Història i Teoria del Periodisme: Evolució i Referents

1. Fonaments i Teoria del Periodisme

Definició i Funció

El periodisme es descriu mitjançant la metàfora del "joc del telèfon": la informació ha d'arribar íntegra des de la font fins a l'últim receptor, ja que d'això depenen les decisions de la ciutadania. Els mitjans actuen com a mapes de la realitat invisible.

La Mirada i l'Ètica

Segons Leila Guerriero, l'objectivitat absoluta és una "gran mentida"; tot periodisme neix d'una mirada subjectiva (punt de vista geogràfic i mental), però el límit ètic és no mentir. La clau per "desestereotipar" la realitat és la documentació i la investigació.

Model Econòmic

El periodisme s'ha de pagar; la gratuïtat a Internet va iniciar una "substitució camaleònica" que va fer caure el model tradicional. El 2012 marca un punt d'inflexió quan les subscripcions digitals del New York Times superen les de paper.

Verificació vs. Narració

No són sinònims. Narrar és relacionar fets, i una mala narració pot manipular la realitat. La figura del fact-checker és essencial per garantir la "salubritat" informativa.

2. Evolució Històrica de la Premsa

• Etapa Ideològica (fins al 1914): Controlada pel poder i l'Església; neixen els primers diaris (Londres, 1702).
• Etapa Informativa (1914-1945): Eclosió dels diaris de masses. La gent compra diaris per estar informada i per "fingir" estatus social.
• Etapa Fragmentada (1945-anys 70): Coexistència de premsa, ràdio i TV (CNN, MTV).
• Etapa Substitutiva/Digital (anys 90-actualitat): Iniciada amb el cas Watergate (cim del quart poder) i seguida per la digitalització total.

Factors de Creixement (S. XIX)

Alfabetització, urbanisme, parlamentarisme (valor de l'opinió pública) i avenços tècnics com la rotativa, la linotípia i el telègraf. Les agències de notícies (Havas, 1835) permeten la primera globalització informativa.

3. Referents del Periodisme Català i Espanyol

Mariano José de Larra

A "Vuelva usted mañana", critica la "pereza nacional" espanyola. L'estructura és circular, amb un inici, nus i desenllaç on l'estranger (francès actiu) queda atrapat en el laberint burocràtic (espanyol passiu) durant sis mesos per un tràmit de quinze dies.

Robert Robert

A "Un Tros de Paper" (1865), mostra la primera indústria periodística a Catalunya amb una revista d'èxit popular que retrata la Barcelona urbana.

Santiago Rusiñol

Cronista del modernisme. A les seves "Crónicas desde el Molino" (París), aplica una voluntat visual; la seva escriptura és seqüencial i en moviment, actuant com una càmera cinematogràfica.

La Vanguardia i el Model Gaziel

Modernització (1888): Sánchez Ortiz imposa el lema "dades, dades, dades", passant de la política a la informació. Gaziel (Agustí Calvet) crea el "diari mirall" (que reflecteix la realitat pura) davant el "reflector" (interessat). Defensava "catalanitzar en castellà" per arribar a les masses no alfabetitzades en català.

Entrevistes a Hitler

Comparativa entre l'estil directe i burleta d'Eugeni Xammar (substantiu) i el narratiu i descriptiu de Josep Pla (adjectiu).

4. El Reportatge i el Barri Xino

John Reed i Ilya Ehrenburg

John Reed és el creador del concepte "el poble és el relat", utilitzant la polifonia de veus i la serialització. Ilya Ehrenburg s'especialitza a deconstruir les indústries del capitalisme (Hollywood com a "fàbrica de somnis") mitjançant la documentació rigorosa.

El Barri Xino Mediàtic (3 fases)

1. Denúncia (S. XIX): Juli Vallmitjana retrata els baixos fons com un "problema urbà".
2. Indústria (1920s): Francesc Madrid bateja el "Barri Xino" a Sangre en Atarazanas. Es crea un producte de masses sobre la marginalitat.
3. Massificació: Josep Maria Planes a "Nits de Barcelona" barreja denúncia social i estil modern.

5. La República i la Dictadura

L'Edat d'Or (República)

Consolidació d'un star system (Pla, Xammar, Sagarra) i incorporació de la dona (Irene Polo). El setmanari "Mirador" és el model de visibilitat: un mitjà multimèdia (paper, ràdio, llibres, cinema).

La Dictadura (1939-1975)

• Simbolisme: La Vanguardia canvia la numeració el 1939 per esborrar el passat republicà.
• Llei 1938 (Serrano Suñer): El periodista és un funcionari de l'Estat al servei del règim.
• Arias Salgado: Imposa la "Teología de la Información" (moral cristiana limitadora).
• Llei 1966 (Fraga): Elimina la censura prèvia però instaura la responsabilitat del director i el control via Registre d'Empreses.

6. Nou i Nou-Nou Periodisme

John Hersey - "Hiroshima" (1946)

Precursor del Nou Periodisme. Estructura: reconstrucció minut a minut del matí de l'explosió a través de sis personatges reals (ex. la vídua Nakamura, el Dr. Fujii, el pare Kleinsorge).

Nou Periodisme i Nou-Nou Periodisme

El Nou Periodisme (Wolfe, Capote, Talese) utilitza tècniques de novel·la: escenificació, diàlegs llargs i subjectivitat. El Nou-Nou Periodisme (S. XXI) busca la gran obra de no-ficció, focalitzant-se en subcultures i "invisibles" (David Simon, Lawrence Wright).

Joan M. Oleaque, a "En èxtasi", analitza la subcultura de la música "màkina" a València i Catalunya com un fenomen social profund. Janet Malcolm, a "El periodista i l'assassí", reflexiona sobre la traïció inherent en la relació entre periodista i subjecte.

Resum de les Lectures Principals

1. Hiroshima (John Hersey, 1946): Precursor del Nou Periodisme. Utilitza la narrativa per explicar la tragèdia humanitzant les xifres a través de sis supervivents.
2. Crònica de Senlis (Gaziel, 1914): Contrast entre el periodisme humanista de Gaziel i el pragmatisme de dades de Mr. Barnett (Chicago Express).
3. En èxtasi (Joan M. Oleaque): Anàlisi sociològica de la "Ruta del Bakalao". La música com a identitat generacional.
4. El periodista i l'assassí (Janet Malcolm): Assaig sobre l'ètica i la "traïció" del periodista cap a la seva font per obtenir el relat.
5. Vuelva usted mañana (Mariano José de Larra, 1833): Crítica costumista a la burocràcia i la mandra nacional mitjançant la ironia.
6. Entrevistes a Hitler (Josep Pla vs. Eugeni Xammar, 1923): Xammar usa un estil substantiu i burleta; Pla, un estil adjectiu i descriptiu.
7. Nits de Barcelona (Josep Maria Planes): Reportatge sobre la cara oculta i perillosa del Barri Xino amb voluntat visual.
8. Articles de Quim Monzó: Crítica a la dependència informàtica ("Cap de turc"), al sistema educatiu ("Un món feliç") i a la moda dels lofts ("En quin sòl vivim").

Apunts extra per a l'examen

• Robert Robert: Periodisme popular i urbà del segle XIX.
• Llei de 1938: Periodista com a "funcionari".
• Leila Guerriero: La mirada subjectiva honesta requereix una documentació rigorosa.