L'èsser humà: complexitat i interacció

L’adolescència és una etapa de trànsit en la qual ens preguntem: qui som? Per contestar-la tindriem una gran quantitat d’autoanàlisi i de converses.

Qui sóc jo? Sóc Isabel Agustí, açò és el primer que se m’ocorre, jo sóc jo, un ésser únic, singular, irrepetible. Però jo, corresponc a una espècie.

Hi ha dos aspectos, el jo personal i el jo compartit el qual el podem diferenciar en les dimensions següents analitzades per disciplines:

Física-> Sóm un cos amb característiques físiques i químiques determinades-> Disciplina: física i química.

Biologia-> Sóm un organismo fruit d’una filogènesi-> biología i medicina

Psicologia-> Sóm un organismo apaç d’activitat psíquica conscient superior-> neurología, psiquiatría i psicología.

Cultural-> Sóm un membre d’una societat humana-> sociología, historia

Personal-> Sóm una persona: un ésser capa de transcendir, desde l’exercici de la suea llibertat, la seua dimensió física, biológica, socia i histórica-> art, religió, filosofía

La condició personal actua sobre totes les altres, per això és fonamental: l’èsser humà és cos, prganisme i membre d’una cultura, s’un mde personal. A la manera de ser de l’home és el carácter i això es propi de cadascú.

Lésser humà és un objecte d’estudi de moltes branques del saber per la seva complexitat. L’antropologia filosófica s’encarrega d’integrar tot el que sabem de l’home desenvolupant-se en 3 funcions vitals:

-Criticodialecta: Anaitzar l’home i els seus mètodes de reserva de d’un punt de vista científic i filosòfic. S’utilitza el reductisme per aïllar a una persona en un ámbit, ja siga biològic, social…

-Teoricointerpretativa: Integrar l’informació de les disciplines des d’una visió articulada i coherent: L’indeterminació de l’ésser humà ja que es va canviant la seva realitat. La limitació de tot marc interpretatiu.

-Utopicocreadora: L’èsser humà ha d’ajudar en ñ’anàlisi de la realitat: des d’un àmbit personal, un ideal d’un èsser excel·lent, i des d’un àmbit socia, un ideal de justicia.

Ciència natural de l’home?

En la nostra societat hi ha un gran ressó en els mitjans de comunicación. ¿Podem adaptar-nos de cara a la supervivencia de l’espècie? Sí, amb unes conseqüències en els procesos filofòfics (respirar…) i les cativitats de l’esperit(ciència…)

Etologia comparada. Sociobiologia. Antropologia cultural.

-Etologia comparada i sociobiològica: L’èsser humà interpreta els conceptes bàsics de l’evolució neodarwinista, basant-se en l’evolució del gen causat per les mutacions i la selección natural.

-L’antropologia cultural: Interpreta totes les manifestacions de les cultures com a estratègies d’adaptació al medi.

Cada corrent intenta justificar les seves tesis amb proves generant problemes filosòfics interesants que es poden dur a terme:

El comportament dels nadons: Els nadons no tenen cap tipus de repertori conductual complex.

Comportament d’individus en aïllament: atròfia gran part de totes les capacitats humanes.

El resultat d’un estudi sobre persones amb una discapacitat en els cinc sentits, és una expressió molt pobre en les emocions i sentits.

Altre cas es descubrir el cas del bessons homozigòtics , si es separen al nàixer i s’eduquen diferent, tindrán simiitud en els gens que comparteixen.

El resultat es un gran debat, però es pot dir que els bessons s’asemblen si están en una mateixa cultura, ja que tots cumplim les mateixes funcions pero depenent de la cultura les duem a terme de maneres diferents.

Però, encara queden 3 objeccions més:

-Els comportaments codificats genèticament, vol dir que hi ha gestos que otos tenim, per exemple en les granotes croar. Però, en els éssers humans no ocorre així, ja que ho podem modificar.

-En algún cas podem observar que entre humans i animals hi ha una relació, però no, ja que el comportament i la relació és diferent.

-Per últim podem dir que nosaltres no estem totalment relacionats amb les adaptacions, ja que podem variar-ho.

