Història de la Segona República i la Generalitat

La dictadura de Primo de Rivera i l'anticatalanisme

Primo de Rivera va arribar al poder amb el suport de la Lliga, però un cop al govern, aquesta va quedar suspesa. Tot i que inicialment no havia mostrat una actitud clarament contrària a Catalunya, va adoptar una política fortament anticatalanista. El setembre de 1923 va promoure el decret per a la repressió del separatisme. Es van eliminar totes les institucions catalanes, públiques i privades. La Mancomunitat de Catalunya va quedar intervinguda i Alfons Sala va ser nomenat president fins que, el 1925, va ser definitivament dissolta. També es van prohibir els Jocs Florals i altres entitats culturals. El català va quedar prohibit en l’àmbit públic i administratiu, així com moltes expressions culturals. Es va aplicar censura contra qualsevol manifestació cultural catalana i es van depurar mestres, institucions educatives i el Col·legi d’Advocats. Tot i això, el catalanisme va continuar de manera clandestina.

A nivell polític, la situació era diversa: la Lliga, que inicialment havia donat suport a Primo, va ser finalment prohibida. Altres forces d’esquerra s’hi van oposar, però no tenien capacitat d’actuar. Destaca Francesc Macià, que va organitzar des de França l’intent d’invasió de Prats de Molló (1926) per enderrocar la dictadura. L’operació va fracassar perquè va ser detingut per la gendarmeria francesa, però aquest fet va augmentar la seva popularitat a Catalunya.

La Segona República (1931-1936)

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals amb un alt índex de participació d'homes majors de 25 anys. A les zones urbanes, les eleccions es van desenvolupar amb una transparència poc habitual. Tot i que en els resultats globals els regidors monàrquics van ser superiors en nombre als republicans i socialistes, a les grans ciutats van triomfar clarament les forces republicanes i del Pacte de Sant Sebastià, mentre que els dinàstics van guanyar al món rural. Aquests resultats es van interpretar com un plebiscit sobre la monarquia i el 14 d’abril els regidors d’Eibar van proclamar la Segona República. Alfons XIII, aconsellat pels seus assessors, es va exiliar i el Comitè Revolucionari encapçalat per Alcalá Zamora va assumir el govern.

Catalunya i la proclamació de la República

A Catalunya, les forces d’esquerres van obtenir la victòria a les ciutats, especialment a Barcelona. Lluís Companys va proclamar la República des de l’Ajuntament de Barcelona i, poc després, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques. Finalment, es va arribar a un acord pel qual Macià acceptava que l’organització de l’Estat dependria de la futura Constitució a canvi d’una autonomia immediata que es concretaria amb la recuperació de la Generalitat, el Parlament i l’elaboració d’un primer Estatut.

La Constitució de 1931

La Constitució de 1931 va ser molt progressista, democràtica i avançada per l’època, inspirada en la República de Weimar. Establia Espanya com una república de treballadors amb igualtat davant la llei, sobirania popular i una estructura d’Estat integral que permetia l’autonomia dels territoris. Entre els seus punts clau destaquen:

• Sufragi universal: Masculí per a majors de 23 anys i vot femení (aprovat el 1933).
• Laïcitat: Separació Església-Estat, llibertat religiosa i matrimoni civil.
• Drets socials: Educació, treball, llibertat d'expressió i associació.

Principals forces polítiques

• Esquerres: Acción Republicana (Azaña), Izquierda Republicana, Unión Republicana (Martínez Barrio), PSOE, UGT, PCE i CNT.
• Dretes: CEDA (Gil-Robles), partits monàrquics (Renovación Española) i grups feixistes (Falange Española de les JONS).

L'Estatut d'Autonomia i la Generalitat

L'Estatut de Núria va ser aprovat a Catalunya amb un suport massiu (99% de vots favorables). Tot i això, en ser ratificat a Madrid el 1932, va patir retallades importants: Catalunya passava a ser una regió, el català era cooficial i les competències econòmiques es van reduir. Malgrat tot, es va posar en marxa l'autonomia i es van impulsar reformes en:

• Economia: Creació de serveis d'estadística i caixes de dipòsit.
• Agrària: Reducció del 50% de les rendes als pagesos (Unió de Rabassaires).
• Educació i cultura: Normalització del català, diccionari de Pompeu Fabra i coeducació.

L'autonomia va tenir una vida curta, sent suspesa després dels fets d'octubre de 1934 i finalment abolida per Franco el 1939.