Historiografia Grega: D'Heròdot a Estrabó

La paraula història significa informació o narració de fets que es dedueix des de la pròpia investigació personal. Els primers historiadors són coneguts com a logògrafs, que escrivien cròniques locals.

Heròdot va ser el pare de la història, el qual va viatjar per tot el món grec i la seva obra Les Històries ens proporciona informació sobre les Guerres Mèdiques. Heròdot creia en la influència de les divinitats en tot allò que afectava les persones, encara que també intenta ser objectiu. La seva història està dividida en nou llibres, cadascun dels quals porta el nom d'una de les nou Muses; eren escrites en dialecte jònic i amb una prosa senzilla de forma arcaica i poètica. Afirma que la causa del conflicte és per culpa dels mítics raptes de dones portats a terme per divinitats i herois.

Després tenim Tucídides, on la seva història es divideix en vuit llibres i dona el seu testimoni del conflicte bèl·lic on eren enfrontats els atenesos i els espartans. Com que era conscient del conflicte, va estudiar les causes de la guerra seguint un mètode racional; així doncs, va posar-se a buscar informació de primera mà dels dos bàndols i, per això, es va exiliar. La seva tècnica narrativa es basa a incloure discursos pronunciats per polítics de l’època, com ara Pèricles, amb la finalitat de justificar algunes decisions en els moments clau. La seva sintaxi era complexa, ja que va escriure per a un públic de cultura elevada; tenia influència jònica i es va basar en declaracions de testimonis i alguns discursos retòrics.

En tercer lloc tenim Xenofont, que era part d’aquells joves que van seguir l’ensenyament de Sòcrates. La seva infància i joventut van ocórrer mentre hi passava la Guerra del Peloponès, i era un gran admirador d’Esparta. En la seva història narra l’episodi final de la Guerra del Peloponès; una de les seves obres més importants era l'Expedició dels deu mil (Anàbasi). Xenofont va ser un autor polifacètic que va escriure sobre bastants temes com la filosofia, la història, la política o l'economia. Va ser desterrat d’Atenes, encara que després hi va poder tornar. En les seves obres manifesta un rebuig contra la democràcia atenenca i escrivia les seves pròpies experiències com a soldat. Una obra també molt important seva són les Hel·lèniques, que és com un tipus de continuació de l’obra de Tucídides, així com l'Apologia de Sòcrates i El Banquet.

També tenim Polibi, el qual va ser empresonat pels romans i conduït a Roma. Va escriure una història en 40 llibres, dels quals només han arribat 5 de complets. Escrivia en el dialecte comú de Grècia (koiné) i utilitzava una prosa senzilla; a més, va escriure una comparació de la constitució de Roma amb altres ciutats.

També tenim Estrabó, el qual s’interessa especialment per la informació sobre la península Ibèrica, on es va basar en testimonis d’escriptors anteriors que havien viatjat cap a la península.