Història de la Música: Edat Mitjana, Renaixement i Barroc

Edat Mitjana

S'inicia amb la caiguda de l'Imperi Romà (s. V dC) i finalitza al segle XV amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

• Alta Edat Mitjana (fins s. IX/X)
• Etapa intermèdia (fins s. XI/XII)
• Baixa Edat Mitjana (s. XIV/XV)

La Música Medieval

Música religiosa

Cant pla: cant oficial de l'església

• Monodia.
• Textos religiosos en llatí.
• A capella.

Música profana

Practicada pels trobadors i els joglars.

Temàtica variada, però mai religiosa: cançons de gesta, temes amorosos i/o de la vida quotidiana.

T i J: Els trobadors eren nobles de classe alta; els joglars formaven part de les classes socials més baixes i solien acompanyar els trobadors per interpretar les seves obres.

Notació musical

La música es composava als monestirs, a les esglésies i en els castells, però el coneixement del seu estudi estava en mans de l'església.

• Notació neumàtica: no defineix l'altura del so, sinó moviments aproximats de la melodia.
• Notació diastemàtica: es defineixen les altures melòdiques incloent dues línies (claus de Fa i de Do) per establir punts de referència.
• Notació quadrada: es defineixen les altures melòdiques amb precisió.

El Renaixement

Període des de 1430 fins 1600. S'inicia a Itàlia i s'estén per tota Europa, sobretot Bèlgica, Països Baixos i Espanya.

Trets característics: Individualisme, retorn dels ideals clàssics (antiga Grècia), grans descobriments (Amèrica, astronomia, invenció de la impremta), apareix la figura del mecenes (els Mèdici).

La Música en el Renaixement

Característiques generals

• Textura a 4 veus com a norma (Homofonia, Polifonia)
• Predomini de la polifonia en la música religiosa.
• Predomini de l'homofonia i de la monodia (melodia acompanyada) en la música profana.

Música religiosa

Missa: ritual de l'església cristiana catòlica. Polifòniques i sense acompanyament instrumental.

Motet: temàtica religiosa, però sobre textos no utilitzats en les misses. Podien interpretar-se com a peça de concert.

Música profana

Madrigal: origen a Itàlia. Temàtiques pastorals o de la vida quotidiana. Poden ser homofònics o polifònics.

Chanson: cançons d'origen francès. Generalment monodia (entesa com a melodia acompanyada). (Formes fixes) Virelai, rondeau i ballade.

Villancet: origen espanyol (molt populars durant el s. XV). Temàtica nadalenca. Generalment monodia (melodia acompanyada).

Barroc

Òpera 1600-1750 (mort de Bach)

Sobrecàrregat, ampul·lós i ornamentat.

La música instrumental s'iguala a la música vocal en importància.

Neix amb la melodia acompanyada (BC).

• Prima prattica: referència a la música del Renaixement. Polifonia vocal.
• Seconda prattica: baix continu, melodia acompanyada.

1600: neix l'òpera, grans lutiers (Stradivarius, Guarneri, Amati).

Tipus de música

• Mundana: no es pot percebre amb els sentits (música de les esferes).
• Humana: produïda mitjançant la veu, unió de cos i ànima (emocions, sentiments).
• Instrumental: instrument.

Gèneres musicals

• Da camera: concert, camera.
• Da chiesa: església.
• Teatral: òpera, s'inventa al Barroc.

Baix Continu

Sèrie de números que indiquen a l'intèrpret quina música ha de tocar. Les esglésies fan servir instruments.

Formes musicals

• Concert: grosso/concertino, solístic, ripieno.
• Fuga: composició musical basada en un sol tema que es repeteix amb les diferents veus, 3 o 4 veus.
• Sonata: da chiesa (església) --> 4 moviments (lent, ràpid, lent, ràpid) clàssica; da camera --> diversos moviments curts i menys densos.
• Suite: per ballar.
• Òpera (Camerata Fiorentina): tragèdia grega, odien la polifonia.
• Oratori: igual que l'òpera però sense escenificació (teatre).
• Cantata: 1 o més cantants solistes i acompanyament instrumental.