Història de la Restauració Borbònica Espanyola

La Restauració Borbònica (1874-1931)

La Restauració Borbònica fou el període de la història d'Espanya comprès entre el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos, que el 1874 posa fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

El període es caracteritza per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial, que comença la seva decadència amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1923.

El pronunciament de Martínez Campos el 1874 restableix la dinastia borbònica en el fill d'Isabel II, Alfons XII. Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876.

El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic), a la manera anglesa.

El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, per garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític.

Era la fórmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per garantir l'estabilitat política i evitar el perill revolucionari de les masses, després de l'experiència del Sexenni.

En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la reformulació conservadora de l'Estat liberal.

La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat.

De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.

Etapes de la Restauració

La Restauració es divideix en dues grans etapes:

• Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de governs conservadors i liberals.
• Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).

Primera Etapa (1874-1898)

En la primera etapa cal destacar dos períodes:

• El regnat d'Alfons XII (1875-1885) és un període de pacificació militar (es posa fi a la Tercera Guerra Carlina i a la Guerra dels Deu Anys de Cuba), d'estabilitat política i de creixement econòmic. A partir de 1881 funciona el torn de partits.
• Durant la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.

Durant aquests primers anys de la Restauració, les diverses forces polítiques marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el món intel·lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un sistema immobilista, que només beneficiava la gran burgesia.

Constitució

És un marc legal que necessiten els estats liberals. Els principis de constitució neixen del liberalisme, és a dir, que tenen en compte dues idees liberals: la igualtat dels ciutadans davant de la llei i la separació dels tres poders polítics (legislatiu: Congrés i Senat, executiu: el rei, judicial: tribunals, jutges o magistrats). Tenen l'origen en la Revolució Francesa de 1789 i, a més, aquests poders van ser presentats per l'il·lustrat Montesquieu.

Catalanisme

L'origen del catalanisme polític es troba en diverses tendències ideològiques.

1. La literària i cultural: és a dir, el moviment romàntic europeu que a Catalunya es concreta a la Renaixença.

La Renaixença és el moviment literari català que recupera l'ús del català com a llengua escrita i la cultura, tradicions i la història de Catalunya. Les causes d'aquesta recuperació es troben en la necessitat de conèixer l'origen de la pròpia cultura i del poble. Per tant, la Renaixença és un moviment cultural que qüestiona la cultura i la història que imperaven en aquell moment. Destaquen Aribau i Rubió i Ors, que els publica el Diari de Barcelona. Uns dels fruits de la Renaixença és la recuperació dels Jocs Florals el 1859, recuperació del concurs de l'època medieval.

Cal recordar que el 1716 els Decrets de Nova Planta van prohibir l'ús del català i les institucions pròpies de Catalunya (Corts i Generalitat).

Cronologia

• Regnat d'Alfons XII: 1874-1885
• Regència de Maria Cristina: 1885-1902
• Guerra Chiquita: 1879-1880
• Tercera Guerra Carlina: 1872-1876
• Minoria d'Alfons XIII: 1902-1931
• Primera Guerra de Cuba: 1868-1878
• Guerra de Cuba i les Filipines: 1898
• Constitució de 1876: 1876 per Cánovas del Castillo
• Pacte d'El Pardo: 1885, Cánovas i Sagasta
• Tancament de Caixes: 1899
• Pau de Zanjón: 1878, Martínez Campos
• Assassinat de Cánovas: 1897
• Arribada de la fil·loxera: 1879
• Instauració del sufragi universal masculí: 1890