Història de la Romanització i el Regne de Mallorca

La Romanització de la Península Ibèrica: Administració i Societat

La mesura administrativa més destacada de la romanització va ser la divisió del territori en províncies. Aquesta organització va evolucionar amb el temps:

• Durant la conquesta (197 aC), es van establir dues províncies: la Ulterior i la Citerior.
• Amb August (14 aC), van passar a ser tres províncies.
• Amb Dioclecià (297 dC), la Tarraconense es va dividir en tres: Tarraconense, Gal·lècia i Cartaginense. Més tard, es va crear també la Balearia (385 dC), quedant el territori dividit en sis províncies.

Les províncies estaven governades per un pretor. La hisenda provincial era responsabilitat del qüestor, que s'encarregava de l'elaboració d'un cens.

Ciutats i Vies de Comunicació Romanes

El sistema socioeconòmic girava entorn de la ciutat com a centre polític, administratiu i cultural. Les antigues ciutats fenícies i gregues es van adaptar al món romà. Les colònies albergaven soldats veterans. A les ciutats romanes hi havia diferents categories: ciutats lliures, federades, etc.

La civilització romana és coneguda com la gran constructora d'infraestructures. Les construccions més destacades per la seva importància van ser les calçades i els aqüeductes. Les calçades més importants van ser la Via Augusta i la Via de la Plata.

Organització Econòmica Romana

Es van introduir noves formes de conreu: el guaret i l'ús d'adobs.

1. Explotació minera: Les mines eren explotades directament per l'Estat.
2. Esclaus: Van ser la principal força de treball. Treballaven a les grans propietats latifundistes, les mines, tallers, etc.
3. Comerç: Es va veure afavorit per la xarxa viària i per l'intens tràfic marítim.
4. Unitat monetària: Va facilitar els intercanvis comercials. Durant la conquesta, algunes ciutats hispanes van aconseguir encunyar moneda pròpia.

El Llegat Cultural de Roma

Les llengües indígenes van anar deixant pas al llatí vulgar i al dret romà. El llegat artístic és immens, especialment en arquitectura i obres públiques. Grans ciutats hispanes conserven bons exemples: aqüeductes, teatres, muralles i ponts. També va ser important l'escultura i el mosaic, que decoraven els paviments i les cases, amb temàtiques molt diverses.

El Regne de Mallorca (s. XIII-XIV): Naixement i Consolidació

Jaume I va repartir els seus estats entre els seus fills Pere i Jaume. Pere va rebre Catalunya, Aragó i València; Jaume va rebre les Balears, el Rosselló i Sardenya, i regnaria com a Jaume II amb independència respecte al seu germà.

Pere el Gran mai no va acceptar el testament de 1279 i va obligar el seu germà a convertir-se en el seu vassall. Quan va esclatar el conflicte de les Vespres Sicilianes (enfrontament entre França i el Papat contra la Corona d'Aragó per ocupar Sicília), Jaume es va posar al costat de França, contra la Corona d'Aragó. Així, Pere va annexionar Mallorca i les Pitiüses (1285).

Mort Pere, el seu fill Alfons va conquerir Menorca, però Jaume II va recuperar les illes el 1298. En la segona etapa del seu regnat, Jaume II va impulsar la colonització i va reformar la Universitat de Mallorca, va construir el Castell de Bellver i va reformar el Palau de l'Almudaina.

Mallorca: Centre Mercantil de la Mediterrània

Quan va morir Jaume II, el va succeir el seu fill Sanç (1311-1324), que va continuar l'auge i el creixement econòmic. L'artesania era important a la ciutat de Mallorca, i es traficava amb tota la Mediterrània. Eivissa explotava les seves salines, i la sal va ser el principal recurs econòmic. Menorca es va especialitzar en ramaderia. Sanç va crear el Gran i General Consell i el Sindicat Forà (1315).

El Final del Regne Independent de Mallorca

Va morir Sanç i el va heretar el seu nebot Jaume, però per la seva minoria d'edat, l'infant Felip va assumir la regència. Es va constituir el Consolat de Mar i es van promulgar les Lleis Palatines. A partir de 1330, va començar un conflicte amb el rei d'Aragó que va culminar amb la desaparició del regne independent. Pere el Cerimoniós va ocupar Mallorca sense lluita el 1343. Jaume III es va refugiar a Montpeller i des d'allà va intentar recuperar les illes. Jaume III va desembarcar a Pollença el 1349, però finalment va ser derrotat i mort en la batalla de Llucmajor.

El Regne de Mallorca dins la Corona d'Aragó

Perduda la independència, les Balears es van integrar dins la Corona d'Aragó, esdevenint un regne de segon rang. Pere el Cerimoniós va disposar que les Balears estiguessin representades a les Corts de Catalunya. A partir del regnat de Pere el Cerimoniós, la Corona d'Aragó va entrar en una dinàmica de guerres.