Història i reglament del voleibol: Guia completa

Història del voleibol a Catalunya i al món

El 1920 es va iniciar la pràctica a les platges catalanes com a entreteniment. El 1925 es va redactar el primer reglament. El 1960 es va fundar la Federació Espanyola de Voleibol (després de 24 anys d'annexions com a secció). El 1964 es va produir la consolidació mundial del voleibol amb la incorporació com a disciplina olímpica als Jocs Olímpics de Tòquio.

Reglament bàsic del joc

Objectiu: Guanyar tres dels cinc sets del partit.

Terreny de joc: Un rectangle de 18 x 9 m amb una xarxa de 9,5 m de llarg al mig del camp, dividit en dues zones d'atac i defensa.

Durada: Sense temps determinat; guanya qui aconsegueix 3 de 5 sets.

Jugadors i posicions al camp

Hi ha un total de 12 jugadors: 6 inicien el partit i 6 es queden a la banqueta.

• Defenses: Reben el servei o les rematades i passen la pilota al col·locador. Juguen en les posicions 5, 6 i 1.
• Col·locadors: Han de fer una bona passada perquè un company pugui fer la rematada. Juguen a la posició 3.
• Rematadors: Tenen capacitat de salt i força per efectuar unes rematades potents. Acostumen a jugar en les posicions 2 i 4.

Puntuació i sistema de joc

Qualsevol acció contrària al reglament es considera falta i comporta la pèrdua de la jugada. Si l'equip adversari ha fet el servei, aconsegueix un punt i continua amb el servei. Si l'equip adversari ha rebut el servei, aconsegueix un punt i guanya el dret a servei.

En cas que es jugui el 5è set, es disputa a 15 punts amb un avantatge mínim de 2 punts; també es compten tots els punts (joc decisiu o tie-break), amb servei o sense. L'equip que aconsegueix 3 sets guanya el partit.

Faltes principals

• 4 tocs per equip (el toc de bloqueig no compta).
• Cap jugador pot tocar dos cops seguits la pilota.
• No es pot tocar la xarxa.
• No es pot envair el camp contrari, excepte en el bloqueig.
• Cada vegada que es recupera el servei, l'equip ha de rotar.

Tècnica i tàctica en el voleibol

La tècnica és la realització correcta dels gestos propis del voleibol. La tàctica individual és l'aplicació intel·ligent d'aquesta tècnica, mentre que la tàctica col·lectiva implica dos o més jugadors.

Accions d'atac

• Servei: Serveix per iniciar el joc. Es requereix una mà, col·locació, potència i efecte. El servei baix i el servei lateral són més segurs, però menys potents que el servei de tenis.
• Finta: Consisteix a fer equivocar l'altre fent un toc de dits a la pilota cap endavant o cap enrere, canviant el toc per una rematada.
• Toc de dits: Es realitza després del toc d'avantbraços per col·locar la pilota o perquè un company faci una rematada.
• Rematada: És el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota al camp contrari de manera que els adversaris no la puguin tornar. Les seves fases són: desplaçament, salt, cop i caiguda.