La Homeopatia: Un mètode terapèutic basat en la similitud

'La Homeopatia és un mètode terapèutic que consisteix en donar-li al malalt (com a medicament) la substància que en grans quantitats és capaç de provocar en un individu sa una malaltia semblant'. Aquest mètode va ser desenvolupat a finals del segle XVIII pel metge alemany Samuel Christian Friederich Hahnemann. Va descriure la preparació i el mètode d'aplicació dels medicaments homeopàtics. Va provar en ell mateix l'escorça de quina, un producte utilitzat per tractar les febres tercianes i quartanes. Va arribar a la conclusió que potser l'escorça de quina era capaç de guarir la febre perquè ella mateixa era capaç de provocar-la. Aquesta idea es coneix com a 'Llei de la similitud'.

Més endavant, Hahnemann va realitzar experimentació pura amb substàncies medicinals utilitzades en aquella època com la Belladona, Digital, l'Acònit, l'Arsènic, el Fòsfor, etc. Va recollir tots els símptomes i signes que anaven apareixent, valorant tots els factors que modificaven per bé o per malament els diferents símptomes. Va aconseguir conèixer amb tot detall els canvis que una substància és capaç de provocar en un organisme sa. Administrava al malalt la substància que en experimentació havia provocat un quadre semblant al que presentava el pacient. Després d'un agreujament transitòri dels seus símptomes, començaven a millorar fins a la desaparició completa de la seva malaltia. Hahnemann va anar disminuint la quantitat que donava fins arribar a diluir, agitant vigorosament després de cada dilució. Com més diluït era el medicament, menys intens era l'agreujament inicial i l'efecte curatiu s'iniciava abans. Aquesta idea es coneix com a 'Llei de l'infinitesimalitat'.

La Homeopatia utilitza remeis preparats a partir de substàncies vegetals, animals o minerals. Cada persona manifesta les alteracions d'una manera particular, per això cada individu requereix un remei homeopàtic diferent. A més, l'homeopatia considera que el cos i la ment estan estretament lligats, i per tant, no es poden eliminar els símptomes físics sense analitzar la constitució i el caràcter de la persona. Això implica una teràpia individualitzada.

La Homeopatia potencia la capacitat de l'individu de lluitar contra la malaltia, mobilitzant l'energia vital curativa perquè torni al seu equilibri per ella mateixa. Els medicaments homeopàtics són estimuladors de la força vital i es poden classificar en medicaments simples, que contenen una sola soca homeopàtica, i medicaments compostos, que contenen una barreja de soques homeopàtiques. A més, hi ha especialitats farmacèutiques que són fórmules desenvolupades per un laboratori per al tractament d'una patologia determinada o per estimular un òrgan en concret.

La Homeopatia està perfectament definida i legislada en la Llei 29/2006, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. És important destacar que els medicaments homeopàtics amb indicació terapèutica han de posseir un número de Codi Nacional i no són susceptibles de finançament públic.