar més enllà, d’aconseguir més coses, pot projectar creativament el futur.
• Capacitat de capficament: L’ésser humà té un jo interior, una veu pròpia des de la qual s’orienta, decideix les seves accions o idees, i es responsabilitza de la seva pròpia vida. L’ésser humà dirigeix el seu destí.
• Capacitat d’imaginar: L’ésser humà imagina més enllà de la realitat; l’ésser humà és un animal fantàstic.
• Capacitat de raonar: L’ésser humà raona i és capaç d’ordenar i construir la seva pròpia vida; l’ésser humà és un animal racional.

Vida cultural i social

L’ésser humà és un ésser cultural i social. Aquest és el tret més diferencial. La cultura és el conjunt de realitats que l’ésser humà ha produït a través de la seva vida en societat, i que li permeten entendre el món en què viu, actuar-hi i orientar-s’hi. La cultura és un producte social i històric, que es transmet de generació en generació.

Dimensions de l’ésser humà

La intel·ligència

Intel·ligència: capacitat d’entendre les coses com a reals, de convertir signes en símbols i de concebre idees universals i abstractes. Només la té l’ésser humà.

Distingim la intel·ligència animal i la intel·ligència humana:

La intel·ligència animal sempre respon a l’esquema estímul-resposta; d’aquesta manera, la resposta sempre depèn de l’estímul rebut pel medi, no pas de l’individu. Per aquest motiu, aquest individu serà incapaç de repetir aquella mateixa resposta en una altra situació similar. En canvi, la intel·ligència humana sí que pot repetir respostes, ja que no depèn de l’estímul rebut sinó també del subjecte.

Experiència del propi cos (sentiments)

Cal conèixer el cos no només anatòmicament (extracós), sinó també psíquicament (intracós).

El coneixement d’aquest intracós permet conèixer la pròpia existència, situació, poder, limitacions, impulsos, projectes... És a dir, permet tenir sensacions sobre la nostra vida, i també conèixer sentiments que van units a aquestes sensacions. La realitat, doncs, ens afecta (produeix sentiments), i això fa que adquirim un to emocional que afectarà la nostra conducta voluntària.

La consciència

Consciència humana: capacitat de rebre informació del nostre entorn i de nosaltres mateixos, que ens aporta independència davant el medi i ens dóna la possibilitat de controlar-lo.

Funcions de la consciència

La consciència té dues funcions:

1. Considerar-nos a nosaltres mateixos com una realitat pròpia.
2. Donar continuïtat al nostre jo.

L'acció humana

La filosofia pràctica, com ja sabem, reflexiona sobre l’àmbit de l’acció i intenta captar la racionalitat que les dirigeix.

Aristòtil classificava els actes humans conscients com a voluntaris i involuntaris:

Tipus d'actes humans segons Aristòtil

• Acte involuntari:
  • Forçós: el realitzem per força; una circumstància forçosa fa que un fet succeeixi sense el consentiment de la persona.
  • Per ignorància: Quan el subjecte desconeix les circumstàncies de l’acte, i per tant no n’és conscient.
• Acte voluntari: Aquell que es realitza després de triar-lo entre altres opcions. Tenen origen en la persona que les realitza i aquesta n’és responsable.
• Actes mixtes: Aquests depenen del subjecte però no són els preferits, sinó que s’elegeixen per evitar un mal major; en una altra situació, l’individu no les triaria.

Definició d'acció humana

Quan nosaltres parlem d’ACCIÓ HUMANA direm que és:

Manifestació de la conducta humana realitzada per un agent de manera conscient, voluntària i intencionada, doncs el subjecte té la intenció d’arribar a un fi. En totes les accions el subjecte és responsable de les mateixes. Així doncs, tot el que fem no es pot considerar una acció.

Elements de l'acció

• Intenció:
• Fins:
• Mitjans:
• Conseqüències:
• Sentit:

La majoria de les nostres accions són socials, ja que malgrat siguin un fenomen individual, i tenint en compte la naturalesa social dels éssers humans, moltes de les nostres accions compten amb més d’un subjecte, i el sentit de l’acció depèn dels altres, és a dir, de com pugui afectar-los.

