Història de la Performance: De Guerrilla Girls a Abramović

La reacció de les Guerrilla Girls té el seu origen en l’exposició celebrada al MoMA, on menys d’un 5% dels artistes que hi exposaven eren dones, però un 85% dels nuus que hi havia eren de dones. Davant d’això, van fer una pancarta on hi havia una versió que havien fet elles del quadre La gran Odalisca d’Ingres, on la dona porta una màscara de goril·la, símbol de les Guerrilla Girls.

Els orígens de la performance es troben a principis del segle XX, amb les accions en viu d’artistes de moviments avantguardistes. Creadors lligats al futurisme, constructivisme, dadaisme i surrealisme realitzaven, per exemple, les exhibicions no convencionals al Cabaret Voltaire.

Els dadaistes eren uns joves que es van exiliar de la guerra cap a Suïssa i es reunien en un bar on escrivien i feien obres artístiques. Realitzaven diverses activitats artístiques.

Yves Klein pintava totes les seves obres amb un blau fosc, un blau elèctric patentat per ell anomenat Blau Klein. Va presentar a la societat francesa una obra que consistia a pintar una dona nua de color blau i a marcar la seva figura en una tela penjada a la paret. Va patentar aquesta obra anomenant-la Dones pinzell. Klein fa una crítica: les obres les fan les dones i no els homes. A més, va vendre a les persones més riques d’aquell temps Zones de sensibilitat immaterial; així, quan els compradors li donaven el xec, el cremava davant d'ells i en tirava les cendres al riu.

John Cage fou pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no convencional dels instruments tradicionals. Cage feia servir el terme "música no intencional" per a algunes de les seves obres. Una de les seves obres més revolucionàries, titulada 4’33’’ (1952), té una partitura que especifica que l’intèrpret no executarà cap so en el seu instrument durant els 4 minuts i 33 segons que dura l’obra.

Marina Abramović és una artista sèrbia de performance activa durant més de tres dècades. El seu treball explora la relació entre l’artista i l’audiència, els límits del cos i les possibilitats de la ment dins l’art efímer.