Història de la Revolució Francesa i els Moviments del XIX

L'Assemblea Constituent (1789-1791)

L'Assemblea Constituent va ser un període de dos anys, de juliol del 1789 a setembre del 1791, en el qual es va establir una dualitat de poders entre el Rei Lluís XVI i l'Assemblea. Aquesta assemblea va ser dominada per la burgesia moderada, que preconitzava un règim de sobirania compartida i buscava un compromís amb la Monarquia i la Noblesa. No obstant això, aquesta assemblea va fracassar a causa de l'oposició dels absolutistes, que rebutjaven la divisió de poders i desitjaven tornar a una societat de súbdits. Així, l'Assemblea Constituent va elaborar una Constitució pactada el 1791, que establia un projecte monàrquic, constitucional i liberal.

Tasca legislativa de l'Assemblea Constituent

Durant el període de l'Assemblea Constituent, es va dur a terme una intensa tasca legislativa. Entre les seves principals accions, destaca la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia la igualtat civil, la sobirania nacional i la divisió de poders. A més, es van regular les relacions entre l'executiu i el legislatiu, establint que la Constitució seria monàrquica i que el Rei tindria la potestat de sancionar i vetar les lleis. També es van dur a terme reformes electorals, religioses, tributàries i econòmiques, amb l'objectiu de promoure la igualtat de tothom davant la llei i la llibertat d'indústria, comerç i preus. Així, l'Assemblea Constituent va establir una legislació típicament liberal, que va suprimir privilegis i monopolis i va promoure la llibertat econòmica.

Grups polítics en l'Assemblea Constituent

Durant l'Assemblea Constituent, es van formar tres grans grups polítics amb diferents ideologies i interessos:

• La dreta: coneguda com a "Negres", que defensava l'Antic Règim, els estaments i els privilegis de la noblesa.
• El centre: format pels "Imparcials", que eren partidaris de la Il·lustració i de la carta atorgada pel Rei.
• L'esquerra: coneguda com a "Patriotes", que agrupava els constitucionals, els republicans i els demòcrates, amb diferents corrents com el socialisme i l'individualisme.

Aquests grups van tenir un paper important en les decisions preses per l'Assemblea Constituent i van reflectir les diferents visions i interessos de la societat francesa en aquell moment.

L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

L'Assemblea Legislativa va ser formada després de l'aprovació de la Constitució el 1791. Aquesta assemblea estava formada pels Patriotes i tenia el poder legislatiu, mentre que el Rei tenia el poder executiu. A més, també hi havia un tribunal independent que tenia el poder judicial. La composició de l'Assemblea Legislativa era diversa, amb diferents grups com els feuillants (fuldenses), els independents i els jacobins. Durant el seu mandat, es van abordar qüestions fonamentals com aturar la Contrarevolució, el problema de les subsistències i el problema de la guerra.

Composició de l'Assemblea Legislativa

L'Assemblea Legislativa estava formada per diferents grups:

• Els feuillants: eren liberals i estaven dividits en una ala dretana i una ala esquerrana. La seva dreta era formada pels brissotins, que eren demòcrates individualistes, mentre que la seva esquerra era demòcrata socialista i defensava taxes i control d'estocs per evitar l'especulació.
• Els independents: també eren liberals.
• Els jacobins: eren demòcrates i tenien una esquerra i una dreta amb diferents ideologies.

Les qüestions fonamentals de l'Assemblea Legislativa

Durant el mandat de l'Assemblea Legislativa, es van abordar tres qüestions fonamentals. La primera era aturar la Contrarevolució, per la qual cosa es va declarar l'emigració com un delicte i es van confiscar les propietats dels emigrants. La segona qüestió era el problema de les subsistències, ja que hi havia motins a causa de la manca d'aliments. Tot i així, l'Assemblea Legislativa, dominada pels liberals, es va oposar a intervenir en aquesta qüestió. Finalment, la tercera qüestió era el problema de la guerra, ja que la França revolucionària havia declarat la guerra a Àustria i Prússia li estava donant suport. Aquestes qüestions van ser un gran repte per a l'Assemblea Legislativa i van marcar el final de la seva etapa.

