L'hominització: el procés d'evolució de l'espècie humana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,46 KB

L'hominització: el procés d'evolució humana

L'hominització és el procés de transformació de l'espècie humana des dels seus avantpassats fins a l'estat actual.

Els grans simis i els humans s'integren dins de la família dels Hominidae.

Canvis morfològics principals

1) Bipedisme

El bipedisme permet deixar lliures les mans i els braços. Proporciona una millor ventilació i comporta canvis en la forma del fèmur (més estret), els genolls i els peus. Mentre que els simis tenen una columna rectilínia, els humans presenten una curvatura característica.

2) Les mans

L'aparició del polze oponible (braquiació) es fa més efectiva en els humans a causa de la longitud del polze. Això permet agafar objectes amb més precisió i fortalesa.

3) Crani i rostre

Canvi de dieta
  • Reducció dels canins i paladar parabòlic.
  • Disminució del prognatisme: aplanament de la cara i millora de la vista.
Increment de la capacitat cranial
  • Augment de la capacitat cranial.
  • Desaparició de l'arc supraciliar.
  • Desaparició de la cresta sagital.
Efectes del bipedisme al crani
El foramen magnum es desplaça de la part posterior cap a la base del crani.

Canvis fisiològics

Alimentació

Els homínids passen de ser herbívors a ser omnívors, fet que aporta diversos avantatges:
  • Consum de carn més nutritiva.
  • Desenvolupament d'estratègies de caça.
  • Disminució de la longitud de l'intestí.
El descobriment del foc va permetre eliminar substàncies tòxiques dels aliments i estalviar energia en la digestió.

Canvis psicosocials

  • Aparició del llenguatge: l'ésser humà desenvolupa les cordes vocals i la cavitat bucal necessàries. Gràcies a la intel·ligència, pot crear codis de comunicació complexos.
  • Caràcters socials: cooperació per a la caça, la cura del grup, etc.

Tots els canvis es confirmen amb les restes fòssils trobades.

L'origen dels humans

  • Ardipithecus ramidus (Ardi): Ancestres directes dels australopitecs. Trobat el 1992. Mesurava 1,20 m, pesava 30 kg i era bípede amb l'esquena recta, tot i que no podia recórrer grans distàncies. Tenia incisius grans i vivia en ambients boscosos i humits.
  • Australopithecus afarensis (Lucy): Datada de fa 3,6 milions d'anys, trobada el 1974 a Etiòpia.

Teoria de la catàstrofe de Toba

Fa 75.000 anys es va formar una caldera al supervolcà de Toba (Indonèsia). La mitjana de la temperatura global va baixar probablement entre 3 i 3,5 graus a causa dels gasos de sofre expulsats, donant lloc a una era glacial.

En aquelles condicions es va crear un coll d'ampolla en els homínids de l'època, fet que podria haver-los extingit a tots menys a la nostra espècie.

S'ha descobert que tots els humans actuals provenim d'un petit grup que va viure fa entre 150.000 i 75.000 anys. Seguint la teoria, només entre 2.000 i 5.000 individus van poder refugiar-se. Més tard, partint de l'Àfrica, els humans van repoblar la Terra i es van anar adaptant als ambients fins a arribar a la diversitat actual.

Entradas relacionadas: