Història de la Segona República i el conflicte civil
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
La Segona República Espanyola
La Segona República comença l'abril de 1931 amb un canvi polític profund i pacífic. En l'àmbit dels partits polítics a Catalunya, el panorama de l'època està dominat per grans formacions com Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga Regionalista, que aglutinen el suport majoritari dels ciutadans.
La Constitució de 1931 i el vot femení
A finals de 1931, les Corts aproven la Constitució de 1931. Aquest text legal suprem estableix les bases del nou Estat democràtic, definint Espanya com una república de treballadors i instaurant una separació total entre l'Estat civil i l'Església. Una de les fites més destacades d'aquesta llei és el reconeixement del vot femení. A les primeres eleccions generals on les dones van poder participar hi va haver un triomf dels partits conservadors, però és un error històric atribuir aquesta victòria al vot de la dona; l'èxit conservador va ser motivat per la desunió de les esquerres i una forta organització electoral.
L'Estatut de Catalunya
Paral·lelament, a Catalunya s'acorda la restauració de la Generalitat. Aquesta institució redacta l'Estatut de Núria, un projecte impulsat per Francesc Macià que definia Catalunya com un estat dins d'una futura federació ibèrica. Les Corts de Madrid el van modificar fins a aprovar l'Estatut de 1932, que definia Catalunya com una regió autònoma. Amb aquest marc legal neix el primer govern autònom, presidit per Macià i, posteriorment, per Lluís Companys.
Els dos biennis: reformes i conflicte
- Bienni d'esquerres: Període de dos anys on es van intentar reformes agràries, militars i educatives. La inestabilitat social i l'oposició de militars, sectors religiosos i anarquistes van forçar la dimissió del govern.
- Bienni Conservador: Cicle dominat per una coalició de dretes que va intentar desfer les reformes anteriors. Això va desembocar en els fets d'octubre de 1934, amb la revolució a Astúries i la proclamació de l'Estat Català per part de Companys.
La Guerra Civil Espanyola
L'origen directe del conflicte va ser una insurrecció militar el juliol de 1936. El fracàs del cop en zones industrials va fracturar el país en dos bàndols.
Internacionalització i bàndols
El conflicte es va convertir en un escenari d'enfrontament entre feixisme i democràcia. Els revoltats van rebre suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, mentre que la República va ser ajudada per la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals.
La situació a Catalunya i els Fets de Maig
A Catalunya, el poder va ser exercit inicialment pel Comitè Central de Milícies Antifeixistes i es van produir col·lectivitzacions industrials. La divisió interna va esclatar en els Fets de Maig de 1937, un combat armat a Barcelona entre forces revolucionàries i el govern central, que va acabar amb la victòria de l'autoritat estatal i la il·legalització de partits com el POUM.
El final de la guerra i la dictadura
Sota el govern de Juan Negrín, la República va resistir fins a l'esgotament, mentre la població patia bombardejos i l'exili. A l'altre bàndol, el general Franco va ser nomenat Generalísimo, unificant les forces sota un partit únic i definint la guerra com una croada religiosa, eliminant totes les llibertats civils prèvies.