Història de Tarraco i Llatinitzacions Essencials

Origen i context de Tarraco

L’any 218 aC, els romans desembarquen a Empúries per lluitar contra els cartaginesos; seguidament, es desplacen cap al sud per controlar l'Ebre. Després de vèncer els cartaginesos el mateix any, el general Gneu Corneli Escipió i el seu germà van fer un campament militar al costat del mar per fer arribar tropes romanes; així van fundar Tarraco. Aquest campament va atraure comerciants i pobladors fins a arribar a ser una de les ciutats més importants de la Hispania Citerior i va adquirir l'estatus de colònia amb el nom de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Tarraco, al 27 aC, va ser la capital de la Hispania Citerior, on va tenir un gran creixement i la construcció d’un segon fòrum, el fòrum provincial, acompanyat d’un circ i un amfiteatre.

Principals obres públiques

Tarraco mai va quedar abandonada i, per això mateix, gran part de les restes han quedat enterrades sota els habitatges. La muralla, construïda en dues fases, té una longitud de 3.500 m, dels quals en conservem 1.100, on trobem petites obertures, sortides d’atac i la torre de Minerva. Seguidament, el fòrum provincial, on hi havia el temple i un recinte envoltat de jardins i estàtues. També tenim el circ, on gran part està enterrada i només podem veure part de la grada, i el fòrum local, el centre de la vida quotidiana on hi havia la cúria, la basílica, temples i botigues, de les quals només conservem restes de la basílica i part del temple. L'amfiteatre va ser construït i reformat, i encara conservem grades i l’espai de l'església. Finalment, al teatre tenim grades i restes d’escenari. Fora de la ciutat tenim l'aqüeducte de les Ferreres, l'Arc de Berà, la Torre dels Escipions i la Pedrera del Mèdol.

Locucions llatines d'ús freqüent

• Cum laude: amb lloança (nota molt alta, excel·lent).
• Honoris causa: per causa d’honor (títol concedit com a reconeixement).
• Aurea mediocritas: “daurada moderació” (equilibri, evitar excessos).
• Beatus ille: “feliç aquell” (vida senzilla al camp).
• Ad Kalendas Graecas: mai.
• Intelligenti pauca: a bon entenedor, poques paraules.
• Alea iacta est: la sort està tirada (decisió presa).
• Mens sana in corpore sano: ment sana en cos sa.
• Audaces fortuna iuvat: la fortuna ajuda els valents.
• Nihil novi sub sole: res de nou sota el sol.
• De gustibus non disputandum (est): sobre gustos no es discuteix.
• Non plus ultra: el màxim, el límit extrem.
• Errare humanum est: equivocar-se és humà.
• Veni, vidi, vici: vaig venir, vaig veure, vaig vèncer.
• Facta, non verba: fets, no paraules.
• Verba volant, scripta manent: les paraules volen, els escrits romanen.
• In situ: en el lloc mateix.
• Sui generis: del seu propi tipus, peculiar.

Etimologia i derivats llatins

• Populus → poble → popular
• Ratio → raó → racional
• Scribo → escriure → escriptura
• Tempus → temps → temporal
• Uerbum → verb → verbal
• Uinco → vèncer → victòria
• Uiuo → viure → vital