Horaci: Vida i Obra del Poeta Llatí de la Tranquil·litat

Horaci, el poeta de la tranquil·litat

Quint Horaci Flac (65 a.C. - 8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes.

Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes, amb qui va entaular una bona amistat. Mecenes li va donar suport econòmic per poder viure de la poesia i li va regalar una finca al camp sabí. Va estar apartat dels càrrecs polítics, fins al punt d'arribar a rebutjar ser secretari privat d'August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Composicions poètiques

1. Sàtires

18 poemes de caràcter apacible i escèptic. Critica la societat de forma irònica i hi predomina una burla amable sense atacar.

2. Epodes

17 poemes que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica. Destaca el Beatus ille (cant a la vida retirada al camp).

3. Odes

103 poemes, el cim de la poesia horaciana, poc compresos en el moment de la seva publicació:

• Odes d'amor: dedicades a dones imaginàries o relacions superficials que havia tingut.
• Odes filosòfiques: idees epicúries; la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos (aurea mediocritas, plaer moderat, carpe diem...).
• Odes romanes: tema patriòtic que exalten Roma i August.

4. Epístoles

Dos llibres de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics:

• 1r llibre: de contingut filosòfic, senzill i sobre problemes de moral com la felicitat.
• 2n llibre: les epístoles contenen teories literàries.
• Cant secular: himne manat per August per ser cantat públicament.

Estil i llegat

Horaci destaca per la seva perfecció tècnica en la mètrica i l'expressió, gràcies a una acurada elaboració. Manca de la passió o sentiment de Catul i Virgili, ja que amaga les emocions rere la ironia. Les seves millors composicions són les filosòfiques.