La Convenció (1792-1795)

La Convenció va ser una assemblea elegida per sufragi universal durant el període de temps de 1792 a 1795. Va ser un període de gran poder legislatiu per a aquesta assemblea. Hi havia diferents faccions polítiques:

• Girondins: republicans i demòcrates individualistes que es van oposar a l'intervencionisme de l'estat.
• Legalistes i federalistes: representants de la gran propietat.
• La Planura: àrbitres sense un projecte polític propi.
• La Muntanya: republicans i demòcrates socialistes.

Aquesta assemblea va ser important perquè va ser elegida per sufragi universal, cosa que la feia més democràtica i representativa.

El procés i execució del rei

Un dels temes més importants durant la Convenció va ser el procés i execució del rei. Els Girondins es van oposar a aquesta opció perquè creien que podia portar a una ruptura política nefasta. No obstant això, la radicalització de les classes populars i la intervenció de les potències absolutistes europees van fer que el rei fos processat, condemnat a mort i executat entre el 14 i el 19 de gener de 1793. Aquesta decisió va tenir conseqüències importants, com la formació de la primera coalició de potències absolutistes contra la Revolució Francesa.

Faccions dins del bloc revolucionari

Durant la Revolució Francesa, hi havia dues faccions dins del bloc revolucionari: els indulgents i els hébertistes i enragés. Els indulgents, també coneguts com la dreta de la Muntanya, eren partidaris d'aturar la política de terror i signar la pau amb els col·ligats. D'altra banda, els hébertistes i enragés volien accentuar el terror i fustigar al govern des de la tribuna i des del carrer. Aquestes dues tendències van ser eliminades a la primavera del 1794, ja que el poble estava cansat i atemorit.

Dictadura del Comitè de Salut Pública i de Robespierre

A partir de la primavera del 1794 es va instaurar la dictadura del Comitè de Salut Pública i de Robespierre. Aquesta dictadura va ser caracteritzada per un fort control i repressió, amb l'objectiu de mantenir la revolució i eliminar els enemics de l'Estat. Va ser un període de gran inestabilitat i violència, que va durar fins a la caiguda de Robespierre el 1794.

La Convenció Termidoriana i el Directori

La Convenció Termidoriana (1794-1795) va buscar consolidar una república liberal, situada a igual distància de l'Assemblea Nacional Constituent i de la República democràtica de la Muntanya. Es va desmantellar l'obra del govern revolucionari i es va buscar pactar amb els girondins i els monàrquics liberals. Es va recórrer a l'exèrcit per mantenir el poder, cosa que va portar a la carrera de Napoleó.

La nova Constitució i el Directori

Es va elaborar una nova Constitució republicana, liberal i moderada, fruit de la coalició entre els monàrquics constitucionals i els republicans moderats. Era una Constitució rígida que exaltava la igualtat civil i eliminava els drets socials. Establia un sistema de bicameralisme i un poder executiu en mans del Directori (1795-1799), un organisme de 5 membres. Va ser un govern dèbil i inestable que va haver de fer front a la reacció absolutista i als demòcrates radicals, recolzant-se finalment en l'exèrcit.

La Restauració i les revolucions de 1830 i 1848

La Restauració va ser un període de canvis polítics a Europa després de la caiguda de Napoleó. El Congrés de Viena (1814-1815) va establir un nou model basat en la "seguretat col·lectiva" i tres principis: la legitimitat monàrquica, la intervenció en afers interns i l'equilibri continental. Aquest període es divideix en dos: el primer (1815-1830) amb revolucions liberals sense gaire suport popular, i el segon, iniciat el 1830, amb un ampli suport popular i èxits a Bèlgica i França.

