Història de la Música Occidental: De l'Antiguitat al Romanticisme

Antiguitat (Prehistòria - 420 d.C.)

Restes prehistòriques d’instruments de música, utilitzats per a rituals i altres costums. Referències arqueològiques de la música de l’Antic Egipte i la Grècia clàssica.

Fonaments Teòrics i Filosòfics

• Escrits sobre música de filòsofs grecs clau: Pitàgores i Plató.
• Referència a la dualitat entre el bé i el mal, simbolitzada per Apol·lo i Màrsies.
• Instruments representatius: la lira (petita arpa) i l’aulos (flauta de doble bec).

Època Medieval

Es conserva majoritàriament la música religiosa, ja que el coneixement es va preservar als monestirs, mentre que altres produccions culturals es van destruir.

• El Cant Gregorià: Patró textural de monòdia.
• Invenció de l'escriptura musical i desenvolupament dels formats gràcies a aquesta escriptura.

Renaixement

Connexió amb el Renaixement artístic, destacant la importància de l’home (humanisme) i el desenvolupament de les arts i el coneixement.

• La invenció de l’escriptura musical permet desenvolupar música més elaborada.
• Gran producció de música religiosa. Es comença a fer música litúrgica en idiomes regionals, a part del llatí.
• Desenvolupament instrumental: Apareixen les funcions de baix i l'acompanyament es torna més elaborat.

Barroc (c. 1600 - 1750)

Música recarregada, amb gran desenvolupament i sovint caracteritzada per una gran ornamentació (o “moltes notes”).

• Característiques: Música amb forts contrastos (patró dinàmic i melòdic).
• Connexió Artística: Estil sovint comparat amb l’art Gòtic.
• Mecenatge: Es comença a compondre per a l’aristocràcia, a més de la música religiosa i per als imperis i reis.
• Compositors Clau: Vivaldi, Bach, Händel (actius principalment a Itàlia i Alemanya).
• Fites: Primeres Òperes (Exemple: Orfeo, de Monteverdi).
• Instruments i Formacions:
  • Instruments destacats: Clavicèmbal, teclats, grups de corda.
  • Formació: Orquestra barroca.
• Finalització: El període finalitza simbòlicament amb la mort de Bach (1750).

Classicisme

Període de “normalització” de la música, buscant la claredat, l'equilibri i l'estructura formal.

• Estil: Menys notes i ornamentació, amb molta estructura (tot té la mateixa forma).
• Funció Social: La música esdevé un plaer social (s'organitzen concerts i associacions), tot i que encara es compon per a l'aristocràcia i la religió.
• Compositors Clau: Haydn, Mozart, Beethoven (inici).
• Gèneres: Gran desenvolupament d’òperes, que es posen de moda.
• Instrumentació:
  • Aparició de l'Orquestra Simfònica.
  • El piano pren el lloc del clavicèmbal.
  • Desenvolupament del quartet de corda i la música de cambra.
• Transició: L'auge del Romanticisme fa que l'estil Classicista quedi percebut com a “antiquat”.

Romanticisme

Època centrada en l'expressió de les emocions, la força i la personalitat individual.

L'Ascens del Compositor Individual

• Els compositors comencen a compondre el que volen, i la societat els valora i aclama.
• Esdevenen autònoms, les primeres “figures de culte” i populars (Exemples: Paganini, Liszt).
• Beethoven és considerat el principal responsable d’aquest canvi estilístic.
• Compositors Rellevants: Brahms, Chopin, Schubert, Verdi, Mahler.

Estil i Gèneres

• La música pot no ser tan carregada o formal; les melodies senzilles també tenen èxit.
• Gèneres destacats: Grans orquestres, Òperes, poemes simfònics, música per a piano sol.
• Música Domèstica: La música comença a entrar a les cases. La gent amb recursos econòmics comença a aprendre'n i a desenvolupar criteri. Per això apareix el Lied (cançó senzilla).

El període del Romanticisme s’acaba perquè passa de moda, però en la història han quedat obres de gran importància per a la humanitat.