Història i situació actual de la llengua catalana

El segle XX: de la normalitat republicana a la repressió franquista

Amb la proclamació de la República es va restablir la Generalitat de Catalunya i el català es va convertir en llengua oficial i vehicular a l'escola. Tanmateix, l'esclat de la Guerra Civil i la posterior dictadura de Franco van posar fi a aquest període: el castellà es va imposar de nou a l'escola i als mitjans de comunicació.

A partir de la dècada de 1960, van començar a obrir-se escletxes de llibertat i el català va iniciar un procés de recuperació:

• Creació d'Òmnium Cultural (ensenyament de català per a adults).
• Publicació de revistes emblemàtiques com Serra d'Or i Cavall Fort.
• Naixement de la Nova Cançó.
• Resistència i vitalitat de la literatura catalana.

Un present controvertit

Marc legal de la llengua

Després de la fi del franquisme (1975) i amb l'arribada de la democràcia, es va reconèixer el català com a llengua oficial, cooficial amb el castellà a Catalunya. Les lleis que regulen aquesta cooficialitat estableixen que el català és:

• La llengua pròpia de Catalunya.
• Una llengua que els ciutadans tenen dret a utilitzar.
• La llengua d'ús preferent als mitjans de comunicació.
• La llengua vehicular de l'ensenyament.
• La llengua d'acollida per als immigrants.

El català també és llengua cooficial a les Illes Balears i al País Valencià gràcies a les lleis de normalització lingüística. Així mateix, té un cert reconeixement a l'Alguer i Perpinyà, tot i que a la Franja de Ponent no gaudeix de reconeixement legal.

Situació social de la llengua, avui

Actualment, a Catalunya la situació és de progrés i el nombre de catalanoparlants creix, gràcies a l'escola i a la presència del català en mitjans i plataformes digitals (TV3, Flaix FM, Viquipèdia, Google, domini .cat). Tot i això, molts joves no en fan un ús real o tendeixen a una castellanització de la llengua.

Al País Valencià, l'ús del català es concentra principalment en l'àmbit familiar i ha patit retrocessos, com el tancament de Canal 9. És fonamental reconèixer que el valencià i el català són denominacions d'una mateixa llengua. A les Illes Balears, només dos terços de la població saben parlar català, sovint a causa de polítiques governamentals poc favorables. Finalment, a la Catalunya del Nord i l'Alguer el nombre de parlants és reduït, mentre que a Andorra i a la Franja de Ponent el percentatge de catalanoparlants és molt elevat, arribant en alguns casos al 88%.