Tipus d'accions socials

Distingim 2 tipus d’accions socials:

• L’acció teleològica: L’individu elegeix els mitjans per aconseguir una meta tenint en compte les conseqüències que tindrà aquesta acció en els altres. Quan els mitjans per aconseguir aquesta meta són altres persones i a aquestes altres persones nosaltres també els servim de mitjans per a la seva meta, l’anomenem estratègica.
• L’acció comunicativa (o cooperativa): Quan l’individu per a aconseguir el resultat desitjat necessita compartir la mateixa finalitat amb altres individus, i han d’intentar aconseguir-ho de manera conjunta. En aquests casos, s’ha de produir la interacció entre dos o més subjectes amb el propòsit d’entendre’s, i coordinar els seus plans d’acció amb un acord comú. Si aconsegueixen l’enteniment mutu podran actuar conjuntament i arribar al seu fi.

Dimensions de la filosofia pràctica

La filosofia pràctica orienta l’acció humana i comprèn 5 dimensions:

• ÈTICA O FILOSOFIA MORAL
• FILOSOFIA POLÍTICA
• FILOSOFIA DE L’ECONOMIA
• FILOSOFIA DEL DRET
• FILOSOFIA DE LA RELIGIÓ

L'ètica o filosofia moral

La filosofia moral o ètica l’encabim dins de la filosofia pràctica (orientadora de l’acció). La podem definir com la investigació filosòfica de la moral i la moralitat (capacitat humana de jutjar les accions).

Els éssers humans tenim llibertat, és a dir, la capacitat d’escollir què anem a fer i com ho anem a fer, i també de donar raons per justificar els nostres actes. Aquesta característica ens defineix com a éssers morals.

Diferència entre moral i ètica

La MORAL és una dimensió de la vida humana que es relaciona amb la llibertat que tenim els homes d’escollir i també de reconèixer formes de vida més humanes que d’altres.

Així, cada individu té el seu codi moral constituït per un conjunt de valors, principis i normes morals. La moralitat d’aquesta persona serà el conjunt d’accions que suposadament es basen en aquest codi moral.

L’ÈTICA és la reflexió filosòfica sobre les accions que són morals i les que no, l’estudi de què és i com es fonamenta el bé, l’acció correcta i el deure i la responsabilitat morals.

Direm que una conducta és moral o immoral si s’ajusta o no al contingut (codi moral) que es considera moralment correcte en una comunitat, cultura, etc.

Direm que un ésser és moral perquè té necessitat d’escollir i justificar les seves eleccions, entre comportar-se bé o malament. Un ésser amoral és el que no sentiria aquesta necessitat.

Existeixen els valors universals?

Els valors canvien segons l’època, la cultura, els diferents grups; per tant, podem dir que no hi ha uns valors comuns, tot i que sí que compartim alguns judicis morals amb tota la humanitat.

Posicions sobre els valors universals

• Relativisme moral: Els principis de bondat i justícia només valen per a un grup determinat, no pas per a tota la humanitat. Per això afirmen que els valors són relatius al grup al qual pertanyen. En aquesta corrent hi incloem:
  • el relativisme cultural,
  • el contextualisme,
  • l’etnocentrisme.
• Escepticisme: Creuen que, com que no podem trobar criteris comuns que diguin què és millor o més just, cap d’aquestes opcions és la millor, i per tant no som capaços de distingir entre el que és just i el que no ho és, entre el que és bo o dolent.
• Subjectivisme: Les qüestions morals són subjectives; per això no és possible posar-nos d’acord.
• Emotivisme: Segons aquesta corrent, les afirmacions morals expressen emocions i sentiments, no pas coneixement. No podem qualificar-les de certes o falses. Per tant, els valors només expressen aprovació o desaprovació davant un fet.

Felicitat i conceptes relacionats

La felicitat es relaciona amb 2 conceptes:

• La justícia: considerat allò que podem exigir a qualsevol ésser racional que visqui moralment. Ser just és saber tenir en compte no només l’interès propi o d’un grup determinat, sinó el de tots.
• La bondat: Bo és allò que ens proporciona felicitat, només a una persona, grup o cultura.