Historia xuleta
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,35 KB
2 opcions enfrontades: Insurrectes van proclamar rei al princeo Carles Maria Isidre i van confiar-li la defensa de l'absolutisme i de la societat tradicional.Aixi comença una guerra entre els defensors de l'Antic Regim i els partidaris d'iniciar un proces reformista de caracter liberal. - Carlisme: es presentava com una ideologia tradicionalista i antiliberal, hereva de moviments similars anteriors. Sota el lema "Déu, Patria i Furs" es van agrupar els defensors de la legimitat dinàstica de Carles M I, d la monarkia absoluta, d la preminencia social de l'Esglesia, dl manteniment de l'Antic Regim i del sist foral particularista. Entre els dirigents hi havia 1gran nombre de membres del clero i una bona part d la petita noblesa rural. Van aconseguir una forta implantació a les zones rurals del País Basc, Navarra i part de Catalunya, Aragó i València, on comptaren amb una àmplia base social pagesa. Molts eren petits propietaris empobrits, artesans arruïnats, k desconfiaven d la reforma agrària defensada pels liberals, temien k els desnonessin de les terres k conreaven amb els valors defensats x l'esglesia. -Causa Isabelina: va comptar en 1 primer moment am el suport d'una bona part de l'alta noblesa i dels funcionaris, així com un sector de la jerarkia eclesiastica. Pero, la regent es va veure obligada a cercar l'adhesió dels liberals. d'akesta manera, i x comprometre la burgesia i els sectors populars de les ciutats en la defensa de la seva causa, Maria Cristina va haver d'acceptar les demandes liberals k exigien la fi de l'absolutisme i de l'antic Regim.El desmantellament de l’Antic Règim.Els progressistes van asumir la tasca de desmantelar les institucions de l’Antic Règim i d’implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquía parlamentària. Una de les seves primeres actuacions va ser l’anomenada reforma agraria liberal, que consagrava els principis de la propietat privada i de lliure disponibilitat de la terra. Es va dur a terme a partir de 3 grans mesures: dissolució del règim senyorial va implicar la pèrdua de les atribucions jurisdiccionals dels senyors, malgrat que van mantener la propietat de les terres que els pagesos no van poder acreditar com a pròpies. Desvinculació va significar la fi dels patrimonis units obligatòriament i a perpetuïtat a una familia o institució. Desamortització havia estat un element recurren en el govern de Godoy (1789) com a mitjà d’aconseguir recursos per l’Estat amb la venda e terres de l’Església i els ajuntamets.Ju ntament t amb l’abolició del règim snyorial i la transformació jurídica del règimde propietat, un seguit de mesures legislatives encaminades al lliure funcionament del mercat van completar el marc de liberalització de l’economia (abolició dels privilegis de la Mesta, llibertat d’arrendaments agraris i de preus i d’emmagatzematge).La Constitució del 1837.proclamava alguns dels principi b`si del progressionisme: la sobirania nacional, una àmplia declaración de drets ciutadans, divisió de poders i la no-confessionalitat de l’Estat.També recollia alguns elements moderats: establia 2 cambres sol·legisladores, el Congrés i el Senat, aquesta darrera no electiva i designada directament pel rei i atorgava poders amplis a la corona.La Llei d’imprenta (1836) va fer desaparèixer la censura prèvia i la Llei electoral (1837) va fixar un sistema de sufragi censatari extraordinàriament restringit.
Alternança en el poder (1837-43).:Els moderats al govern (1837-40). Van intentar desvirtuar els elements més progressistes de la legislació del 1837. El 1840 van preparar una llei electoral més restrictiva i una Llei d’ajuntaments va donar a la corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de provincia.Aquesta llei va enfrontar progressistes i moderats. El suport de la regent porvocà l’oposició progresista, que impulsà un ampli moviment insurreccional, amb la formació de juntes revolucionàries a moltes ciutats.Regencia d’Espartero (1840-43). Actuà amb un notable autoritarisme. El 1842 el seu govern va anunciar un arancel lliurecanvista que obria el mercat español als teixits de cotó anglesos. La situación de greu malestar va provocar un aixecament a BCN. Al maig del 1843 els moderats van protagonitzar una sèrie de conspiracions que provocaren la dimissió d’Espartero, que ‘exilià ala G. Bretanya.Va provocar la divisió dels grups socials catalans .Els moderats. Es definien ells mateixos com a “persones d’ordre”. Defensaven el dret a la propietat com a garantía de l’ordre que volien preservar, però hi feien pasar davant els principis d’autoritat i d’ordre social. Defesaven el principi de la sobirania compartida entre les corts i la corona. També eren partidaris de limitar els drets individuals.Els progressistes. Es consideraven “defensors de la llibertat”. Defensaven el principi de sobirania nacional com a font de legitimitat i el predomini del poder legislatiu (corts) en el sistema polític.Demòcrates i republicans. Eren partidaris de la sobirania popular, del sufragi universal masculí, d’una cambra electiva única, de l’ampliació de les llibertats polítiques i del reconeixement de tots els drets col·lectius.década moderna.La configuración del règim moderat. Les eleccions del 1844 van donar la majoria als moderats, que formaven un nou govern presidit pel