Història i Principis del Disseny: De l'Artesania a la Bauhaus

Què és el Disseny?

Definicions de Disseny

Tomàs Maldonado:

El disseny industrial és l'activitat projectual que consisteix a determinar les propietats formals dels objectes susceptibles de ser reproduïts industrialment en sèrie. Aquestes propietats formals no només són les característiques exteriors, sinó sobretot les relacions funcionals i estructurals que fan d'un objecte una unitat coherent tant des del punt de vista del productor com de l'usuari.

Norberto Chaves:

El disseny és la disciplina que s'encarrega de dotar de valor simbòlic explícit el producte industrial, és, per tant, la cultura de la indústria. Per al disseny, qualsevol condicionament utilitari o tecnològic constitueix la base significativa d'una proposta simbòlica.

Isabel Campí:

El disseny consisteix a materialitzar propostes simbòliques a partir de dades funcionals i tecnològiques:

1. Elaborar propostes simbòliques significa crear formes que tenen un contingut estètic; això vol dir que el treball dels dissenyadors es produeix en l'àmbit de la creació.
2. Els dissenyadors no fan aquestes propostes en el buit, sinó que parteixen de la funció o ús pràctic que es farà del seu disseny i de la tecnologia que s'utilitzarà per a la seva construcció.

Propietats Formals:

1. Les funcionals o pràctiques
2. Les estètiques o formals
3. Les tecnològiques
4. Les econòmiques

Artesans vs. Producció Industrial

Artesans:

Creen la peça ells mateixos, tenen un gran domini de la tècnica, controlen la producció i sovint són els responsables de vendre-les. Les seves peces són úniques i irrepetibles.

Durant els segles XVII i XVIII, algunes manufactures europees de mobiliari, teixits i porcellana van assolir uns nivells de producció molt elevats.

Engranatge de la Producció Industrial:

• Projectes (editor o empresaris)
• Configuració dels productes (dissenyadors)
• Materialització (humans i màquines)
• Distribució (comerciants)

Capacitat de Dissenyar segons Norman Potter:

És fruit de la integració de determinades habilitats i coneixements adquirits, de la comprensió de l'entorn i de la imaginació, consolidada per l'experiència.

Tipologia de Professionals del Disseny

1. Disseny de l'Espai:

   1. Interiorisme (espais interiors), ja siguin domèstics o comercials (bar, restaurant)
   2. Disseny d'estands de fires o el muntatge d'exposicions
   3. Escenografia i aparadorisme

2. Disseny Industrial:

   Mobles, utensilis de la casa, instruments de treball, vehicles, etc. (vidre, mobiliari, joieria)

3. Disseny Gràfic i de la Imatge:

   Configurar la informació i la comunicació: textos, fotografies, il·lustracions i tota mena de recursos gràfics.

   1. Disseny editorial (llibres, diaris, revistes i publicacions)
   2. Publicitat (tanques de carrer, anuncis de revista, espots de televisió, etc.)
   3. Cartellisme, senyalització, il·lustració i disciplines especialitzades en la reproducció de la imatge en un sentit ampli

4. Disseny Tèxtil i Indumentària:

   Configuració i construcció dels teixits tenint en compte la seva estructura i utilització. Disseny d'estampats, disseny i confecció de vestits (estilisme).

Història del Disseny

Gutenberg i la Impremta (segle XV):

Descobriment de la tipografia i de la impremta. Neix el disseny editorial. Gutenberg desenvolupa a Alemanya un nou procediment d'impressió a base de lletres o tipus intercanviables en fosa metàl·lica, que revoluciona el mecanisme de transmissió del coneixement. Paral·lelament, a Itàlia, l'humanisme desenvolupa mètodes d'anàlisi de la realitat i de la cultura visual, amb tractats rigorosos de cànons i proporcions aplicables a tots els àmbits (tipografia i impressió). Ambdues innovacions es van combinar.

Després de la Revolució Industrial (segles XVIII-XIX):

A finals del segle XVIII, la producció de teixits s'automatitza a Anglaterra. A finals del segle XIX, Anglaterra esdevé la primera potència industrial gràcies a la màquina de vapor de Watt i Boulton, el torn automàtic de Henry Maudslay, el procés Bessemer-Martin per obtenir acer, la màquina semiautomàtica d'impressió de Friedrich König, la litografia d'Alois Senefelder i les millores en la xilografia de Thomas Bewik.

Le Corbusier i la seva Doctrina:

1. Estètica: austeritat derivada de l'absència total d'ornaments i la utilització de formes simples i línies rectes.
2. Productiva: utilització de nous materials i procediments industrials i reproducció seriada en tots els àmbits.
3. Social: habitatge higiènic, modern, funcional i adequat a tota la societat sense distinció.

La Bauhaus (1919-1933):

Fundada per Walter Gropius, amb tres directors: W. Gropius, Hannes Meyer i Mies van der Rohe.

Àrees d'Assignatures a la Bauhaus:

1. Àrea funcional: matèries i metodologies de caire científic per garantir el bon ús, el funcionament o la lectura dels productes.
2. Cultural: proporcionar als dissenyadors els instruments d'anàlisi de la realitat sociocultural i la capacitat crítica i reflexiva.
3. Tecnològica: matèries i projectes variables des del punt de vista industrial i tecnològic.
4. Instrumental: matèries per aconseguir comunicar.
5. Síntesi o projectes: on l'alumne posa a prova tot el que sap i ho desenvolupa amb una gran autonomia.