L homo sapiens colonitzar la terra

Tema 7: Les colonitzacions prehistòriques à Amèrica i Oceanía

Fins al moment s’han descobert tres fases de colonitzacions prehistòriques:

àAustralopitecs i homo habilis, entre 5 – 1 milió d’anys a l’Àfrica Subsahariana

àHomo erectus, entre 1 Milió d’anys – 200.000 anys al sud d’Àsia i el sud d’Europa

àHomo sapiens, entre 50.000 i 10.000 anys per Austràlia, Nord Europa, Amèrica i el Pacífic.

Perquè van fer aquestes colonitzacions? Creiem que és principalment per la tendència del gènere homo a emigrar, per la recerca d’aliments, i una mica per l’atzar.

Expansió Homo sapiens:

L’expansió del Homo sapiens es produeix en un període de temps molt curt si comparem amb les altres colonitzacions, el que podem saber és que son colonitzacions planificades i pensades abans, ja que naveguen pel mar i travessen glacials per tant no són fruits de l’atzar si no més curiositat de l’ homo sapiens de saber que hi havia més enllà. Colonitzen llocs que per les societats  caçadores - recol·lectores son poc productius, com per exemple deserts i llocs molts freds. Les colonitzacions van ser possibles gràcies a la capacitat de pensament de l’ homo sapiens i a la comunicació mitjançant símbols i grunyits, pel que sabem sense comunicació hauria set impossible colonitzar Austràlia i Amèrica. La fauna i vegetació del punt colonitzat era molt diferent a la que estaven acostumats, però es van adaptar.

Colonització d’Austràlia:

La colonització d’Austràlia va anar per diferents parts i diferents mètodes de colonització: Birdsell, Lourandos, Bowlder.

BirdsellàColonització ràpida i pocs canvis en al llarg del temps. És un model d’onada d’avenç, regit per l’atzar. Van colonitzant els diferents territoris però estan pocs temps i segueixen avançant. El ritme de creixement de la població depenia de l’habita a on estaven, com més recursos i millors característiques aptes pel seu medi més Homos i havien

LourandosàColonització gradual i canvi, va durar entre 35.000 i 20.000 anys és van colonitzar la majoria d’ambients del continent. Entre el Pleistocè i inicis de Holocè la densitat de la població era baixa i eren bastants nòmades, a finals de L’holocè poblacions més estables i més densitat població.

BowlderàPrimer és van colonitzar litorals i cursos d’aigua permanents.

Origen de la població:

Les restes Australianes han contribuït a donar suport al model de continuïtat regional. Hi ha una alta diversitat morfològica; hi ha formes Gràcils(Mungo, Keilor) i formes robustes(Kow Swamp, Nacurrie, Cohuna, coobol creek, Willandra Lake).

Per què aquesta diversitat? És el resultat de migracions de poblacions genèticament diferenciades, la primera onada era descendents de Homo erectus procedents de Java(Indonèsia). La segona onada de immigració era homo sapiens. També els historiadors tenen una altre teoria: la població original d’Austràlia era homo sapiens d’origen africà amb trets arcaics, va ser la portadora de la tecnologia del paleolític mig. La segona onada eren homo sapiens moderns i van ser els portadors de la tecnologia del paleolític superior.

Una altre causa de la diversitat és la adaptació durant el pleistocè superior. Un altre dada important és que un recent estudi sobre la població d’Austràlia demostra que genèticament hi ha un únic origen per la població nativa amb una importació continua de gens

Poblament d’Amèrica:

La via d’entrada per la colonització prehistòrica de Amèrica hauria estat l’estret de Bering, en moments de màxims glacial el nivell del mar estava 100m més baix i quedava al descobert un camí de terra de 1.000 KM(Beríngia). També hi ha la possibilitat que entrat al continent caminant, l’estret de Bering és congela a l’hivern i els actuals esquimals passen en trineu, i també hi ha la possibilitat de haver navegat.

Ruta atlàntica:

Probablement estava emergida una regió costanera al nord de la península ibèrica, sud-oest de França i Sud d’Irlanda. Segurament la distància en aquella època entre Europa i Amèrica era de 2.400 KM. També haura estat possible travessar amb canoa, ja que les plaques glacials proporcionarien refugi i aliments(Mamífers marins).

Hi ha dues teories contraposades: la cronologia curta o clovis diria que no hi ha evidència de humans abans de 12.000 – 13.000 anys i la cronologia llarga o la preclovis diu que la població hauria arribat en diverses onades migratòries fa almenys 20.000 anys.

Hipòtesis clovis(Cronologia recent):

Van ser els primer portadors de la tecnologia clovis, no anterior a 11.500 anys, s’estén molt ràpid per tot el continent menys de 500 anys, el ritme era 26 KM a l’any.
Hi ha una relacació entre Clovis i les puntes de cua de peix de l’hemisferi sud. El jaciment més antic de sudamèrica és la cova fell 10.800 – 11.000)

Hipòtesis preclovis(Cronologia antiga):

aquesta hipòtesis diu que la colonització és va produir amb anterioritat, la població que va colonitzar va portar una tecnologia que no havien projectils. A Monte Verde, Xile han trobat en bon estat restes botàniques, ossos i pells. Un dels nivells superiors està datat en 13.000 anys.

Evidències lingüístiques:

Hi havia 3 grups lingüístics Amerindi(totes les llengües sud-americanes i la majoria de llengües nord-americanes ), Na-dene i esquimo-aleutià. Surten aquestes llengües perquè hi ha 3 migracions de poblats. La Glotocronología avala la hipòtesis clovis i data les diferents llengües: Amerindi fa 11.000 anys, Na.Dene fa 9.000 anys, i la esquimo fa 4.000. L’ historiador Rogers defensa que hi havia una separació molt antiga de les llengües, fa 18.000 anys ja estarien establertes degut a barreres geogràfiques. L’ historiador Nichols diu que la gran diversitat lingüística no s’hauria pogut formar en menys de 50.000 anys o 20.000 anys si és tractés de dos grups genètics.

El model de poblament:

Hi ha diferents arguments, el senyor Martin defensa un poblament ràpid en onada d’avenç per part de caçadors especialitzats ens grans mamífers que hauria comportat l’extinció de un gran nombre d’espècies. Steele, Adams i Sluckins el contradiuen i diuen que no pot ser possible ja que les datacions dels jaciments de clovis ja que els jaciments més antics estan al Sud-Oest.

Origen Població:

Hi ha poques restes humànes, el crani més antic que tenim es datat és fa 11.000 anys Lapa Vermelha a Matto  Grosso, Brasil. Segons estudis, l’ origen seria mongoloide, o sigui cabell negre,absència de pell corporal, incisius en forma de pala. Però algunes poblacions tenen trets caucasòides, segurament sigui per les diferents onades migratòries. Hi ha evidències genètiques que diu que hi ha 5 tipus diferents de ADN, que vol dir això que van haver 5 onades migratòries?