Història Romana: Batalles i Estratègies

2006 3: Presa de Siracusa i Invasió d'Útica

Pocs dies abans de la presa de Siracusa, T. Otacili passà amb vuitanta vaixells de cinc fileres de remers de Lilibeu a Útica; i, havent entrat en el port abans de la sortida del sol, s'apoderà de les naus carregades de blat, i després de desembarcar va devastar els camps que envoltaven Útica i va dur de retorn a les naus tota classe de botí.

Es tracta de la construcció anomenada cum narratiu o històric. Està constituïda per la conjunció cum i un imperfet o plusquamperfet de subjuntiu. Té valor temporal-causal i sol traduir-se habitualment per gerundi simple o compost, segons el temps emprat.

1-d; 2-d; 3-c; 4-a Opció B: 1-b; 2-a; 3-c; 4-c

2006 4: Fundació de Roma i Rapte de les Sabines

Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual tot partint del seu propi nom va denominar Roma, rebé a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d'entre els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa. Aleshores, com que ni ell ni el poble no tenien esposes, va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma a l'espectacle dels jocs i en va raptar les noies.

Tenim dues oracions, una subordinada causal temporal introduïda per cum i una principal, la que comença amb el verb invitavit. La subordinada està formada per un subjecte múltiple: ipse et populus, i un predicat verbal format pel verb haberent i el COD, uxores. Es tracta per tant d'una oració transitiva. D'altra banda, la conjunció cum i el verb haberent formen una construcció anomenada cum narratiu o històric. Està constituïda per la conjunció cum i un imperfet o plusquamperfet de subjuntiu. Té valor temporal-causal i sol traduir-se habitualment per gerundi simple o compost, segons el temps emprat.

L'oració principal està formada per un subjecte en tercera persona, que pel context deduïm que és Romulus, ja citat abans, i un predicat del qual formen part el verb invitavit, el COD: vicinas urbis Romae nationes (urbis Romae constitueixen un complement del nom), un CC de direcció (qüestió quo), ad spectaculum ludorum (aquí, ludorum, també és complement nominal). És, per tant, una oració transitiva.

1-d; 2-c; 3-a; 4-b Opció B: 1-F; 2-F; 3-V; 4-V; 5-F; 6-V; 7-F; 8-F.

2005 1: El Rei i el Riu Cidne

Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l'estiu; la transparència de les aigües invità el rei cobert de pols i ensems de suor a banyar-s'hi el seu cos encara ardent. Així, doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà a l'aigua, els seus membres començaren a enrampar-se; i la calor vital abandonà gairebé tot el seu cos.

Veste deposita és una construcció d'ablatiu o participi absolut; està formada per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi, en aquest cas de perfet passiu. Té autonomia sintàctica. Veste fa la funció de subjecte i deposita de predicat.

1- c; 2 - c; 3 - b; 4 - d. Opció B: 1 – F; 2 – V; 3 – F; 4 – F; 5 – V; 6 – F; 7 – V; 8 – F.

2005 3: L'Aquilífer L. Petrosidi

L'aquilífer L. Petrosidi, en veure's acosat per una munió d'adversaris, llançà l'àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines, aconsegueixen resistir l'envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d'hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc.

Cum… premeretur constitueix una construcció de cum històric o narratiu, formada per la conjunció cum i un verb en subjuntiu, en imperfet o plusquamperfet. Acostuma a traduir-se per gerundi simple o gerundi compost, segons els temps emprat.

Anàlisi sintàctica: Proposició subordinada temporal, respecte a la principal, el verb de la qual és proiecit. premeretur: SV predicatiu passiu. El seu subjecte és L. Petrosidius de la proposició principal. magna multitudine hostium: SN que fa la funció de complement o subjecte agent. Està constituït per l'ablatiu magna multitudine i el CN hostium.

1 – c; 2 – d; 3 – b; 4 – a. Opció B: 1 – b; 2 – c; 3 – a; 4 – c.

2005 4: El Rei Pirros i Timócar

Com que el rei Pirros era en terra d'Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirros, anà d'amagat al cònsol G. Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s'avenien del premi, matar el rei amb metzines.

La conjunció cum junt amb un imperfet o plusquamperfet de subjuntiu forma una construcció temporal-causal que solem denominar construcció de cum narratiu o històric, i sol traduir-se per gerundi simple o gerundi compost, segons quin sigui el temps del verb.

Quant a l'anàlisi, trobem dues oracions sub. Temp.-causals introduïdes pel nexe cum i coordinades entre si per la conjunció copulativa et; la primera és intransitiva i la segona transitiva. Presenten la distribució funcional següent:

• 1ª: Pyrrus rex (substantiu més aposició determinativa) és el SN subjecte.
• esset és el nucli del predicat verbal ( en aquest cas sum no és copulatiu).
• in terra Italia és el SP en funció de CC de lloc ubi.
• Italia és una aposició determinativa a terra.
• 2ª El subjecte és el mateix Pyrrus rex, de la frase anterior.
• pugnauisset és el nucli del predicat verbal.
• unam atque alteram pugnas és el SN complement d'objecte directe de pugnauisset.

1 – c; 2 – b; 3 – b; 4 – d. Opció B: 1 – b; 2 – a; 3 – c; 4 – d.