Història de la Setmana Tràgica: Revolta i Repressió

Què va ser la Setmana Tràgica?

La Setmana Tràgica és el nom amb el qual és coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclatà a Barcelona el juliol del 1909.

El context: La penetració al Marroc

A partir del 1906, Espanya consolida la penetració al nord d’Àfrica, ja que s'establí un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif per pacificar-lo i administrar-lo, amb l'objectiu d'obtenir beneficis econòmics i restaurar el prestigi nacional per tornar a ser una potència.

L'esclat del conflicte

Després d'atacs continus dels rifenys, el 1909 els espanyols van patir una gran derrota al barranc del Llop. Aleshores, es va demanar un augment del nombre de soldats i es va cridar a la lleva de reservistes (homes de les famílies humils que no podien pagar el rescat). Això va ser l'espurna que va provocar un important moviment de protesta popular a Barcelona, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans.

Desenvolupament de la revolta

Els incidents van començar el 18 de juliol del 1909 durant l'embarcament de les tropes al port barceloní. Solidaritat Obrera va fer una crida a la vaga general per al 26 de juliol, que va tenir el suport de la UGT i grups republicans.

La revolta va durar una setmana i va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a l'hegemonia social i cultural de l'Església:

• Es van aixecar barricades als carrers.
• Hi va haver enfrontaments amb les forces de l'ordre.
• Es van incendiar establiments religiosos.

Davant d'això, les autoritats van respondre declarant l'estat de guerra. La falta de direcció i coordinació polítiques va derivar en accions incontrolades i una repressió posterior molt dura, amb molts consells de guerra i penes de mort; el cas més conegut va ser l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.

Conseqüències

L'actuació del govern va suposar una onada de protestes que va fer caure el govern de Maura. El rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder liberal José Canalejas fins al seu assassinat el 1912.

A Catalunya, el conflicte va comportar una reorganització de l'oposició:

• Els lerrouxistes van perdre influència entre els treballadors.
• Es va desintegrar la coalició Solidaritat Catalana.
• El republicanisme es va enfortir amb la creació del Partido Reformista (1912).
• El desengany d'importants sectors de la classe obrera respecte als republicans va comportar l'arrelament de l'anarquisme.