Història de la Música Medieval: Notació i Cant Gregorià

Enviado por Chuletator online y clasificado en Música

Escrito el en con un tamaño de 3,42 KB

L'evolució de l'escriptura musical

Escriptura musical: Boeci i Cassiodor van transmetre la teoria musical grega i romana a l'Europa medieval. L'escriptura musical grega i romana era alfabètica; cada so tenia assignada una lletra de l'alfabet. Al segle IX, aquest tipus de notació es va canviar per la notació neumàtica. Els neumes són uns signes que es col·locaven sobre les síl·labes del cant i que intentaven dibuixar una línia melòdica. Al segle X, el monjo Hucbald va tenir la idea de dibuixar les línies horitzontals paral·leles que corresponien cada una a una altura d'entonació diferent. Al segle XI, el monjo Guido d'Arezzo decideix utilitzar tant les línies com els espais. Aquest és l'origen del pentagrama. També va posar nom a les notes actuals. Al segle XVII, la nota ut es va convertir en do perquè era més fàcil de pronunciar. Al segle XIII apareix el primer sistema de notació proporcional amb durades establertes que es va utilitzar fins al Renaixement.

El cant gregorià

Cant gregorià: Després de la caiguda de l'Imperi Romà, el cristianisme es va anar descomponent en diferents ritus segons cada país. El papa Gregori I va recopilar els cants propis dels primers cristians. Aquest tipus de música es va anar recopilant al llarg de dos segles i encara s'utilitza en algunes esglésies i monestirs. En honor al papa Gregori I, coneixem aquest tipus de música com a cant gregorià.

Classificació segons la relació entre notes i síl·labes:

  • Sil·làbiques: cada síl·laba es canta amb una nota diferent.
  • Melismàtiques: cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes.
  • Salmòdiques: diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota.

Música profana: joglars i trobadors

Joglars: eren rodamons que anaven d'un lloc a l'altre divertint el públic. Eren meitat poetes, meitat saltimbanquis i barrejaven les seves actuacions amb jocs malabars, narració de gestes èpiques, música... Van ser els transmissors de la música popular profana.
Goliards: eren clergues que havien abandonat la vida religiosa i es dedicaven a aquesta feina aprofitant la seva superioritat cultural. Cantaven i recitaven en llatí i en llengua vulgar. A vegades s'acompanyaven d'instruments musicals prohibits per l'Església.
Trobadors: pertanyien a una classe social més elevada i eren considerats superiors als joglars. Els trobadors componien i cantaven les seves pròpies obres, mentre que els joglars interpretaven les obres dels altres.

Instruments medievals

Hi ha una gran varietat d'instruments. El més habitual era que els instruments acompanyessin la veu, tot i que es poden trobar algunes melodies només per a instruments, com les danses anomenades estampides.
  • Arpa
  • Orgue portatiu
  • Trompetes
  • Viola
  • Llaüt
  • Lira
  • Flabiols i tambors

Els trobadors segons la regió

  • Trobadors: Occitània i Catalunya (llengua d'oc, occità).
  • Trouvères: Nord de França (llengua d'oïl, francès).
  • Minnesänger: Països germànics (alemany).
Karma: 6%
Visitas: 0

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
trobadors instruments medievals història de la música goliards Guido d'Arezzo música medieval neumes Musica edat mitjana pentagrama notació musical cant gregorià joglars