Ciència social d’allò humà?

L’èsser humà ha de tindre un comportament d’acord amb la societat a la que pertany, ja que és un ésser social.

Les persones adopten estructures socials de les idees decisions de la societat?

La societat té finalitat propia, adopta idees sobre els pensaments i decisions dels integrants. La realitat es:

-Comportaments imposats per la societat: hi ha un codi social que n’hi ha que cumplir, sinó hi hauria càstig.

-Els costums van més enlla dels costums: es reforça la cohesió social per evitar la frustació col·lectiva.

Altres problemes de les ciències socials

Podem parlar d’observació, experimentació i lleis quan es tracta de descriure el comportament humà? Els experiments relaciontas amb el comportament humà de l’èsser humà, es fiable?

La finalitat dependrà dels factors:

-Hi ha un nombre de persones mes reduÏt de lo normal.

-Algunes persones de l’experiment, saben que están en un experiment.

-La situación experimental és artificial.

Els problemes que s’han donat en l’experiment afavoreixen l’observació. De la mateixa menera en que observem els èssers humans, també podem observar la dels èssers vius.

Primer, cada u, té un comportament  personal que el fa lliure prenent les seves decisions. Però, quan preguntem a alguna persona pels fets que du a terme, com podem saber si ens enganya o no? Exemple de Samoa.

Ara bé, si volem descriure amb deteniment una realitat social hauriem de tindre en compte molts aspectos, cosa que es molt complicat.

Existeix una realitat humana en que ni l’observació ni l’experimentació són en absolut rellevants. Però l’història ens ajuda a saber els esdeveniments passats, el present i els futurs.

Per acabr, en la sociología també existeixen lleis de les ciències de la natura:

-La diversitat social i cultural és extraordinària.

-Que els fenòmens socials investigats es ouguen mesurar i definir amb claredat, però és molt difícil.

-Que les variables es poguessin relacionar amb una funció matemática.

Els sociòleg parlen de probabilitat, no de lleis.

Es posible una descripció sociològics del comportament humà o hi ha dimensions humanes que s’escapen de la seva descripcó sociológica?

Marxisme i estructuralisme

El marxisme ès un réflex del sistema de producción i distribució de béns i dels interesos de la seva clase dominant.

Segons Marx, per a un filòsof, la finosofia és la coprensió racional de la realitat utilitzant ña raó.

En primer lloc, el folòsof té llibertat pel treball de l’esclau. La filosofía naix a Grècia perque hi ha molts esclaus.

En segon lloc, la raó es dedica a comprendre la realitat? L’essència de la humanitat ès el treball, perque l’èsser humà treballa, no pensa.

La conclusió de Marx és que l’èsser humà s’oblida de l’esclavitud. Però perquè l’oblida?

-Reflex del sistema econòmic: existeix la filosofía per l’esclavitud.

-Està al servei de la clase dominant: hi ha injusticia per que les clases dominants mantenen els seus privilegis.

L’estructuralisme són fets socials que tenen significat en el marc del funcionament de la societat amb una estructura sistemática independent dels seus membres. Un individu dotat de llibertat i consiència forma part d’una estructura social.

L’estructuralisme pren significat inconscient dels fets socials dterminats per mètodes per símptome físics o químics reb l’expressió de conflictes que u no era conscient.Els simptomes són el significat conscient i els conflictes l’inconscient.

Aquesta comprensiño s’afronta a dues objeccions:

1.- Els membre tenen una estructura per garantir la continuÏtt. En ocasions es diu que les normales garanteixen la maquinària social, però perque?

-Fa visibles els límits del comportament correcte.

-Reforça el que diu que nosaltres no som ni com Ixos ni com aquells.

-Depenent del delicte el càstig será mès o menys greu.

2.-En l’estructuralisme i marxisme les teories prediquen el que l’investigat nega. Que significa?

L’investigdor ens diu que el comportament està determinat per la societat. Per a l’investigador social les sves investigacions mostren que els èssers gumans són capaçps de tanscendir el sistema de pensament i comportament que les societats ens inculquen.