Història política i social d'Espanya (segles XIX-XX)

1. Bases ideològiques del franquisme

Franco era, abans de res, un militar amb una visió tradicionalista. Els seus valors fonamentals eren la unitat, l'autoritat i la jerarquia, defensant un ordre social rígid basat en la família i la propietat privada. L'Estat franquista era autoritari, contrari a la democràcia liberal i al comunisme.

Es basava en un falangisme més aparent que real, assumint els principis de l'Església Catòlica com a oficials: el nacionalcatolicisme. El fort nacionalisme espanyol es resumia en el lema «Una, Gran i Lliure», rebutjant qualsevol autonomia. Les relacions laborals s'organitzaven mitjançant el nacionalsindicalisme i un sindicat vertical dominat per la Falange. Es va eliminar el pluralisme polític, creant un partit únic, FET de les JONS, on els funcionaris estaven obligats a afiliar-se.

Dins del règim convivien diverses «famílies» (carlistes, falangistes, associacions catòliques com l'ACNP), que Franco controlava i equilibrava segons les circumstàncies.

2. Bases socials i jurídiques

L'Exèrcit va ser la columna vertebral del règim, secundat per terratinents, empresaris, classes mitjanes i sectors conservadors. L'Església Catòlica va ser un pilar fonamental fins al Concili Vaticà II (1962-65).

Pel que fa a les Lleis Fonamentals del Moviment Nacional, el règim va intentar legitimar-se sense una constitució democràtica mitjançant diverses lleis:

• Fur del Treball (1938)
• Llei Constitutiva de les Corts (1942)
• Fur dels Espanyols (1945)
• Llei de Referèndum Nacional (1945)
• Llei de Successió (1947)
• Llei de Principis del Moviment Nacional (1958)
• Llei Orgànica de l'Estat (1966)

3. Comparativa: Primo de Rivera vs. Franco

Tot i ser règims autoritaris, presenten diferències clau:

• Origen: Primo de Rivera va sorgir de la crisi de la Restauració (1923); Franco, després de la Guerra Civil (1939).
• Repressió: El franquisme va ser molt més sistemàtic i dur.
• Economia: Primo de Rivera va fracassar amb reformes moderades; el franquisme va passar de l'autarquia al creixement dels anys seixanta.

4. Evolució del sufragi a Espanya

El sufragi ha evolucionat des del sistema censatari del segle XIX fins al sufragi universal de la Constitució de 1978. Fites importants inclouen el sufragi universal masculí de 1890 (amb caciquisme), el sufragi universal complet (incloent dones) durant la Segona República gràcies a Clara Campoamor, i la consolidació democràtica actual.

5. Crisi política i canvis socials

Els segles XIX i XX van estar marcats per la inestabilitat: la caiguda d'Isabel II, el Sexenni Democràtic, la Restauració, la Segona República i la Guerra Civil. Paral·lelament, el paper de la dona va passar de la subordinació patriarcal a la igualtat legal en democràcia, amb un retrocés significatiu durant el franquisme.

6. Context europeu i política religiosa

Espanya es va veure beneficiada per la Guerra Freda gràcies al seu caràcter anticomunista. Pel que fa a la religió, s'ha oscil·lat entre models confessionals (segle XIX i franquisme) i models laics o aconfessionals (Segona República i Constitució de 1978)" } ).