Història Política Espanyola (1814-1845): Progressisme, Moderantisme i Guerres Carlines

Diferències entre Progressisme i Moderantisme: Constitucions de 1837 i 1845

El govern progressista va convocar unes Corts extraordinàries per redactar un text constitucional que adaptés el de 1812 als nous temps. La Constitució de 1837 proclamava alguns principis bàsics del progressisme:

• La sobirania nacional.
• Declaració de drets ciutadans.
• Divisió de poders.
• No-confessionalitat de l’Estat.
• Cambres bicamerals (Congrés i Senat).
• Finançament del culte catòlic.
• Llei electoral (sufragi censatari masculí).

Es van fer eleccions l’octubre del 1837 que van portar a la victòria dels liberals moderats, que tenien el suport de Maria Cristina. Més endavant, van aturar les reformes progressistes fent una nova llei electoral de caràcter restrictiu que limitava el sufragi i van donar més poder a la Corona per nomenar els alcaldes.

Els liberals progressistes van iniciar protestes contra Maria Cristina que van provocar la seva dimissió com a Regent. Des d’aleshores, el general Espartero el 1840 va ocupar la regència, de caràcter autoritari i violent. Tot i que va convocar eleccions per a les Corts on van sortir victoriosos els liberals progressistes, ell mateix va afavorir els liberals conservadors.

Després de la caiguda d’Espartero, es van convocar eleccions l’any 1844, les quals van guanyar els liberals moderats i van proclamar una nova Constitució Espanyola el 1845, que estipulava:

• La sobirania conjunta entre el rei i les Corts.
• Ampliació dels poders de l’executiu i disminució de les atribucions del legislatiu.
• Restricció del dret de vot.
• Senat no electiu.
• Control de premsa.

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Guerra Carlina va tenir dues etapes:

Primera Etapa (1833-1835)

Lluita al País Basc, on no es va poder conquerir Bilbao per la mort del general de les tropes Zumalacárregui. Els carlins van començar guanyant.

Segona Etapa (1836-1840)

La iniciativa de la guerra va correspondre als liberals, sota el comandament del general Espartero, que van aconseguir vèncer els carlins, ja que els isabelins tenien el suport dels nobles, que eren els que tenien més recursos.

Finalment, la guerra va finalitzar amb el Conveni de Bergara (1839), on es va posar fi a la lluita al País Basc. A Catalunya, en canvi, el general Cabrera, ferm als seus principis, va continuar amb la resistència al Maestrat fins l’any 1840.

El Regnat de Ferran VII (1814-1833)

La Restauració Absolutista (1814-1820)

El març del 1814 va significar la tornada de Ferran VII i el restabliment de l’Absolutisme. Aquest període es va caracteritzar per la persecució de liberals, el restabliment de l’Antic Règim, una greu situació econòmica i pronunciaments liberals. Hi va haver enfrontaments amb el rei, l’Església, els nobles i els pagesos, i aixecaments realistes a Catalunya.

El Trienni Liberal (1820-1823)

L’1 de gener del 1820, Rafael del Riego es va revoltar i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució del 1812. Ferran VII va acceptar la Constitució el 10 de març. Els diputats liberals van iniciar una obra legislativa que incloïa:

• Llibertat d’indústria.
• Liberalització dels intercanvis comercials.
• Abolició dels gremis.
• Supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures.
• Venda de béns dels monestirs.

La Dècada Ominosa (1823-1833)

Aquest període va marcar la fi del règim liberal. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van restituir Ferran VII al tron, qui va recuperar la condició de monarca absolut. Es va produir una repressió contra els liberals i es va intentar resoldre el problema econòmic amb un aranzel. La desconfiança a Catalunya l’any 1827 va desencadenar la Guerra dels Malcontents.