Horaci, poeta llatí: vida, obra i influència

Vida

Va néixer a Venúsia el 65 aC, fill d'un llibert que feia de recaptador d'impostos i que es va sacrificar per proporcionar al seu fill una bona educació a Roma i a Grècia. Es va unir a l'exèrcit del que van assassinar a Cèsar, però va abandonar.

De retorn a Roma va aconseguir un lloc de funcionari i va dedicar les estones d'oci a compondre poemes.

Obra

Els seus poemes es reparteixen en quatre grans obres:

Èpodes (Epodes): Disset poemes curts de to violent i sarcàstic sobre temes molt diversos. Uns tracten afers polítics, altres són atacs contra enemics personals; i altres tracten sobre l'amor i l'amistat.

Sàtires (Sermones): Divuit poemes, repartits en dos llibres, que ofereixen un quadre pintoresc i exacte de la societat romana en temps d'August i les seves impressions personals sobre la moral i la literatura. Els temes són diversos: crítiques als avars, defensa del gènere de la sàtira, elogi de la vida senzilla, etc.

Odes (Carmina): En els tres primers llibres dóna suport a les intencions morals i religioses d'August. Alguns poemes són lloances a l'obra moral i religiosa d'August, i són coneguts com les Odes Romanes.

Epístoles (Epistulae): És una col·lecció de cartes en vers, dedicades a diversos amics, de contingut moral i literari. Consta de dos llibres i els temes van des de la lloança de la vida al camp fins a la felicitat de l'ànima.

Estil

Horaci creia que el poeta havia de ser l'educador i l'intèrpret dels sentiments de la societat, tasca que li exigia grans qualitats i molta dedicació. Els seus poemes mostren un agut coneixement de les situacions que explica.

Influència

La seva temptativa de crear una poesia lírica llatina va acabar amb ell ja que cap poeta llatí posterior va saber seguir-lo. Tot i així la seva influència ha estat notable.

Els tòpics literaris

Un tòpic literari és un tema recorrent en la literatura universal que s'expressa a través d'una frase cèlebre extreta d'una obra literària i convertida sovint en un proverbi.

Els poemes d'Horaci han proporcionat el nom a diversos temes, entre els quals hi ha aquests tres:

Carpe diem: Consisteix en una invitació a gaudir del present sense preocupar-se pel que pugui venir en el futur.

Beatus ille: És presentada com més relaxada i agradable que la de la ciutat.

Aurea mediocritas: És el tòpic de la moderació, que al·ludeix a l'intent d'assolir el munt intermig entre els dos extrems.

La poesia lírica

Poesia lírica llatina Adopta els models de la lírica monòdica de l'Antiga Grècia. Segons el metre es parlava de poesia elegíaca o iàmbica L'origen de la denominació lírica prové del grec “lyra”, instrument amb el qual s'hi acompanyava.

Normalment es tractava de composicions breus, per a les quals es feia servir no un determinat tipus de vers sinó diversos esquemes mètrics que variaven segons l'autor o el subgènere

D'aquesta manera, la poesia lírica es pot caracteritzar com la poesia del jo íntim de l'individu. Per què expressa els que sent.

La poesia lírica llatina d'autors coneguts i transmesa textualment té en realitat un origen culte, parteix dels models grecs i no apareix a Roma fins al segle I aC amb Catul i els anomenats poetes neotèrics o poetae noui, que descobreixen els poetes grecs.

L'obra dels quals suposa l'aparició de la individualitat en la literatura romana, i que revolucionen també la poesia llatina amb aportacions inspirades en la poesia de Cal·límac i altres poetes alexandrins d'època hel·lenística.