L'hostalera goldoni

CARLO GOLDONI (1707-1793):

Advocat, deixa professió i s dedik plenament teatre.
1748 el contracten a Venècia per escriure obres per companyia. Mes tard se’n va París on es contractat com a preceptor dels prínceps però continua treballant per actors italians i francesos. -Considera teatre ha de despertar meravellament i rialla fixant-se amb els detalls o els ridículs que observa en la societat però de manera que no xoqui amb la societat. -En el pròleg de les seves comèdies trobem l’explicació de la seva poètica (idees que un autor té sobre la seva literatura). -Arriba al públic i el sap mantenir despert perquè té un gran sentit pràctic i domina els elements de l’espectacle. -Representa el seu món i la seva època. -Vol reformar el teatre i lluitar contra commedia dell'arte. Per a ell són escenes enfilades sense ordre, la gent s’avorreix perquè sempre es el mateix. -Pensa que lo que arriba al públic és la simplicitat i lo natural. -El seu teatre és l’equilibri, ni comèdia molt culte ni comèdia de bufonades. -S’inspira en vivències quotidianes, reprodueix els personatges i el seu vocabulari. Canvi en la seva producció: vol introduir més moralitat a les seves obres per diferenciar el seu teatre de la commedia de’ll arte. La representació dels seus personatges canvien i adquireixen personalitat, s’individualitzen. A partir de l’hostalera fa parlar als seus personatges amb el seu llenguatge de procedència, cosa que també trobem a la commedia de'll arte. Fa un teatre realista i reflecteix diferents maneres de actuar dins de les classes socials. Té un efecte còmic però sense ridiculitzar-los com a grup social. La reforma proposada per Goldoni presenta un retrat de la societat de la seva època realista però no jutjada. Aconsegueix aquesta reforma del teatre italià contemporani. Se’n desprèn un caràcter tolerant i veiem la valoració de les virtuts tradicionals. L’home de mar (1739). La bancarrota (1741): inspirada en una mena de Pantalone que no pretén ser de burla, sinó que pretén ser un exemple per no seguir per part dels mercaders honestos. La dona de bé (1745): comèdia escrita completament; sense improvisació.
El criat de dos amos (1746): obra més coherent, amb les seves idees dramàtiques (la seva poètica). (Torna a Venècia). La viuda astuta: comèdia brillant però que l’argument no porta cap detall diferent, tan sols es per evidenciar el seu domini del joc teatral; observa les classes socials i el poble. La trilogia de l’estiueig:  presenta amb molta vivesa el món popular, un entorn viu i varietat de personatges (Comicitat avançada). La bona esposa: Comèdia seriosa que no li surt bé , no té èxit i fa marxa enrere. Un dels darrers vespres de Carnaval (1764): representa una festa privada. L’hostalera: el protagonista apareix en obres posteriors (Mirondelina) i a partir de la seva mediació hi ha la reconciliació i trobament entre parelles. Acaba amb el triomf del seny i presenta una personalitat femenina madura, visió de la dona treballadora de les classes socials que saben el que volen i perquè actuen com actuen. El ventall:  comèdia d’intriga convencional (no es cap novetat). Destaca el caràcter dels protagonistes i la seva psicologia. Els rústecs: intenta presentar un món rural que Goldoni no coneix a fons (es nota) i es caracteritzat per l’ús abusiu que fa del dialecte. L’argument resulta innovador, en contrast amb aquest mon rural se’ns presenta la burgesia des de l'interior a través d’uns personatges ben dibuixats i de les seves manies. Presenta classes socials completament diferents i les compara però tot i així es nota la diferència del que coneix i el que no. El cafè: manquen recursos teatrals. Insisteix en el caràcter dels personatges i la trama, llegida aporta el mateix que representada.

VAUDEVILLE

Subgènere del teatre còmic que combina música i text, amb la intenció de crear un espectacle unitari. Esdevé sinònim del gènere còmic. Teatre professional que fixa en el text allò que provoca la rialla de l’espectador. Triomfa a París on els dramaturgs comencen a col·laborar amb músics reconeguts, cada cop es troben obres mes riques i arriscades musicalment.   
EUGENE LABISHE (1815-1888): Autor exclusivament de voudevilles. Coneix a Goldoni i aprofita alguns dels elements més renovadors. Accedeix a la Acadèmia Francesa. -Paròdia aconseguida amb la caricatura i la sàtira. -Pren al públic com a tema i en crea una rèplica a l’escenari. L’exagera i obté resultats molt ridículs. El públic ho accepta i encaixa la crítica (la veu tan exagerada que no s’identifica). -Creu que el públic exigeix dos coses: divertir-se sense sentir-se molest o ofès i veure situacions versemblants però que no siguin de la vida quotidiana. -Avui en dia els seus voudevilles se’ns presenten com a ingenus, amb un punt d’absurd i comicitat tendre.

Un barret de palla italià

La Guardiola. S’ha de dir? La bella Hel·lena: ridiculització dels Deus de l’olimp i la guerra de Troia. Jaques Offenbach escriu aquesta obra  musical (òpera buffa). 
GOGOL (1809-1852): Rússia està totalment dominada per les produccions franceses (voudevilles i tragèdies ROMàntiques). Puixkin li dona un consell al que ell fa cas: havien de crear un teatre nacional que enfortís els problemes de Rússia. Gogol escriu l'Inspector com una forma d’entrar a la transformació de la societat russa. Ell mateix afirma que en aquesta obra pretén reunir tota la podridura de Rússia (època del Tsar). L’Inspector: [en una petita ciutat que queda trastornada pel rumor arriba un inspector enviat de la capital. A partir d’aquí es reuneix la gent d’influència del poble per pensar com poden evitar que l’Inspector faci la seva feina. Decideixen subornar-lo però arriba abans un petit funcionari que fuig de problemes econòmics i sentimentals. La gent es pensa que és l'Inspector i es fa un embolic fins que arriba l’Inspector.] Aquesta obra causa molt d’escàndol a la gent noble però al Tsar s’agafa bé la crítica. El mes important és que s’acusa l’estat i les seves estructures de poder i sobretot el final que s’avança a la necessitat d’una revolució que vagi més lluny que la revolució francesa. -Visió profètica: la seva crítica va més enllà del que havia fet mai cap dramaturg. -Protagonista col·lectiu (societat russa). -Gogol i un actor intenten reformar el teatre rus i aquest actor encarna el paper de governador.  Més tard escriu El casament i llavors es dedica a la narrativa i la poesia.