Història de la Ràdio i la Televisió: Orígens i Evolució

Ràdio i Televisió: Una Història Compartida

La televisió va començar a fer-se pública als anys 30. El 1932, John Logie Baird va fer la retransmissió del Derby al Metropole Cinema de Londres, i dos anys abans s'havia fet la primera demostració de la tecnologia en un teatre dels Estats Units. A l'Europa continental, el país capdavanter era Alemanya, on els nazis estaven molt interessats en el potencial propagandístic de la imatge en moviment. El 1940, la Paramount es va convertir en la primera companyia cinematogràfica a establir un canal de televisió i, a la dècada següent, els anys 50, la televisió ja era un mitjà domèstic establert que acabaria canviant els hàbits i la distribució mobiliària de milions de cases arreu del món.

L'Aparició de la Ràdio

En la història de la televisió és important considerar la de la ràdio abans, ja que tant a nivell tecnològic com de desenvolupament econòmic i de mercat ambdues tenen molt a veure. La primera aplicació per enviar i rebre informació va ser el telègraf elèctric, desenvolupat durant el segle XIX. Al final de segle, aquesta i altres tecnologies havien arribat al punt de poder-se plantejar un sistema de transmissió inalàmbrica de missatges telegràfics. Això és el que va desenvolupar Guglielmo Marconi, tot inventant un transmissor i receptor de Morse mitjançant ones radiofòniques: el primer wireless. Els seus invents van passar desapercebuts a Itàlia i Anglaterra, però no als Estats Units, on es va fundar la Marconi Wireless Company of America. La nova tecnologia va interessar de seguida a la marina mercant i als militars, però també a un gran nombre d'aficionats.

Els dos següents invents van venir també dels Estats Units. Reginald Fessenden va aconseguir fer les primeres transmissions de veu, i Lee De Forest va patentar el 1907 una mena de tub auditiu, una bombeta capaç de detectar ones de ràdio. Tot i que en aquell moment la tecnologia de la ràdio encara es veia com una eina de comunicació un a un, De Forest ja era dins la minoria dels que creien i veien el potencial de la idea de retransmetre per a múltiples receptors, un a molts, i de fet ho feia, retransmetent gravacions de música i de discursos a qui el volgués escoltar a Nova York.

L'Impacte de la Primera Guerra Mundial

L'arribada de la Primera Guerra Mundial va tenir un impacte importantíssim per a la ràdio. D'una banda, es van prohibir les emissions d'aficionats, que havien anat creixent, tallant així un possible desenvolupament molt diferent, molt més obert i lliure, del món de la ràdio, que acabaria dominat per les grans empreses del sector, sota la tutela dels governs (que són encara avui els que donen llicències per emetre). Els primers a prohibir les emissions amateurs foren els anglesos, ja el 1914. Als Estats Units no ho van fer fins el 1917. D'altra banda, la guerra va fer avançar molt els aspectes tècnics de la ràdio, a causa de l'altíssima demanda (i inversió) militar. A més, va enfortir als EUA algunes empreses del sector, com General Electric o Westinghouse, que juntament amb AT&T (American Telephone and Telegraph Company) havien estat experimentant molt abans de la guerra tant amb la nova tecnologia de la ràdio com amb la menys desenvolupada tecnologia de la transmissió sense fils d'imatges.

Els EUA Després de la I Guerra Mundial

Acabada la Primera Guerra Mundial, les estructures de la ràdio, base de les que sortiria la televisió, es van acabar d'establir. El mateix 1918, la Marina nord-americana va demanar tenir el monopoli de l'ús de la ràdio. A això s'hi van oposar evidentment tots els radioaficionats, i finalment es va acabar amb la solució d'un monopoli privat, creat el 1919 sota el nom de Radio Corporation of America (RCA), que consistiria dos anys més tard de les 5 empreses més potents del sector, formant, de facto, un trust com el que existí en la indústria del cinema. Ja des de 1920, Westinghouse, inspirada per un empleat aficionat, emetia una graella regular de programes. Amb l'adopció d'aquest sistema per la RCA (absorbint Westinghouse), i la primera producció massiva de receptors, s'obria el camí perquè la ràdio es convertís en producte de masses.

El 1922, AT&T, també des de RCA, va introduir les retransmissions amb peatge, oferint la possibilitat de retransmetre missatges o cançons al públic americà a canvi d'un import. Naixia així la publicitat radiofònica. Marion Davies parlant sobre cosmètics fou un dels primers exemples que van demostrar la potència d'aquest tipus d'anuncis, que, a més, es veien com una certa forma de democratització del món radiofònic.

Després d'una refundació de la RCA en la National Radio Broadcasting (NBC), que s'estima que el 1927 retransmetia per a 5 milions de llars, es va donar el pas definitiu per establir com funcionaria la ràdio i també la televisió: el Radio Act, que el 1927 va crear una comissió federal per concedir llicències per retransmetre.

Finalment, amb un sistema basat amb els anuncis, llicències temporals, i una comissió reguladora, s'havia arribat als EUA a un sistema prou robust per acomodar en dues dècades la televisió sense trasbalsos importants.

El Model Britànic

Després de la guerra, a la Gran Bretanya, a diferència dels EUA, es van tornar a concedir algunes llicències a particulars, entre ells Marconi, que el 1922 retransmetia des de casa seva a Londres per a una audiència d'unes 50.000 persones. Mesos després es va decidir formar un monopoli privat, la British Broadcasting Company (BBC), que arrencava les emissions el 14 de novembre des de la mateixa casa de Marconi. Al cap d'un temps, però, de la mà de John Reith, que creia fermament en el potencial educador de les retransmissions, va aconseguir convertir la BBC en un servei públic, amb un alt grau d'independència tant dels interessos comercials com dels del govern, l'any 1926, quan ho va aprovar finalment el govern, convertint-se en la British Broadcasting Corporation.

L'Evolució de la Televisió

La Televisió Mecànica

Les primeres televisions es remunten a 1884, quan Paul Nipkow patenta el que ell anomena un telescopi elèctric, amb la tecnologia del que s'acabaria coneixent com a televisió mecànica. Es tractava d'un sistema en què un disc amb forats girava entre una lent i un compost de seleni, a través del qual el corrent passava de manera variable en resposta a la llum. Així, Nipkow podia convertir la llum reflectida de la imatge en corrent elèctrica modulada. Invertint el procés, podia reproduir després la imatge fent passar la llum generada a través d'un disc que girava a exactament la mateixa velocitat. La televisió mecànica va ser el primer sistema a ser desenvolupat, tot i que no el que es va adoptar finalment, que va sortir d'un invent de Karl Braun de 1897, el tub de raigs catòdics, que el rus Boris Rozing i el britànic A. A. Campbell utilitzarien per fer els primers passos, una dècada més tard, cap a la televisió electrònica. Abans que aquesta s'implantés, però, John Logie Baird va impulsar la televisió mecànica fins al punt de crear la primera empresa dedicada a aquest mitjà (Television Limited, el 1924) i de fer les primeres emissions a Londres l'any 1925, que es rebien a uns 15 quilòmetres del seu laboratori.

Els militars es van fixar aviat en la seva tecnologia, i Baird es va oferir a no publicar avenços, però aquests van decidir finalment que l'explotació comercial de la tecnologia podia estimular més el desenvolupament d'aquesta. Baird es va acabar incorporant (segons algunes versions de mà dels militars) a la BBC.

A la BBC, però, mai la va acabar de convèncer la qualitat de les retransmissions de Baird, que tenien una definició de 30 línies i 12,5 imatges per segon. Tot i això, el 1932 es va fer la retransmissió del final del Derby al cinema Metroople de Londres. Un dels seus enginyers va dir: No podies distingir un cavall o un jockey d'un altre, però almenys podies veure que eren cavalls. Altres fites van ser una transmissió que es va fer arribar a Copenhagen. Com s'ha dit, però, la BBC no estava convençuda i va acabar amb els experiments de Baird el març de 1934.

La Televisió Electrònica

La televisió electrònica es va basar en l'iconoscopi (un aparell capaç de "traduir" imatges en senyals electròniques), creació del científic russo-nord-americà Vladimir Zworykin que treballava per a la companyia nord-americana Radio Corporation of America (RCA). El 1931, la RCA va col·locar una antena emissora a la terrassa de l'Empire State Building, (Nova York), i va començar les transmissions experimentals.

En forma concurrent, de l'altra banda de l'Atlàntic, l'anglesa Electrical and Musical Industries (EMI) va treballar en el terreny de la televisió electrònica. Els enginyers d'EMI van realitzar una demostració a la BBC sobre el seu sistema televisiu. Els especialistes no van tenir dubtes: la qualitat d'aquest sistema era molt superior (tres vegades més línies per imatge i dues vegades més imatges per segon).

A l'Alemanya de Hitler es van començar les primeres retransmissions regulars en aquest sistema el 1935. De fet, una gran fita en la història de la televisió va ser la retransmissió dels Jocs Olímpics de 1936, de gran qualitat tècnica. En aquests jocs, boicotejats per molts països (s'havien de jugar els jocs alternatius a la Barcelona de Lluís Companys), el règim nazi va posar molt d'esforç a gravar i retransmetre les excel·lències dels atletes de la raça perfecta que competien als jocs.

Les transmissions alemanyes es van interrompre el 1943 quan una bomba va destruir el transmissor de Berlín.