Història social i econòmica d'Espanya: del segle XIX al XX

1. Desigualtat i condicions laborals al sector tèxtil

1.1 La bretxa salarial a Sabadell

La taula mostra una clara desigualtat salarial entre homes i dones a la indústria tèxtil de Sabadell. Durant tot el període analitzat, els teixidors cobren més que les teixidores i, a més, aquesta diferència tendeix a augmentar durant els anys de la Primera Guerra Mundial. També es pot observar que els salaris augmenten de manera general entre 1914 i 1924, encara que els increments beneficien més els homes que les dones.

1.2 El pensament de Teresa Claramunt

Teresa Claramunt critica la situació de discriminació que pateixen les dones i rebutja la idea de la seva inferioritat respecte als homes. Defensa que les dones són capaces de realitzar els mateixos treballs i considera que els avenços tècnics i la mecanització han fet perdre importància a la força física com a justificació de les diferències laborals. Per això, reclama una major igualtat entre homes i dones.

1.3 La doble discriminació de l'obrera

A finals del segle XIX i començaments del XX, la classe obrera vivia en unes condicions molt difícils, amb salaris baixos, habitatges precaris i problemes sanitaris. En aquest context, les dones treballadores patien una doble discriminació: formaven part de la classe obrera i, al mateix temps, eren discriminades pel fet de ser dones. Malgrat això, les obreres del sector tèxtil van tenir un paper fonamental en la industrialització catalana, ja que els seus ingressos eren imprescindibles per mantenir moltes famílies obreres.

2. Del franquisme al desenvolupisme

Després de la Guerra Civil, el règim franquista va aplicar una política autàrquica que va provocar escassetat, baixa productivitat i un desenvolupament econòmic molt limitat. Davant aquesta situació, el govern va aprovar el Pla d’Estabilització de 1959, que pretenia liberalitzar l’economia, reduir la intervenció estatal i afavorir l’obertura als mercats internacionals.

A partir d’aquest moment es va iniciar una etapa de fort creixement econòmic coneguda com a desenvolupisme. Aquest creixement es va basar en:

• L'arribada d'inversió estrangera.
• La modernització industrial.
• L'expansió dels serveis.
• El desenvolupament del turisme de masses.

Al mateix temps, milers d’espanyols van emigrar a altres països europeus i enviaven divises a les seves famílies. Aquestes remeses, juntament amb els ingressos del turisme i les inversions estrangeres, van contribuir al creixement econòmic i a la transformació social d’Espanya fins a l’arribada de la crisi del petroli de 1973.

3. El moviment obrer: marxisme i anarquisme

El moviment obrer va sorgir a Espanya com a conseqüència de la industrialització i de les dures condicions de vida de la classe treballadora. Dins d’aquest moviment es van desenvolupar dues grans corrents: el marxisme i l’anarquisme.

El sindicalisme marxista

Es va organitzar al voltant del PSOE, fundat per Pablo Iglesias el 1879, i de la UGT, creada el 1888. Els seus partidaris defensaven la participació política i sindical per aconseguir millores laborals i avançar cap a una societat socialista.

L'anarquisme

Rebutjava l’Estat, els partits polítics i qualsevol forma d’autoritat. Defensava l’acció directa, la vaga general i la revolució social. El seu principal sindicat va ser la CNT, fundada el 1910.

Durant la Primera Guerra Mundial, encara que Espanya es va mantenir neutral, es va produir un augment dels preus que va reduir el poder adquisitiu dels treballadors. Aquesta situació va provocar nombrosos conflictes socials i vagues, entre les quals destaca la vaga general revolucionària de 1917.

4. Qüestionari d'història contemporània

• 4.1 El detonant inicial de la Setmana Tràgica... → c) l’enviament de soldats reservistes a la Guerra de Melilla.
• 4.2 La Llei de jurisdiccions del 1906... → c) l’establiment d’una jurisdicció militar per a perseguir actes contraris a les institucions i els símbols de l’Estat.
• 4.3 A banda dels partits dinàstics... → a) els republicans federals i els carlins.
• 4.4 El primer president de la Mancomunitat... → b) Enric Prat de la Riba.
• 4.5 El 1926 Francesc Macià va intentar... → b) fets de Prats de Molló.
• 4.6 L’autarquia es defineix com... → d) una economia amb control estatal i aïllada dels mercats internacionals.
• 4.7 L’esdeveniment internacional que va influir... → c) l’auge del feixisme i del nazisme a Europa.
• 4.8 La unitat militar enviada a Rússia... → b) la Divisió Azul.
• 4.9 A la Segona Guerra Mundial, Espanya... → d) s’ha declarat neutral, però s’ha vinculat a l’Eix.
• 4.10 S’ha calculat que les persones del bàndol republicà... → a) a l’entorn de mig milió.

Respostes seguides: 4.1 c · 4.2 c · 4.3 a · 4.4 b · 4.5 b · 4.6 d · 4.7 c · 4.8 b · 4.9 d · 4.10 a.