Historiadors i historiografia romana

Primers historiadors

- Només tenim fragments

- Quint Fabi Pictor (l’historiador romà més antic): Rerum gestarum libri

- Cató el Censor (primer historiogràfic en llatí): Origines

La historiografia republicana

- Se centra en fets històrics contemporanis i grans personatges d’aquests:

(Sul·la, Mari, Cèsar, Pompeu, Catilina, Ciceró).

- Gai Licini Macer crea ANNALS: 16 llibres de la ciutat de Roma

- Luci Eli Tuberó crea Historiae: 14 llibres de la història de Roma

Durant la República es desenvolupen dos gèneres:

- Biogràfic (Corneli Nepos): inspirat en obres gregues, sense ordre cronològic, amb personalitat concreta i elogiant als personatges.

- Comentari (Sul·la, Cèsar i Ciceró): No finalitat literària, es creen en apunts no elaborat.

Obres biogràfiques

Corneli Nepos

- 100 aC- 27 aC

- Erudit i biògraf

Obres amb finalitat d’educació moral (resultat mediocre)

Chronia: història universal

Exempla: anècdotes historiogràfiques i geogràfiques

De viris illustribus: obra biogràfica

Sal·lusti

Va fer una carrera política com a homo nouus (polític nou) en defensa dels populares.

Obres: Conjuració de Catilina, Guerra de Jugurta, Històries

Sal·lusti posa en evidència la decadència moral de Roma → cerca les causes objectives d'aquest mal. Sal·lusti es deixa endur sovint per simpaties polítiques (Conjuració de Catilina). Sal·lusti és el primer veritable historiador de gran talla.

Sal·lusti suposa un avenç en tècniques literàries:

- No utilitza estricte ordre cronològic

- Tractament dramàtic i psicològic

- Brevetat

- Paraules i girs arcaics

- Asimetria de la frase

Obres Comentarii

Juli Cèsar

- Elaboració acurada i estructuració meditada

- Matèria bèl·lica.

- Descripció de les campanyes, de les tàctiques i les tècniques militars

- Digressions geogràfiques i etnogràfiques

- Reflexions i anàlisi

- Utilitza 3 persona per parla d’ell

Cèsar és un mestre en la presentació tendenciosa dels esdeveniments.

Obres

Guerra de les Gàl·lies (narra la conquesta de Gàl·lia):

- Vuit llibres, l'últim dels quals va ser escrit pel seu lloctinent Hirci.

- Breu descripció del país.

- Relata les campanyes contra els helvecis, els germànics i els belgues, les expedicions a Britània i la revolta de Vercingetòrix.

- A cada any li correspon un llibre, tot i que no van ser redactats fins a la fi de la campanya.

Guerra civil

- Tres llibres

- Relata les causes i el desenvolupament de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.

- L'obra es considera no acabada, ja que no narra la continuació de la guerra a Egipte i al nord d'Àfrica, que va ser represa per dos relats escrits per dos dels seus partidaris.

La historiografia en època imperial

El canvi de govern que va implantar August va afectar profundament la tasca dels historiadors. Va imposar una visió oficial de la història i va fer retirar les obres dels seus adversaris. L’historiador més important de l’època imperial va ser Tit Livi.

Tit Livi concepte d’història i estil

Livi al principi estava en contra del sistema autoritari d’August, però li agradava el seu programa de restauració

Característiques de Tit Livi:

- Idealitza el passat.

- Vol formar èticament els ciutadans.

- Patriotisme profund.

- Moralisme i respecte cap a les tradicions (mos maiorum).

- Claredat i brevetat en el seu relat

- Va néixer a Pàdua l'any 59 aC.

- Es dedica a la filosofia, història i activitat d’escriptor a Roma

- Per incitació de l'emperador va començar la seva monumental història de Roma, a la qual es va dedicar des del 29 aC fins a 17 dC.

Obra

Els orígens de Roma (l'autor l’anomena Annales, perquè la va redactar en forma d'annals)

- 142 llibres en prosa

- Comença amb la fundació de Roma fins a l’any 9 aC (mort del militar Drus) o 9 dC (derrota dels romans)

S’ha conservat:

- I-X (des d'inicis-3a guerra Samnita)

- XXI-XVL (2a guerra Púnica-3a guerra Macedònica)

- escassos fragments arribats de tradició indirecta

Livi va conservar un espai a la seva obra per l’època contemporània.

Va disposar els elements amb claredat i ordre:

cada any s’obria amb:

- la presa de possessió dels magistrats

- l'assignació de les províncies,

- el repartiment de les tropes,

- l'enumeració dels prodigis i les ambaixades, Després, esmentava les campanyes militars. Finalment, detalls sobre les eleccions polítiques.

Livi es va valdre de moltíssimes fonts:

- Per a la història més antiga de Roma va utilitzar els annalistes.

- Per a la història de l'expansió de Roma a Orient li va ser molt útil l'obra de Polibi.

Sovint, va utilitzar aquestes fonts de manera poc crítica,

Octavi August

- Vida: 63 aC- 14 dC

- Imperi: 27 aC- 14 dC

- Provenia d’una família eqüestre.

- La seva mare era la neboda de Juli Cèsar.

- Va prendre la toga viril un any abans que els altres

- No es considera ni rei ni dictador.

- Va crear un nou règim, principat.

- August: Títol religiós d’estatus sagrat

- Prínceps: servir bé a l’Estat (títol donat sota la República)

Potestas tribunicia:

- Podia convocar el senat i assemblees

- Exercia el dret de veto

- Presidia les eleccions.

- Intervenia el primer en qualsevol reunió.

Imperato: Totes les forces estaven a disposició d’Octavi

Pontifex Maximus: Màxima autoritat religiosa

Pater patriae: Pare de la pàtria

Les reformes d’August

L’imperi d’August coincideix amb una etapa de disminució dels conflictes i les tensions arreu de l’Imperi.

- Reforma de l’exèrcit

- Reforma de l’administració

- Política de grans obres públiques a Roma

- Política de renovació cultural

- Enfortiment de la moral