general Ramon Narváez. Pretenien crear una legislació básica per estructurar un nou Estat, que havia de basar-se en els principis del liberalisme moderat. El règim es va fonamentar en el predomini social de la burgesia terratinent, nascuda de la fusió entre els vells aristòcrates que havien acceptat el liberalisme i la nova burgesia de propietaris rurals.La Constitució del 1845. Va recollir les idees bàsiques del moderalisme: sobirania conjunta entre el rei i les corts, ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu; restricció del dret de vot i senat no electiu.Mantenía gran part de l’articulat de la Constitució del 37 però la seva regulació es remetía a lleis posteriors que van ser molt restrictives amb les llibertats.La llei electoral del 1846 va plantejar un sufragi censatari encara més restringit, que no superava l’11% de la població .Institucionalització de l’Estat Liberal.El moderantisme va voler consolidar l’estructura de l’Estat Liberal sota els principis del centralisme, uniformització i jerarquització. El govern va endegar la necessària reforma fiscal. Per posar fi a la dispersió de lleis de l’Antic Règim, es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació i elaboració d’un projecte de Codi Civil, que no va ser aprovat fins un any més tard.Es va endegar la reforma de l’Administració Pública, amb la reorganització dels càrrecs de l’Estat i la creació d’una llei de funcionaris que en regulava l’accés. Més endavant es va establir un sistema nacional d’instrucció pública, que regulava i elaborava els plans d’estudi. Això es va completar amb la Llei de Moyano del 1857, la 1ª gran llei d’educació española. També es va adoptar un sistema de pesos i mesures únic, el sistema mètric decimal.
Alternança en el poder (1837-43).:Els moderats al govern (1837-40). Van intentar desvirtuar els elements més progressistes de la legislació del 1837. El 1840 van preparar una llei electoral més restrictiva i una Llei d’ajuntaments va donar a la corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de provincia.Aquesta llei va enfrontar progressistes i moderats. El suport de la regent porvocà l’oposició progresista, que impulsà un ampli moviment insurreccional, amb la formació de juntes revolucionàries a moltes ciutats.Regencia d’Espartero (1840-43). Actuà amb un notable autoritarisme. El 1842 el seu govern va anunciar un arancel lliurecanvista que obria el mercat español als teixits de cotó anglesos. La situación de greu malestar va provocar un aixecament a BCN. Al maig del 1843 els moderats van protagonitzar una sèrie de conspiracions que provocaren la dimissió d’Espartero, que ‘exilià ala G. Bretanya.Va provocar la divisió dels grups socials catalans .Els moderats. Es definien ells mateixos com a “persones d’ordre”. Defensaven el dret a la propietat com a garantía de l’ordre que volien preservar, però hi feien pasar davant els principis d’autoritat i d’ordre social. Defesaven el principi de la sobirania compartida entre les corts i la corona. També eren partidaris de limitar els drets individuals.Els progressistes. Es consideraven “defensors de la llibertat”. Defensaven el principi de sobirania nacional com a font de legitimitat i el predomini del poder legislatiu (corts) en el sistema polític.Demòcrates i republicans. Eren partidaris de la sobirania popular, del sufragi universal masculí, d’una cambra electiva única, de l’ampliació de les llibertats polítiques i del reconeixement de tots els drets col·lectius.década moderna.La configuración del règim moderat. Les eleccions del 1844 van donar la majoria als moderats, que formaven un nou govern presidit pel general Ramon Narváez. Pretenien crear una legislació básica per estructurar un nou Estat, que havia de basar-se en els principis del liberalisme moderat. El règim es va fonamentar en el predomini social de la burgesia terratinent, nascuda de la fusió entre els vells aristòcrates que havien acceptat el liberalisme i la nova burgesia de propietaris rurals.La Constitució del 1845. Va recollir les idees bàsiques del moderalisme: sobirania conjunta entre el rei i les corts, ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu; restricció del dret de vot i senat no electiu.Mantenía gran part de l’articulat de la Constitució del 37 però la seva regulació es remetía a lleis posteriors que van ser molt restrictives amb les llibertats.La llei electoral del 1846 va plantejar un sufragi censatari encara més restringit, que no superava l’11% de la població .Institucionalització de l’Estat Liberal.El moderantisme va voler consolidar l’estructura de l’Estat Liberal sota els principis del centralisme, uniformització i jerarquització. El govern va endegar la necessària reforma fiscal. Per posar fi a la dispersió de lleis de l’Antic Règim, es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació i elaboració d’un projecte de Codi Civil, que no va ser aprovat fins un any més tard.Es va endegar la reforma de l’Administració Pública, amb la reorganització dels càrrecs de l’Estat i la creació d’una llei de funcionaris que en regulava l’accés. Més endavant es va establir un sistema nacional d’instrucció pública, que regulava i elaborava els plans d’estudi. Això es va completar amb la Llei de Moyano del 1857, la 1ª gran llei d’educació española. També es va adoptar un sistema de pesos i mesures únic, el sistema mètric decimal.