Liberalisme i Nacionalisme

El liberalisme es va convertir en una ideologia conservadora de la burgesia, promovent una sobirania nacional restrictiva (sufragi censatari). Paral·lelament, el nacionalisme va sorgir contra el despotisme absolutista. Encara que la Santa Aliança va reprimir les aspiracions nacionals el 1815, a partir de 1830 van ressorgir amb força a Itàlia, Polònia, Alemanya i Bèlgica.

Crisi econòmica i social a mitjans del segle XIX

Les revolucions de 1830 i 1848 van sorgir en un context de descontentament popular causat per crisis financeres i agràries. A França, la crisi de la indústria tèxtil i l'augment del desocupament van generar convulsions socials que van portar a l'aparició d'idees socialistes premarxistes. Finalment, l'ascens de Lluís Bonaparte va instaurar un govern dictatorial.

La participació de les dones en la Revolució del 48

Durant la Revolució del 48 a França, activistes com Jeanne Deroin, Eugénie Niboyet o Désirée Gay van exigir igualtat davant la llei i dret al divorci. Van sorgir les vesubianes, batallons de dones armades que reivindicaven la igualtat de gènere com a símbol d'emancipació.

L'emergència del Socialisme

El socialisme va sorgir com a resposta a la brutal realitat de la societat industrial. Es divideix en tres generacions:

• Socialistes utòpics: Saint-Simon, Robert Owen i Charles Fourier. Proposaven l'harmonia social i noves formes d'organització.
• Socialisme de transició: Louis Blanc (sufragi universal) i Louis Auguste Blanqui (elit revolucionària).
• Socialisme científic: Marx i Engels.

La societat segons els pensadors utòpics

Saint-Simon creia en una societat administrada per savis; Robert Owen defensava l'eliminació de les desigualtats mitjançant l'educació laica; i Charles Fourier proposava els falansteris, comunitats cooperatives en harmonia amb la natura. Aquestes idees van influir en moviments posteriors, incloent-hi el moviment hippie dels anys 60.

Dones dins el socialisme utòpic

Les dones van jugar un paper clau, lluitant per la igualtat i la reforma matrimonial. El moviment saintsimonià, amb figures com Claire Démar i Flora Tristán, va defensar l'emancipació de la dona treballadora, l'educació femenina i la independència econòmica.

Les Unificacions d'Itàlia i Alemanya

La unificació d'Itàlia

Itàlia estava dividida en set estats. El regne del Piamont, liderat pels Saboya i figures com Cavour i Garibaldi, va ser el motor de la unificació, assolida completament el 1870 malgrat l'oposició austríaca i els Estats Pontificis.

La unificació d'Alemanya

Liderada per Prússia, la unificació alemanya va tenir arrels econòmiques en la Zollverein (1834). Després del fracàs del Parlament de Frankfurt el 1848, la unificació es va aconseguir mitjançant les guerres contra Àustria (1866) i França (1870), sota el mandat de Guillem I.

El Moviment Obrer i les Internacionals

Després del 1848, el moviment obrer va madurar fins a la creació de la Primera Internacional (AIT) el 1864. Marx va redactar-ne els estatuts, defensant que l'emancipació dels obrers havia de ser obra d'ells mateixos. Les disputes entre els centralistes de Marx i els bakuninistes (anarquistes) van portar a la seva dissolució el 1876.

Marxisme, Anarquisme i Socialdemocràcia

El socialisme científic de Marx i Engels analitzava la lluita de classes i la plusvàlua. L'anarquisme, teoritzat per Bakunin i Proudhon, rebutjava tota autoritat i l'Estat. Més tard, el reformisme de Bernstein va donar lloc a la socialdemocràcia moderna, que s'allunyava de la via revolucionària.

El Moviment Sufragista

A finals del segle XIX, la lluita pel sufragi femení es va convertir en l'eix del moviment de les dones. A la Gran Bretanya, el moviment es va dividir entre els sufragistes moderats de Millicent Fawcett i les suffragettes radicals d'Emmeline Pankhurst, que utilitzaven l'acció directa. Aquesta pressió va ser clau per a la concessió del sufragi femení el 1918.